Selecciona Edició
Connecta’t

La xarxa gihadista d’Ikassrien captava adeptes a la mesquita de la M-30

El jutge Ruz processa la banda liderada per l'ex-pres de Guantánamo

Dos policies detenen Lahcen Ikassrien el juny passat.
Dos policies detenen Lahcen Ikassrien el juny passat. EL PAÍS

La xarxa de captació de gihadistes encapçalada per l'ex-pres de Guantánamo Lahcen Ikassrien va establir el seu principal punt de recaptació d'adeptes a la mesquita de la M-30, la més gran de Madrid. La cafeteria d'aquest centre de culte es va convertir en base de reclutament i adoctrinament de combatents islamistes amb destinació a l’Iraq i Síria, segons es desprèn de la interlocutòria del jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, que ahir va processar 15 membres de la banda, desarticulada el juny passat. Familiars de membres de la xarxa van confirmar als investigadors el procés de radicalització després de contactar amb els cercles salafistes de la mesquita madrilenya.

Es feien dir Brigada Al-Andalus i van anar deixant un rastre notable de la seva activitat gihadista en papers, vídeos i xarxes socials. És el cas de Hicham Chentouf, que es va enrolar a l’Estat Islàmic a Síria a la tardor del 2013. Aquest jove va començar a anar al Centre Cultural Islàmic de Madrid (la mesquita de la M-30) el 2010. Després d'un any de contacte amb la xarxa d’Ikassrien, Hicham es va deixar créixer la barba i va abraçar les tesis de l'islam més rigorista, fins que va ser nomenat imam de la mesquita de Yunquera de Henares (Guadalajara). El juny del 2014 va penjar al seu perfil de Facebook un permís de l'emir militar de l’EI a Homs (Síria) per absentar-se una setmana del combat. Mesos abans, al febrer, va publicar una foto seva a la xarxa social amb un fusell AK-47.

Un cas semblant és el d’Ismail Afalah, que, el maig passat, després d'un any d'assistència a la mesquita de la M-30 amb el líder operatiu de la banda, Omar el-Harchi, va demanar la liquidació a l'empresa on treballava i es va integrar a les files de l’EI a Síria. Els seus pares creien que el fill estava de vacances.

El grup estava liderat presumptament per Lahcen Ikassrien, antic membre de la cèl·lula de Abu Dah Dah i que va passar quatre anys al centre de detenció nord-americà de Guantánamo després de ser capturat el 2001 a l’Afganistan i va ser absolt després del seu judici a Espanya el 2006. En l'ordre de processament, de 49 pàgines, el jutge Ruz desgrana el repartiment de tasques en l'organització, activa des del 2011 i que va arribar a disposar d’una finca per a l'ensinistrament dels combatents a la rodalia d’Àvila. El magistrat descriu Ikassrien, de 46 anys, com a “líder carismàtic” del grup salafista, una espècie d'ideòleg que es complementava amb Omar el-Harchi, cap operatiu, abocat en les tasques financeres i de captació, primer a la mesquita de la M-30 i des del 2013 a Tetuan (Marroc). Dos membres del grup, Abdelatif el-Morabet i Bilal el-Helka, van morir en combat a Síria el 2012.

Al domicili d’Ikassrien, al barri madrileny de la Concepción, els agents de la Comissaria General d’Informació van trobar un gran quantitat de documentació manuscrita destinada a l'adoctrinament de futurs combatents islamistes. Un dels elements que destaca el magistrat en la seva resolució és una poesia que enalteix la figura d’Ossama bin Laden, líder d'Al-Qaida que va ordenar els atemptats contra els Estats Units l'11 de setembre del 2001, i una carta pròpia en què manifesta al reclutador, també processat, Nabil Benazzou, que “és una obligació fer la gihad”.

A més dels papers, a Ikassrien se li van confiscar vídeos d'entrenaments dels membres de l’Estat Islàmic, arxius d'àudio amb càntics religiosos gihadistes i almenys quatre discos compactes d'incitació a la guerra contra els no musulmans. A més del delicte d'integració en organització terrorista en qualitat de cap, castigat amb fins a 12 anys de presó, a Ikassrien se li imputa falsedat documental, ja que en l'escorcoll se li va intervenir un permís de residència espanyol amb el seu nom i la seva fotografia però amb un número que corresponia al d'una altra persona. El presumpte líder de la banda va manifestar que va comprar aquest document al seu amo per 300 euros.

El gran organitzador del grup era, no obstant això, Omar el-Harchi. Segons la interlocutòria, aquest “subjecte radical” actiu en “un dels cercles de la mesquita de la M-30” va captar i va adoctrinar els dos combatents morts a Síria. El-Harchi va ser qui va abonar en metàl·lic els bitllets d'avió amb què El-Morabet i El- Helka van viatjar a Turquia per entrar a Síria.

El-Harchi es converteix, segons Ruz, en la “figura de referència” en el desplaçament dels gihadistes a les zones de conflicte. Amb el seu lloctinent, Nabil Benazzou, planejava desplaçar-se a Síria i des d'allà organitzar l'entrada d'altres membres de la banda en alguna de les filials d'Al-Qaida en aquest país en guerra.

Dies abans que es desencadenés l’Operació Gala contra la xarxa gihadista d’Ikassrien, Nabil Benazzou va destruir gran quantitat de papers comprometedors. No obstant això, va oblidar una memòria informàtica USB amb vídeos i proclames gihadistes de tota mena. Un d'aquests vídeos mostra una dona, identificada amb el nom de Fátima, que explica les presumptes violacions i abusos soferts per les empresonades a la presó d'Abu Ghraib, de l’exèrcit nord-americà a l’Iraq. Al vídeo, segons la interlocutòria, aquesta dona “fa una crida als mujahidins perquè les matin, a elles i als seus violadors”, per poder així “descansar”. Un altre vídeo pretén “transmetre la idea que les operacions suïcides són una obligació primordial enfront d'altres obligacions religioses”.

Un altre presumpte adoctrinador, Mohamed Bouyakhlef, àlies Mohamed el Gran, posseïa una altra memòria USB a la tauleta de nit. Aquest dispositiu contenia vídeos d'extrema violència, com el degollament d'un comandant de l’exèrcit del president sirià Baixar al-Assad o l'assassinat de tres persones a casa seva acusades d'apostasia.

El jutge Ruz prendrà declaració als membres de la xarxa detinguts a Espanya abans d'enviar-los definitivament a judici.