Selecciona Edició
Connecta’t

“Tothom qui té poder és culpable del que passa”

La catedràtica d'Ètica considera que "els valors morals no mouen a actuar”

La catedràtica d'Ètica, Victòria Camps. Ampliar foto
La catedràtica d'Ètica, Victòria Camps.

Com estem d’ètica? No estem pitjor. Hi ha hagut progrés moral, drets humans. Tenim consciència del que és un delicte, de quins són els nostres compromisos. No estem pitjor, però tampoc no acabem d'avançar tot el que caldria.

Què l'atura? Tot aquest progrés moral conviu amb un sistema econòmic que és contrari als valors ètics. El gran problema de l'ètica és que els valors morals no mouen a actuar. Que la gent sortís al carrer a cridar contra la injustícia, la corrupció, el partidisme, neix de la indignació, que acompanya el concepte més racional que tots som iguals.

De la indignació va néixer Podem. Com ha vist el seu ascens? Lògic, tal com estem. És edificant que la indignació hagi donat lloc a un projecte que pretén posar fi a la manera amb què s'ha anat actuant en política fins ara. És bo que, a diferència de França, on el descontentament es manifesta amb expressions racistes, aquí es reivindiquin, ja veurem amb quina precisió o fortuna, polítiques més socials. Necessitem que l'esquerra s’espavili.

El més escandalós és observar per què costa tant desfer-se dels corruptes”

Què li sembla l'equivalència que s'estableix entre Podem i populisme? El populisme serveix per a moltes coses. Deixa de ser-ho quan un grup descarta la vaguetat i explica el què i el com. Una cosa és dir que anem cap a una societat més igualitària, cap a una reforma fiscal poderosa i que posarem els bancs al seu lloc. Grans objectius, però amb quins mecanismes? Estem acostumats a veure que els programes no es compleixen. Un canvi tan radical com el que apunta Podem no pot caure en el mateix error.

Els altres purguen una culpa? El PSOE, segur: ha estat massa còmplice del que avui s’anomena neoliberalisme i dels imperatius d'un capitalisme que s'hauria d'haver regulat i aturat. La socialdemocràcia ha perdut la seva identitat originària. Les corrupcions han tacat totes les institucions; tothom qui té poder és culpable del que passa.

Com ha viscut el desgast de la classe política? És una decepció. Per mi, que vaig viure la Transició, és decebedor veure que poc que duren els canvis i que fàcil que és que es degenerin i deteriorin, tant les idees com els continguts pels quals es lluita com les institucions que sostenen aquests continguts.

De totes les corrupcions, quina és la pitjor de totes, de Nóos a Gürtel? T'oblides del cas Palau, un dels més escandalosos, sobretot per la lentitud amb què es jutja. Per no parlar de la família Pujol, amb tot el que representa que l'artífex del nacionalisme català hagi acabat així. El més escandalós és observar per què costa tant desfer-se dels corruptes.

Catalunya. Després del 9-N, què? La consulta va ser un simulacre, un projecte de participació que va rebutjar més 50% de la població, que no va anar a votar. Però el procés continua, encara que les propostes de CiU i ERC tenen menys suports que el dret a decidir. Tot i això, tot el que està passant és delirant i continuem sense saber cap on va això.

S'imagina Catalunya fora d’Espanya? No m'ho imagino perquè crec que és impossible. Una altra cosa és que, arribats en aquest punt, no calgui arbitrar un procediment perquè els catalans puguin decidir i sapiguem realment si volen trencar amb Espanya o no. Però tot s'ha fet malament i el Govern espanyol no ha deixat d'alimentar el desig independentista.