Sida: de la por a la inconsciència

“Com pot ser que m'estigui passant això a mi?”, es pregunta una vegada i una altra en Sergio. “Tinc coneixement sobre el tema, sóc un tio responsable i no m'he comportat com un boig”. Se sentia immune, però inesperadament es va contagiar. Té 22 anys i fa poc més d'una setmana va començar a tractar-se amb antiretrovirals. El seu ex li va ser infidel i van acabar tots dos infectats amb el VIH. “No m'esperava que em toqués”, repeteix el jove. “Ara la gent no es preocupa tant per això”, admet. “Tracten la malaltia com si fos una cosa que no els pot passar a ells. I després, quan la tenen, es posen les mans al cap”.

A Ramón Coello li van confirmar que tenia el retrovirus el 1987, poc després que la seva xicota donés positiu. Tampoc s'ho esperava. “Vaig sentir por; pensava que en un parell d'anys em moriria”, afegeix aquest home de 58 anys. Més de tres dècades han passat entre el contagi d'en Ramón i el d'en Sergio, però els casos de VIH a Espanya (3.278 persones el 2013, segons el Ministeri de Sanitat) es mantenen per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Als vuitanta, la por envoltava el virus; actualment, la inconsciència és el principal motiu de contagi.

Ramón Coello fa gairebé tres dècades que està infectat: “No esperava sobreviure”

“La gent moria al teu voltant i semblava que no hi havia manera d'aturar-ho”, continua el seu relat Coello. “Ara poca gent es mor a causa del virus i hi ha molta informació sobre aquest tema, però molta gent la ignora”. En Sergio no va ser plenament conscient que estava infectat fins que va haver d'anar a recollir uns medicaments que l'acompanyaran tota la vida. “Cada mes has d'anar a buscar la tanda de pastilles”, explica el jove, que combina dos comprimits al dia. “Aquesta primera vegada, em vaig adonar que tot era veritat”. Coello, per la seva banda, en pren una de diària de color taronja, l'Atripla, una combinació de tres antiretrovirals: efavirenz, emtricitabina, tenofovir. El seu primer tractament, en canvi, consistia en un còctel de 15 productes.

El primer contagi oficial de VIH es va diagnosticar el 1980 a San Francisco (Estats Units). Un any després va aparèixer a Espanya, a Barcelona. “Ens deien que teníem una esperança de vida que podia oscil·lar entre els dos i els deu anys”, continua Coello. El VIH era un virus emergent, feroç i perillós. Poc després que Coello sabés el seu diagnòstic, va començar a comercialitzar-se a Espanya l'AZT, el primer antiretroviral que va donar mostres d'aplacar la letalitat del virus. La seva parella no va aguantar prou temps. “Quan es va morir, vaig pensar que poc després em tocaria a mi”.

Els avenços han convertit el
VIH en una malaltia crònica

Coello ha viscut en el seu cos gairebé tots els avenços que s'han fet pel que fa al virus. “Mai vaig imaginar que podria controlar la malaltia”, assegura. Les primeres combinacions que prenia li provocaven greus alteracions físiques. “Nàusees, problemes estomacals, dolors... La medicina ha fet que la vida d'una persona infectada sigui més fàcil. I actualment, és una malaltia crònica controlada, però que ningú s'equivoqui, això no és com prendre una pastilla per a la tensió”, avisa. Es refereix a la potència de la medicació que pren i als efectes secundaris que provoca, que, encara que són menys que els dels primers tractaments, també poden afectar el fetge, alterar el son, provocar erupcions cutànies o acumulacions de greixos depenent del pacient. “Al principi et deixen estès. Estàs cansat, desganat i una mica fet pols”, resumeix en Sergio sobre les primeres vegades que va fer el tractament. “Després sembla que tot millora”.

Els joves saben poc de sexe i del virus. L’educació sexual és clau

En Mario acaba de fer 18 anys. Al llarg de la seva vida, ha practicat sexe amb uns 300 homes. Quan surt, gairebé cada cap de setmana, lliga. Té una mitjana de tres relacions sexuals setmanals; unes 156 a l'any. En moltes d'aquestes trobades reconeix que no va utilitzar preservatiu. Fa poc més d'un any es va fer la prova. Va donar positiu. “Molta gent s'escalfa i en un moment donat, els és igual fer-ho a pèl”, apunta en Sergio. Tots dos pertanyen al col·lectiu en el qual més han augmentat les infeccions de VIH el 2013: homes, joves i homosexuals. La incidència de la malaltia en aquest grup ha augmentat deu punts durant els últims cinc anys. A més, un de cada quatre nous diagnòstics de l'any passat va afectar gais de menys de 30 anys.

Les relacions heterosexuals de risc van representar el 28,5% dels nous casos. I el 15% de tots els positius van afectar dones. “Quan ets jove no valores la possibilitat de contagiar-te”, opina la María. “Consideres que és una cosa que els passa als altres: a persones amb unes característiques determinades [prostitutes, persones molt promíscues o drogodependents]. I si és una cosa que creus que no et pot passar a tu, per què t'has de protegir?”. Ella es va infectar del VIH amb 27 anys. Sortia amb un noi i van decidir deixar de fer servir preservatiu. “Estàs sa?”, li va preguntar ella. “Sí”, va contestar ell. O no sabia que tenia el virus o no l'hi va dir.

Gairebé la meitat de les persones infectades l'any passat (46,6%) van presentar indicis de diagnòstic tardà. És a dir, que tot i que feia temps que estaven infectats, no s'havien fet proves. En total, es calcula que a Espanya hi ha entre 130.000 i 160.000 persones amb VIH, segons Sanitat; una cinquena part de les quals no ho sap.

“Tinc parella i un fill. Tant ells com la majoria de persones del meu entorn ho saben”, diu Coello. “En general, les reaccions de la gent sempre han estat normals, encara que de vegades m'he penedit d'haver-ho dit a algú”, afegeix. En Sergio només ho ha comentat a la família i a amics que, com ell, són positius. “He tingut molt suport del col·lectiu, però crec que el món, en general, no t'accepta del tot”. Des de Creació Positiva constaten que continua existint un tabú i cert estigma relacionat amb el virus. “No es normalitza gens”, diu Montse Pineda, coordinadora de l'àrea política de l'associació, “ni les relacions sexuals, ni la responsabilitat sobre aquest tema, ni la importància de fer-se la prova, ni la possibilitat de contreure la malaltia”.

“Com pot ser que em passi això a mi?”, es pregunta una vegada i una altra en Sergio

El sexe va ser la principal via de contagi, per aquest motiu la necessitat d'educació afectiva i sexual és un dels mantres més repetits per associacions i afectats. “Al currículum escolar no existeix l'educació sexual i com a conseqüència, els joves saben poc de sexe i del virus”, opina Reyes Velayos, presidenta de Suport Positiu, associació que forma part de la plataforma CESIDA. “Es deixa en mans de les famílies aquesta mena de formació i, bé per vergonya o per desconeixement, no s'acaba d'explicar”, afegeix.

Com li va passar a en Sergio, ningú espera que li toqui una cosa així. Coello ho resumeix en una frase: “Aquesta llunyania reflecteix que la societat espanyola, en general, encara no sap com enfrontar-se al VIH. Ha passat bastant temps de l'inici de la pandèmia; és hora que n'aprengui”.