Selecciona Edició
Connecta’t

Una desena d’intel·lectuals impulsen un manifest que defensa el federalisme

Victoria Camps, Manuel Cruz, Jordi Gràcia i Carlos Jiménez Villarejo, entre els signants

Una desena d’intel·lectuals catalans ha impulsat un manifest on defensen el model federalista com a la solució política “més raonable per controlar les tensions internes i explotar les sinergies del present”. “El federalisme harmonitza les diferències territorials d'un mateix Estat perquè neix d'una ètica de la fraternitat solidària: aspira a neutralitzar les distàncies econòmiques i socials i a distribuir de forma més justa i equilibrada tant les competències com els beneficis”, defensen. L’escrit, titulat El que no volen escoltar, però hem de proposar: cap a una Espanya federal, està signat per Joan Botella, Victoria Camps, Manuel Cruz, Laura Freixas, Jordi Gràcia, Carlos Jiménez Villarejo, Ismael Pitarch i Carme Valls-Llobet.

Els signants lliguen el projecte federalista a una opció política d’esquerres basada a posar fi al frau fiscal i la corrupció, la protecció de l'Estat del benestar i l’impuls d'una nova llei de partits i d'una nova llei electoral. Consideren que aquests punts són claus per garantir la igualtat d'oportunitats i “harmonitzar les diferències de família, de classe i d’horitzons vitals”,

Els impulsors del text consideren que el model autonòmic “ha fet progressar Espanya els últims anys”, però consideren que en aquests moments cal caminar cap a un Estat federal “que permeti el màxim autogovern de les parts i un veritable govern compartit”. “La imposició d’un Estat unitari i centralista s’ha demostrat ineficaç i inviable per governar l’Espanya plural”, justifiquen.

Consideren que és la solució

política “més raonable per

controlar les tensions internes”

El manifest lamenta que fins ara no s’ha entès bé el concepte de federalisme, ja que es veu com una “separació” i no com una “unió en la diversitat”. Ja durant la Transició, expliquen els signants, “es va repudiar” el federalisme “perquè les seves ressonàncies històriques semblaven negatives i enigmàtiques”.

Els signants critiquen la dreta i els independentistes per l’immobilisme en les seves posicions ideològiques. “Les dues opcions no sembla que admetin cap alternativa vàlida i menyspreen conjuntament el federalisme com a consciència col·lectiva, com a ètica compartida i com a forma de pactar la convivència de les parts de l'Estat”. Els signants consideren que cap de les dues opcions anteriors són vàlides, perquè no poden “prometre ni garantir una forma de prosperitat econòmica, social i cultural més alta que l’aconseguida abans de la crisi”.

El text critica especialment l’estratègia de l’independentisme català d’intentar protegir-se de la crisi negant “l'auxili econòmic a altres regions espanyoles, a les quals s'acusa de beneficiar-se de la riquesa robada als catalans”. Els signants consideren que s’ha de posar fi a aquest pensament i impulsar una “ètica d'una esquerra solidària que aspira a no deixar a l'estacada els que tenen menys”.

El PSUC aposta pel federalisme

El Partit Comunista aposta per la construcció d'una república federal “que reconegui el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüistic”, segons defensa la formació. La formació té previst aprovar el full de ruta cap a aquesta fita durant el XVè Congrés que el partit celebrarà el 17 i 18 de gener.

Com a pas previ, el PSUC presenta demà divendres un manifest de suport al Congrés i al model federal amb signants com el degà de Ciències Polítiques de la UAB, Joan Botella; l'escriptor i historiador Higinio Polo; els historiadors Ferran Gallego i Soledad Bengoechea, o el catedràtic d'Història de la UdG  Ángel Duarte.

Els signants lamenten la fragmentació del panorama polític d’esquerres, però subratllen l’auge que en els darrers anys viuen els moviments socials i polítics “de rebel·lió”. “Es dibuixa un escenari de canvi polític a gran escala”, preveuen els signants. El manifest considera que el “federalisme plurinacional i solidari, capaç de reconèixer les diferències i de tractar-les com un bé comú pot acompanyar un projecte polític transformador”.

MÉS INFORMACIÓ