Selecciona Edició
Connecta’t

La Corona compareix en el debat català

El rei Felip llança a Barcelona el seu primer missatge polític després del 9-N en plena negociació entre Mas i Junqueras

Fernández Díaz i Mas amb el rei Felip VI.
Fernández Díaz i Mas amb el rei Felip VI.

L'enigmàtica política catalana continua a data d'avui en format de conferència pública, mentre en privat transcorren els temptejos i contactes per donar sortida a l’embrollat "procés". Després de les proclames secessionistes d'Artur Mas i Oriol Junqueras, aquesta última setmana li ha tocat el torn al federalista Miquel Iceta, genuí tercer en discòrdia del debat sobiranista i últim tenor de les tres grans forces institucionals de Catalunya.

"Iceta crida a esperar el PSOE", titulava Ara com a síntesi de la ponència política del cap del PSC. "Iceta insta Mas a sortir del bucle independentista que, segons els socialistes, paralitza Catalunya", afegia el diari. El veterà dirigent socialista, en efecte, va acusar Mas de "portar Catalunya a un carreró sense sortida" i ha instat el president a "canviar de rumb i evitar la col·lisió" amb l'Estat, segons el relat de La Vanguardia.

Igual que El Periódico, el diari destacava la proposta més cridanera del primer secretari del PSC. "Iceta demana a l'Estat un quitament del deute de les autonomies", subratllaven tots dos a la crònica del dia. La idea no va agradar gens al PSOE i va causar "indignació" en les comunitats governades pel PP, segons va constatar La Vanguardia.

La compareixença d'Iceta va coincidir no per atzar amb un manifest subscrit per una vintena de quadres del PSC en què defensen el partit com una "eina útil" per garantir la cohesió social a Catalunya, segons El Periódico. "No és més català qui pugui figurar en candidatures 'de país' ideals per distreure'ns dels greus problemes que patim", diuen els signants, supervivents de l'antic poder municipal del socialisme català.

Apagada nadalenca

El moment Iceta ha ocupat només tèbiament el parèntesi del debat sobiranista obert per la topada entre Artur Mas i Oriol Junqueras al voltant de full de ruta després del 9-N. El mateix Govern ha alimentat l'expectació en refredar obertament la idea d'un imminent avançament electoral, vist l'enroc de les posicions. Igual que fa dos anys, en ple blackout previ a l'anunci de la data i la pregunta de la consulta, la vida pública catalana apareix sumida en la incertesa.

 "Tenint tanta feina encarrilada i tants dubtes esbrossats, em costa massa de creure que ara deixaran passar de llarg una oportunitat com aquesta", escrivia mosquejat Vicent Partal a l'editorial de VilaWeb. "Les eleccions no se'n poden anar al 2016, això seria un desficaci i una irresponsabilitat", afegia el periodista. Partal recordava, però, el clima de desànim regnant a la vigília del 12 de desembre de l'any passat, quan l'anunci de la consulta va agafar desprevingut a tothom. Sobretot la Moncloa.

Els mitjans anticipen que l'imminent debat pressupostari al Parlament aclarirà l'enigma d'un virtual avançament electoral en clau plebiscitària. "El Govern refreda l'opció d'avançar eleccions", subratlla el mateix Ara, que cita el portaveu de la Generalitat. "Homs no preveu 'novetats' en les pròximes setmanes i ERC condiciona els pressupostos als comicis", informava el diari. El cap de setmana es presenta clau en les negociacions subterrànies per intentar salvar el crucial primer envit dels comptes públics de 2015.

En aquest clima incert, el conseller Santi Vila també s'ha apuntat al gènere de la conferència apadrinat ni més ni menys que per David Madí, antiga mà dreta d'Artur Mas, i amb rellevants presències a l'auditori del Fòrum Europa. La Vanguardia el va presentar com "l’home del present" i ha destacat la seva condició de polític amb discurs i perfil propis. "Santi Vila no és només un conseller, és un polític que té el seu propi projecte, pragmàtic, realista i ancorat en el present per sobre de tot", escriu Josep Gisbert. "Valoro les persones que no sobrevaloren el futur", va afirmar segons l'escollida cita del cronista, que va eludir especular sobre el sentit de la frase i les possibilitats de Vila com a virtual candidat neoconvergent en cas de sinistre total de Mas.

Activisme institucional del monarca

Per si no n'hi hagués prou, fins i tot el mateix Rei s'ha convidat a participar in situ i in voce en la gran conferència pública de Catalunya. Per segona vegada en una setmana, Felip VI es va presentar a Barcelona per deixar-se veure i escoltar en nodrida companyia d'autoritats polítiques i empresarials i, sobretot, del mateix Artur Mas. El president de la Generalitat va exhibir el seu millor perfil zen i va recórrer al seu conegut arsenal de cordialitat personal i estricta cortesia institucional

En aquesta ocasió, però, el monarca ha llançat missatges perfectament llegibles, els primers servits a domicili des del 9-N. "El Rei adverteix davant Mas: 'No ens podem permetre la divisió'", subratlla la portada de La Vanguardia, que també destaca l'exhortació a l'"estabilitat política i la pau social". Mentre El Punt Avui critica el "to immobilista" del monarca pel que fa a Catalunya, la premsa de Madrid concedeix relleu a la emfàtica invocació d'alguns dels seus missatges.

"El Rei defensa a Catalunya unir forces com a la Transició", titula El Mundo. "Garantir la convivència és la primera responsabilitat", subratlla ABC per la seva banda. "Felip VI defensa davant Mas 'abordar junts' els reptes d'Espanya", afirma La Razón al costat d'una gran fotografia en què el Rei sembla fer confidències a cau d'orella d'Artur Mas. No ha estat una notícia menor, sinó la confirmació del nou activisme institucional del jove monarca.

La nova trobada ha coincidit amb l'aparició pública d'Empresaris de Catalunya, nova entitat patronal que agrupa petits i mitjans empresaris catalans oposats a la secessió. Els mitjans informatius han destacat la seva crida a Mas per evitar que el país acabi en un "greu carreró sense sortida", així com per respectar "els principis de legalitat i neutralitat". El creixent protagonisme del sector empresarial, amb l'afegit del visible paper de la Corona, destaca amb força en la fase de stand by en què es troba la vida política i institucional de Catalunya.

Claus del bloqueig

Els auguris dels sondejos, que anuncien un Parlament atomitzat on, a més de patir una altra sagnia, CiU no podria assolir amb ERC en cap cas la majoria absoluta, semblen explicar el bloqueig. La virtual irrupció de "Podem" en la política catalana gravita com un fantasma, segons confirma el diari Ara. "L'efecte Podem és un dels punts de discòrdia", escriu David Miró. "A parer dels republicans, si l'independentisme és presenta sota una única marca electoral encapçalada per Mas, Podem arreplegarà un bon grapat de vots d'esquerres que podrien preferir una llista transversal apadrinada per ERC", argumenta el periodista.

“A les enquestes, Podem se situa com el tercer partit català, amb fins a 21 diputats –els que ara té Oriol Junqueras–, i tot això gràcies al lideratge de Pablo Iglesias", escriu per part seva Joan Tapia a El Periódico . "El dubte és si en aquest cas Iglesias seria també el Felipe González del 1982 (o del 1977), o més aviat el llegendari Alejandro Lerroux, l'emperador del Paral·lel, que deia que era el tribú dels esparracats a la Catalunya de Francesc Cambó", afegeix.

El fenomen ocupa els analistes davant la seva incidència en el dilema d'unes eleccions anticipades. Francesc-Marc Álvaro relativitza el risc que Podem acapari el vot dels indecisos que el sobiranisme necessitaria per aconseguir una majoria social reforçada. "Podem potser hauria d'ocupar més les cavil·lacions d'Iceta, Herrera i Rivera (sobretot d'aquest) que els teoremes neogramscians de cert independentisme, que encara no ha processat que els Martínez, González, Álvarez o Álvaro no són un cos social que hagi de ser redimit a partir de subratllar una lluita de classes que els sindicats de la Seat van aparcar fa molts dies ", escriu amb esforç a la tribuna de La Vanguardia.

El fiasco de BCN World

A l'espera d'esdeveniments polítics, l'enrenou provocat pel revés del macroprojecte BCN World, patrocinat amb empenta per la Generalitat, ha merescut una àmplia atenció. No n'hi ha per a menys: el Govern ha assumit la compra de terrenys davant el desistiment de la promotora Veremonte, del polèmic empresari Enrique Bañuelos.

"L'home incòmode es difumina: la fallida segona vida del president de Veremonte", escriu El Periódico. Les tribulacions del complex apadrinat pel mateix Artur Mas com a rèplica al projecte Eurovegas de l'empresari Adelson –també fallit–, portaran sens dubte molta cua. Qui sap si, al cap de dues minilegislatures de només dos anys cadascuna, Artur Mas passarà a la història com el president que va apostar per tot però ni tan sols va poder aconseguir un parc temàtic en quatre anys de mandat.