Selecciona Edició
Connecta’t

La comissió de la transparència estarà adscrita al Govern

L'ens, format per juristes designats pel Parlament, resoldrà els casos conflictius

Artur Mas, en un moment d'una sessió de control
Artur Mas, en un moment d'una sessió de control

El Parlament aprovarà la setmana vinent la Llei de la transparència, accés a la informació pública i el bon govern, que obligarà l'Administració a atendre les peticions dels ciutadans i a publicar en un portal tota la informació sobre la seva gestió. L'objectiu és acabar amb l'opacitat i conèixer la traçabilitat d'un euro des que es pressuposta fins que s'inverteix. N'hi haurà prou amb un correu per demanar les dades a l'Administració sobre un contracte o una subvenció. Si es rebutja, una comissió resoldrà el cas. L'òrgan el formaran entre tres i cinc juristes i documentalistes nomenats per 3/5 parts del Parlament i estarà adscrit a un departament de la Generalitat. CiU al·lega que l'ens, segons la llei, tindrà independència orgànica i funcional i que se li assignarà només un departament perquè li transfereixi recursos. ICV rebutja l'organigrama.

Els dubtes sobre la comissió. El ple del 14 i 15 de gener designarà els membres de la comissió que començarà a treballar en quatre mesos. El convergent Lluís Corominas va assegurar que és molt garantista i que serà “independent” del Govern. La seva funció serà examinar el cas denegat de manera ràpida i gratuïta que eviti la interposició d'un contenciós-administratiu. Gemma Calvet (ERC) va ratificar que l'autonomia d'ens estarà garantida per com es designaran els seus membres. Joan Mena, d'ICV-EUiA, ho rebutja: “L'Administració acabarà sent art i part”. Els ecosocialistes haurien preferit vincular-la a l'Oficina Antifrau a través d'una modificació dels seus estatuts. Amb tot, creuen que és una fórmula molt millor que l'aplicada pel Govern central que queda en mans del ministre Cristóbal Montoro.

L'Administració està obligada a donar les dades que demanin els ciutadans

El portal de la transparència. Tots els organismes, partits polítics inclosos, que administrin recursos públics o els privats que rebin subvencions estaran obligats per llei a reportar informació a aquest portal. La idea és ampliar el que ja té obert la Generalitat per incloure l'apartat de la transparència i enllaçar-lo amb els dels ens locals. El portal autonòmic, que inclourà informació sobre contractes, convenis o plans i tota la informació econòmica, estarà llest en sis mesos. Els ajuntaments disposaran d'un any. “El portal ens permetrà saber indemnitzacions o dietes dels càrrecs que ara no sabem”, va dir Calvet.

Un simple correu. La llei estatal exigeix que els ciutadans disposin d'un DNI electrònic i una clau per accedir al portal. No serà el cas de la norma catalana. Segons Corominas, n'hi haurà prou amb un simple correu, sense necessitat de revelar el DNI, per demanar les dades. La identificació completa només serà necessària si es tracta de donar en mà documentació.

El silenci positiu. L'Administració estarà obligada a facilitar la informació que se li requereixi —en quedarà exclosa, per exemple, la informació sobre seguretat pública o menors— i tindrà un mes per contestar. La norma recollirà el concepte del silenci positiu, que reforça l'obligació de contestar. La no-resposta no haurà d'interpretar-se, per tant, com un silenci administratiu. Aquesta fórmula no és gaire habitual: està recollida en la Llei de transparència de Navarra i en un land alemany. Ara queda el dubte de si el Govern central recorrerà aquest article davant el Constitucional.

Registre de lobbies. La llei regularà la creació d'un registre de lobbies o grups de pressió que hauran d'informar de la seva agenda pública i assumir un codi de conducta. En canvi, quedaran exclosos de la norma, malgrat ICV i ERC, els bancs i les empreses de subministraments malgrat el seu paper d'operadors públics.

Les sancions. Les sancions seran executades pels organismes afectats. És a dir, si es tracta d'un conseller, ho farà el Govern, i si és un regidor, l'alcalde. Tots els grups —excepte CiU— avalen la creació d'un òrgan col·legiat per quatre membres per dictaminar la sanció d'un alt càrrec. Les multes oscil·len des de la inhabilitació fins als 12.000 euros.