Cardona es resisteix a ser petit
El municipi bagenc inicia una campanya d’empadronament per tornar a arribar als 5.000 habitants
El passat heroic de Cardona (Bages) es deixa veure per tot el centre del poble. El record de la resistència cardonina, com l’última ciutat a capitular davant les tropes borbòniques el 1714, impregna els seus records i l’orgull de la vila, amb reconeixements repartits per tots els cantons de l’Ajuntament. A la Casa Consistorial, però, els esforços tres-cents anys més tard estan centrats a resistir-se a un altre setge: el del descens de la població. El municipi corre el risc d’arribar al 2015 amb menys de 5.000 habitants, la xifra que marca la frontera entre un poble mitjà i un de petit i que suposa un descens de les ajudes de l’Estat i del nombre de regidors que podran escollir a les municipals del 2015.
“La població ha anat disminuint en un descens constant”, explica l’alcalde, Ferran Estruch (Esquerra Republicana). El municipi té empadronats 4.921 habitants, i ha iniciat una campanya per tenir-ne 5.000 a finals d'any –i evitar així els problemes immediats– i assegurar un creixement poblacional a mitjà termini que li suposi no tornar a fregar aquestes xifres. La crida a empadronar-se s’ha fet amb cartells (amb tres símbols d’admiració –Empadronar-se és fàcil!!! Empadrona’t al teu Ajuntament) i una carta enviada als veïns del municipi, esperant que aquells que hi viuen però tenen el padró en una altra ciutat ajudin el poble a mantenir-se. “Necessitem una nova repoblació”, clama l’alcalde a la carta enviada als veïns.
La població ha anat disminuint en un descens constant
La sort de Cardona ha anat lligada, al segle XX, a les mines de sal. L’inici de l’explotació, als anys trenta, va suposar un boom de població: de 4.820 a 6.572 habitants en una dècada. En l’esplendor de la factoria hi havia mil llocs de feina directes i centenars d’indirectes que en depenien, el registre comptava 8.000 persones i el nivell de renda era envejable per als veïns. Però la fàbrica va tancar el 1990, i els mateixos habitants que havia portat, se’ls va endur: entre el 1991 i el 1996 la població va passar de 7.394 persones a 5.882. I des d’aquell any el declivi ha estat gradual i inexorable. Fins i tot en ple boom immobiliari, la població anava caient. Encara que fos un habitant menys, com va passar del 2005 al 2006.
“Hem anat pensant coses per solucionar-ho, però la crisi també afecta”, argumenta l’alcalde, que ha viscut al llindar dels 5.000 tot el mandat. Si l’1 de gener no supera aquesta barrera, perdrà subvencions estatals (pot rebre uns 85.000 euros menys, per un pressupost aproximat de 4,5 milions) i hi haurà menys regidors en disputa a les eleccions, onze, pels tretze actuals. Els serveis públics que ofereix els podrà mantenir sempre que sigui viable econòmicament, com qualsevol altre municipi. Estruch vol evitar un efecte crida que tapi la crisi durant uns mesos per tornar-hi a ser l’any següent. Per això la campanya té un vessant immediat per sumar 79 habitants però també un pla a mitjà termini perquè en vinguin més, amb subvencions per al lloguer (fins al 50% del preu, en funció de la renda), la reforma de les colònies mineres per oferir-ne les cases a un preu assequible i la promoció econòmica per crear llocs de feina.
Com ha reaccionat el poble a la campanya? Aquest dimarts al matí, una senyora al llindar de la vuitantena entrava a l’Ajuntament amb un paper a la mà. A la primera funcionària que troba a la petita entrada municipal, li pregunta: “M’he de censar? És que ja ho estic”. “Tranquil·la, dona”, li respon la treballadora, amb mig somriure. “Això és per a la gent que no està registrada”. No és l’única que dubta, confirma l’alcalde. “Molta gent gran em ve i em diu: ‘Que ens hem d’apuntar?’. ‘No, dona, si fa 60 anys que vius aquí!’, els responc”.
La sort de Cardona ha anat lligada, al segle XX, a les mines de sal
“Segur que fem tard”, diu, pessimista, en Jaume, de 46 anys, propietari de l’agència de viatges Vila Ducal, al centre del municipi. “Fa anys que la població va baixant. Però és ara, quan estem a 4.900, que es veu el problema”, lamenta. El carrer comercial on atén és pràcticament buit un dimarts al matí, però s’anima els dissabtes i especialment els diumenges, quan hi ha mercat, explica. En Jaume ha rebut la carta de l’alcalde, però no sap les conseqüències de perdre veïns. “No sé si perdrem el CAP, si deixaran d’haver-hi serveis”, dubta, però treu importància al descens de població: “També hi ha pobles de 3.000 habitants”.
L’Andrés, de 56 anys, recorda el tancament de la mina mentre pren una cervesa en un dels bars del centre. “Va marxar gent, i el poble va quedar-se més unit”. Tampoc pateix per la baixada de població: “Mentre m’arribi la pensió…”. “Molta gent jove ha marxat i la població ha envellit”, explica Alferd Sunyer, testimoni directe del poc creixement vegetatiu de la població: és el propietari de la funerària, que ara, quan s’ha jubilat, porten el fill i la jove i que ha tingut un inici de mes de desembre amb molta feina: sis difunts.
De joves, al poble, en queden, però. Com l’Anna, propietària del Catalunya Cafè, que als 26 anys ha vist com molts companys tornaven al municipi després de marxar a estudiar a Barcelona. “Una altra cosa és que estiguin empadronats”, diu, abans d’aclarir que a casa tots consten correctament al registre municipal. L’Andreu i la Victòria, dos estudiants de 20 anys, ho tenen clar: ells s'hi quedaran. “Ens agrada, i la gent en general es queda. Li agrada l’ambient, que és tranquil, i ens coneixem tots”.
El pla de l’alcalde passa, també, per canviar el model de ciutat. Cardona va sobreviure al tancament de la mina –la població era pessimista– gràcies a la construcció d’un polígon industrial i al turisme. Ara l’alcalde vol aprofitar els sectors en alça a la població (la fusta i l’agroalimentari), continuar explotant el filó del turisme (només a la visita guiada de les mines de sal hi van participar l’any passat 100.000 persones) i sumar-ne un de nou, el de la salut.
El cardiòleg Valentí Fuster, fill adoptiu de Cardona (tota la família de la seva dona és cardonina) ha iniciat un pla pilot al municipi per convertir-lo en una comunitat saludable, un projecte que combina el treball cardiovascular per a tots els segments de la població, el model urbà, i els esdeveniments. Amb els diners del projecte (el 75% provinents de la fundació de Fuster i el 25% de l’Ajuntament) es renovarà la zona esportiva i l’antic cinema es convertirà en un centre de convencions.
L’alcalde reconeix que, més enllà dels motius econòmics i polítics, en la seva resistència també hi ha l’orgull. L’orgull d’una ciutat “que tenia el 14% de Catalunya, i el rei sense corona”. Estruch no vol tornar als 8.000 habitants, però sí que li agradaria ser l’alcalde d’un municipi que superi còmodament els 5.000 i sigui “un poble diferent”. Ell està esperançat. Cardona vol continuar sent un poble resistent, aquest cop al seu propi declivi.
