Selecciona Edició
Connecta’t
contracrònica

Iceta està sol al ring

El líder del PSC llegeix un discurs amb poc ganxo i sense el seu aliat de combat

Miquel Iceta, durant la conferència 'Catalunya 2015, el canvi que necessitem'.
Miquel Iceta, durant la conferència 'Catalunya 2015, el canvi que necessitem'. EFE

La veu del presentador retrona greu quan de l'accés principal apareix el protagonista amb pas accelerat. La veu del locutor crea expectació, com si es tractés d'una vetllada de lluita lliure. T'esperes que del passadís humà que s'ha creat fins a l'escenari aparegui Hulk Hogan, però qui irromp a l'escenari és Miquel Iceta, un home que si no sabéssim que és el primer secretari del PSC pensaríem que pot ser un revisor de Renfe.

La planxa del TTIP

Iceta compareix a la sala Marquès de Comillas del Museu Marítim envoltat de primeres espases del partit. És un mitinguer de primera i els primers cops prometen un combat dur: el monotema i l'obsessiva observació del nostre melic. Cops curts al mentó per marcar el contrincant. Però Iceta llegeix la tàctica fil per randa, no improvisa, que és quan fot les garrotades més fortes. De seguida baixa el ritme. Es confia i arriba la primera planxa. Iceta recorda que a principis de desembre va ser a Brussel·les per fer una conferència. La seva xerrada era sobre la reforma constitucional per solucionar el procés el monotema—. Iceta explica que a Brussel·les es va trobar Ximo Puig, el candidat socialista a la Generalitat valenciana, que era a la Comissió Europea per aprendre més coses del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP). Iceta critica Artur Mas perquè no ha anat, com Puig, a Brussel·les a informar-se del TTIP. En aquest moment és quan Iceta puja a la cantonada de les cordes, s'entrebanca i es fot una plantofada tot sol: si Mas ha d’anar a Brussel·les a consultar sobre el TTIP, per què no ho pot fer ell? Que no és Ximo Puig el seu homònim valencià?

Iceta es recupera de la planxa i colpeja fort: la pobresa infantil, l'atur, els merders al Departament de Salut. Fins i tot es permet una crítica a la gestió del PSC per la gestió de la crisi i del procés. Torna a confiar-se i els ganxos següents acaben espantant les mosques: avisa que l'independentisme genera incertesa entre els inversors internacionals com si Catalunya fos Corea del Nord i assegura que la majoria dels catalans no són independentistes perquè quatre milions i mig de catalans no van votar el 9-N. Argument de portada de La Razón, sòlid com un Frigopie al desert del Gobi. També carrega contra la claca convergent perquè va rebre triomfalment Artur Mas a la plaça Sant Jaume quan al setembre del 2012 Rajoy li va dir que res de res del pacte fiscal. El seu antecessor, Pere Navarro, acostumava a criticar el president de la Generalitat per haver tancat en només dos mesos les negociacions del pacte fiscal. Iceta improvisa i pregunta: “Des de quan els catalans aplaudim els fracassos?”. Des de cada Onze de Setembre? Des que Marc Márquez guanya mundials de motociclisme mentre trasllada la seva residència fiscal a Andorra?

Sánchez no hi és

Davant dels contrincants Mas-Junqueras, Iceta prepara la clau definitiva per tombar-los: la reforma de la constitució i la consulta acordada amb Madrid. Es gira per demanar el relleu al seu company de combat, Pedro Sánchez, però no hi és i l'Espanya federal queda en un misto.

Iceta baixa del ring xop de suor. Saluda a tort i a dret. També a Jordi Turull que, enigmes del protocol, l'han separat dels altres representants dels partits rivals i l'han assegut a la primera fila socialista, al costat de Maurici Lucena. El líder del PSC també intercanvia paraules amb els empresaris presents. Miquel Valls, president de la Cambra, coincideix amb Antoni Zabalza, president d'Ercros, home proper als socialistes: “A diferència de Mas i Junqueras, Iceta ha parlat d'idees concretes per a problemes reals, més que de desitjos”. Daniel Martínez, president del grup d'espectacles Focus, també considera que Iceta “ha sigut realista i valent”, però rebla el clau: “Ara només li cal el suport necessari per fer-ho possible i negociar d'igual a igual”.