Selecciona Edició
Connecta’t

El FROB rebutja fer públiques les anàlisis de la venda de Catalunya Caixa

La CUP reclama saber els detalls de la compra per part del BBVA de l'entitat rescatada

Façana de la seu central de Catalunya Caixa a Barcelona.
Façana de la seu central de Catalunya Caixa a Barcelona.

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) rebutja fer públics els informes que van portar a vendre al BBVA per 1.187 milions d'euros el juliol passat Catalunya Banc (successora de Catalunya Caixa, CX) després d'injectar en l'entitat catalana més de 12.000 milions d'euros, va confirmar un portaveu de l'organisme. Les operacions de rescat i venda de CX es van fer seguint informes i anàlisis d'Ernst & Young, Barclays, HSBC, BDO i McKinsey.

La formació catalana Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va recórrer davant l'Audiència Nacional la venda de CX en qualificar d'“irrisòria i escandalosa la xifra obtinguda del BBVA per la venda de CX després de la gegantesca xifra invertida” i reclama “els informes i les auditories que van justificar la venda”. En el cas, pendent de resolució, l'Advocacia de l'Estat s'ha pronunciat negant la legitimitat de la CUP a personar-se en el cas, fet que deixaria sense recorregut el seu recurs i, per tant, li impediria tenir accés als informes.

En un document de 25 pàgines remès al jutge, l'Advocacia de l'Estat defensa que, segons la llei, en aquest cas no està "prevista la possibilitat de l'exercici de l'acció popular". També nega la possibilitat que la CUP, com a partit polític, pugui acollir-se per la via contenciosa administrativa a la "legitimació prevista per a les persones físiques o jurídiques que tinguin un dret o interès legítim".

El catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona Joaquín Tornos estima que la jurisprudència dóna la raó a l'Advocacia de l'Estat. Tornos assenyala que si la CUP vol accedir als documents pot acudir "a la Llei 19/2013 de 9 de desembre de Transparència i Accés a la Informació Pública”. El FROB està subjecte a l'obligació de donar la informació que se li requereixi, segons els articles 12 i 13, encara que pot al·legar motius “econòmics i comercials per no fer-ho sempre que motivi la concurrència d'aquests motius”, explica Tornos. Davant d'una nova negativa del FROB, la llei preveu un recurs especial davant del Consell de Transparència i Bon Govern si la CUP considera que se li denega l'accés a informació pública.