_
_
_
_
_
NOSTÀLGIA

Les joguines més venudes cada Nadal a Espanya des del 2001

Furby, Monster High, Tamagotchi i les Bratz són algunes de les marques que van liderar el mercat

Jaime Rubio Hancock
Monster High, de Mattel, les joguines més venudes el 2011 i el 2012.
Monster High, de Mattel, les joguines més venudes el 2011 i el 2012.

El sector de les joguines també té una llista d'èxits i cada Nadal hi ha un bon grapat d'aspirants a convertir-se en l’objecte més desitjat pels nens i el més venut a les botigues, i aconseguir així la part més gran possible dels prop de mil milions d'euros anuals que ens gastem els espanyols en joguines. Pot semblar molt, però la mitjana per nen és inferior a la d'altres països europeus.

Gràcies a la informació proporcionada per NPD, hem elaborat una llista amb les joguines més venudes des del 2001, quan l'empresa d'estudis de mercat va començar a recollir dades del sector a Espanya. Més d'un recordarà haver regalat alguna joguina de la llista. O més aviat no podrà oblidar les tardes que va passar de botiga en botiga per trobar-la, quan ja estava pràcticament exhaurida.

2001. Circuit Le Mans, de Scalextric

Scalextric vivia un bon moment: entre el 2001 i el 2004 va col·locar un dels seus circuits en el top 3 cada Nadal. A més, el 2001 va ser l'últim any en què Barbie, de Mattel, va aparèixer en el top 3 de les joguines més venudes de l'any (amb la Barbie i Krissy Canción de Cuna).

L’empresa Tecnitoys fabricava sota llicència les joguines de Scalextric fins que va entrar en concurs de creditors el 2012. Aquell mateix any, Educa Borrás va comprar la marca, que ja té més de mig segle d'història.

2002 i 2003. Bratz, de Bandai

Les nines Bratz, de MGA Entertainment i distribuïdes a Espanya per Bandai, van ser la joguina estrella el 2002, i van inaugurar la moda de les nines amb un disseny de fantasia i menys clàssic. El 2003 va ser el segon any d'èxit per a les nines, en aquest cas amb el model Yasmin Días de Nieve, de Bandai. Entre el 2001 i el 2006 es van vendre 125 milions de nines d'aquesta marca a tot el món, que va arribar a acumular el 40% de les vendes de la categoria. Van arribar fins i tot al cinema, amb una pel·lícula amb actors reals estrenada el 2007 i amb una puntuació de 2,6 (sobre 10) a l’IMDB. Per algun motiu, Jon Voight marxa.

2004. Tamagotchi, de Bandai

Tomasz Sienicki / Wikipedia

No era la primera versió d'aquesta joguina llançada el 1996, que el 2013 ha tornat una vegada més al mercat, mantenint l'esperit clàssic i afegint alguna innovació, com la possibilitat que les mascotes es comuniquin entre si. Per resoldre un dubte que sorgeix de tant en tant: sí, un Tamagotchi es mor, cal comprar-ne un altre.

2005. Furby, de Hasbro

La versió del 2005 no era l'original, ja que la primera va sortir a la venda als Estats Units el Nadal del 1998. Per cert, les oficines nord-americanes de la NSA van prohibir als seus treballadors portar Furbys a l'oficina, ja que es creia (erròniament) que podien gravar i reproduir sons. Això ens planteja un dubte sobre els agents que en teoria vetllen per nosaltres: per què una persona que treballa identificant amenaces per a la seguretat nacional nord-americana s’emportaria un Furby a l'oficina?

2006 i 2007. V Smile, de VTech

Aquesta consola estava pensada per a nens de 3 a 7 anys. VTech centra gran part del seu catàleg en versions de ginys tecnològics per als més petits, incorporant continguts educatius. Actualment, per exemple, ofereixen al seu catàleg una tauleta (la Storio ) i un smartwatch (Kidizoom).

V Smile Juegos Educativos, de VTech, va ser la joguina més venuda el 2007: era una versió renovada de la consola. La V Smile clàssica es va mantenir en segona posició, seguida del McLaren de Fernando Alonso en la versió de Smoby-Majorette de piles.

2008. Rellotge Omnitrix, de Bandai

Rellotge inspirat en el que porta el protagonista de Ben 10, aleshores la sèrie infantil de moda. La joguina no era tan completa com la dels dibuixos animats (que també incorporava un escàner d’ADN), però contenia missatges ocults i permetia interactuar amb les figures d'acció.

2009 i 2010. ‘Pack’ d'iniciació de Bakugan, de Bizak

Aquest joc de Spin Master, distribuït a Espanya per Bizak, combinava cartes i figures, i va ser líder de vendes durant dos anys. El 2010, va haver de competir amb Beyblade, de Hasbro, una col·lecció de virolles pensades per a combats un contra un. Totes dues joguines tenien la seva sèrie d'animació.

2011 i 2012. Monster High, de Mattel

El 2011 es van col·locar com a líders de vendes, van provocar cues a les botigues de joguines i, finalment, van destronar Beyblade (que va quedar en segona posició). El 2012 van arrasar i van dominar el top 3, amb la gamma clàssica de nines seguida de les col·leccions Fiesta Divina de la Muerte i Party Dress. Malgrat que les vendes a Espanya han caigut des d’aleshores, Mattel continua renovant la gamma i vol convertir la marca en una de les seves línies clàssiques. Aquest any, per cert, ha afegit una nina espanyola a la col·lecció: Viperine Gorgon, original de Vampcelona.

2013 (i el que portem del 2014). Furby, de Hasbro

Els nous Furbys es presenten amb un disseny renovat, però mantenen les característiques bàsiques de la joguina: tenen el seu propi idioma (el furbish), es comuniquen entre ells, mostren una personalitat diferent segons com els tractin i, en el cas dels Furby Boom, poden tenir fills (virtuals) gràcies a una app.

L'any no està tancat. Les dades del 2014 arriben fins al novembre i el mercat espanyol és el que mostra una estacionalitat més gran a Europa: desembre i la primera setmana de gener concentren aproximadament la meitat de les vendes de l'any, una xifra molt superior a la resta de mercats europeus (a Alemanya i al Regne Unit se situa prop del 25%). Furby surt des de la pole, per descomptat, però en segona posició hi ha els vehicles de Star Wars de Lego, seguits de la nina de Mattel Elsa, la protagonista de Frozen, de Disney.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jaime Rubio Hancock
Editor de boletines de EL PAÍS y columnista en Anatomía de Twitter. Antes pasó por Verne, donde escribió sobre redes sociales, filosofía y humor, entre otros temas. Es autor de los ensayos '¿Está bien pegar a un nazi?' y 'El gran libro del humor español', además de la novela 'El informe Penkse', premio La Llama de narrativa de humor.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_