Selecciona Edició
Connecta’t

Santi Vila reivindica el dret a la ciutat

El responsable de Territori i Sostenibilitat reconeix que la crisi ha modificat l’agenda política clàssica d’un departament que s’associa tradicionalment a les inversions

Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat.
Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat.

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, ha reivindicat el que anomena “dret a la ciutat”, el dret a accedir-hi, perquè és als espais metropolitans on es generen els coneixements, les oportunitats. Vila ha reconegut que la crisi ha modificat l’agenda política clàssica d’un departament que s’associa tradicionalment a les infraestructures i a les inversions i que ara ha de pensar en la sostenibilitat i els problemes socials. Aquestes manifestacions les ha fet en un debat sobre les preocupacions del tercer sector organitzat per la Fundació Pere Tarrés, amb la col·laboració d’EL PAÍS. En un moment de la conferència ha recuperat el concepte de Catalunya-ciutat que van treballar, entre d’altres, Joan Maragall i Eugenio Trias, a qui no ha esmentat.

En aquest canvi d’agenda, Vila ha subratllat que més que fer noves infraestructures es tracta de millorar la seva gestió intel·ligent. Tres grans trets, ha explicat, orienten l’acció del departament: garantir la mobilitat ciutadana i el transport públic, impulsar polítiques socials de l’habitatge i garantir el dret a la ciutat, tant facilitant-ne l’accés com fent-les habitables (gestió de residus, espais públics, “ruralització” d’aquest espais…). El conseller ha admès que la crisi econòmica, el sobreendeutament de la Generalitat i la política fiscalment injusta de l’Estat han estat condicionants clau a l’hora de pensar els pressupostos. En el terreny de la mobilitat ha destacat que l’any 2013 es va incrementar l’ús del transport públic amb l’excepció de Rodalies de Renfe. Vila s’ha referit al procés d’integració tarifària del transport públic a Catalunya que, quan es culmini, acabarà amb la discriminació de la ciutadania en funció d’on viu. Segons Vila, el bitllet de la T-10 és el més barat de tots els sistemes metropolitans europeus i Barcelona, amb París, és l’àrea metropolitana amb més títols socials de transport referenciats a conceptes com l’edat, l’atur, la situació social...

Sobre el tema de l’habitatge ha destacat el canvi d’orientació des de la producció de nous habitatges a una política que en faciliti l’accés. “Aquí hem associat la propietat a la seguretat i, finalment, ha resultat que en molts casos aquesta propietat va vinculada a l’endeutament i a problemes”.

Hem associat propietat de l’habitatge amb seguretat i moltes vegades va vinculat a endeutament”

A una pregunta sobre per què a l’hora de tirar endavant trams de la paralitzada línia 9 s’ha optat pel que porta a l’aeroport i no, per exemple, el que faria servei a la Zona Franca, Vila ha subratllat que el tram que portarà de Collblanc a l’aeroport té 15 estacions, i això, al seu parer, demostra que no solament està pensat per donar connexió amb aquesta infraestructura sinó per reforçar el servei metropolità.

En el debat ha fet esment a les reflexions de Thomas Piketty, economista francès que ha aixecat molta polseguera analitzant com a la nostra societat la meritocràcia no és el primer factor d’ascens social i que l’acumulació de riquesa té molt a veure amb drets hereditaris. Piketty proposa com a solució incrementar els impostos sobre la riquesa i l’herència. Una solució, a criteri de Vila, que demanaria una gran harmonització fiscal que restringís els actuals desequilibris fiscals que fan més interessant fer testament a Madrid que a Sevilla, referint-se a la duquessa d’Alba, o que sigui més rendible fiscalment viure a la capital d’Espanya que a Barcelona.