Selecciona Edició
Connecta’t

El director de la CIA: “No hi havia respostes fàcils” contra el terrorisme

Brennan diu que “va fer moltes coses correctament”

El director de la CIA, John Brennan, en una imatge d'arxiu.
El director de la CIA, John Brennan, en una imatge d'arxiu. Bloomberg

La CIA ha iniciat aquest dijous una contraofensiva després que l'informe del Senat sobre el seu programa de detenció i interrogatori de sospitosos de terrorisme amenaci de perjudicar la seva credibilitat. El document del Comitè d'Intel·ligència de la Cambra alta revela una agència poc preparada i disfuncional després dels atemptats de l'11-S, el 2001. Durant el programa –que es va desenvolupar entre el 2002 i el 2007–, afirma l'informe, la CIA no sabia exactament quants detinguts tenia, va ocultar informació al Departament de Justícia i a la Casa Blanca, i les tortures considerades com a "tècniques d'interrogatori reforçades" no van proporcionar dades útils d'intel·ligència.

En una inusual roda de premsa a la seu de la CIA, als afores de Washington, l'actual director de l'Agència Central d'Intel·ligència, John Brennan, ha admès errors i abusos en el polèmic programa d'interrogatori, però ha evitat qualificar-los de tortura, els ha limitat a un petit grup d'oficials i ha rebutjat bona part de les conclusions de l'informe del Senat. “L'aclaparadora majoria d'oficials involucrats en el programa van dur a terme la seva responsabilitat d'acord amb les directrius legals proporcionades. Van fer el que havien de fer en servei a la nostra nació”, ha afirmat Brennan, al càrrec des del 2013, amb més de tres dècades d'experiència a la CIA, i una persona propera al president nord-americà, Barack Obama.

Brennan ha iniciat la compareixença amb una descripció dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, que van causar prop de tres mil morts a Nova York, Washington i Pennsilvània. “No només van quedar impactades les nostres consciències, sinó que van destrossar el nostre sentit de seguretat nacional”, ha dit el màxim responsable del servei d'intel·ligència, que llavors era cap de gabinet del director de la CIA. En aquell moment, ha prosseguit, la CIA buscava respostes per “aturar” Al-Qaida i evitar nous atemptats. Va ser en aquest context quan, sis dies després dels atemptats, el llavors president dels EUA, George W. Bush, va autoritzar l'agència a detenir secretament sospitosos de terrorisme.

Brennan va convocar aquesta inusual compareixença tot just dos dies que es difongués el document, per defensar la tasca del servei d'espionatge exterior dels EUA.

Brennan va admetre aquesta setmana les equivocacions de l'agència, però va criticar les principals conclusions de la investigació del Senat. Va dir que la CIA va cometre "errors", especialment a l'inici del programa, i que no va complir amb els seus "alts estàndards", però va subratllar que la CIA va aprendre d'aquestes equivocacions i que els mètodes d'interrogació "van ajudar a avortar plans d'atac, capturar terroristes i salvar vides".

Per exemple, l'informe del Senat afirma que la "immensa majoria" de la informació que es va fer servir per trobar la persona que va portar els EUA a conèixer el parador de l'antic líder d'Al-Qaida Ossama bin Laden i a executar-lo el 2011 no es va obtenir per mitjà de les tècniques d'interrogació. En canvi, en la seva resposta a l'informe, la CIA al·lega que les tècniques li van permetre identificar correctament el missatger que els va portar a Bin Laden.

MÉS INFORMACIÓ