Selecciona Edició
Connecta’t

L'eurozona prorrogarà el rescat grec per les diferències amb Atenes

El Govern de Samaràs aprova els pressupostos del 2015 entre protestes socials

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, la setmana passada a Brussel·les.
El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, la setmana passada a Brussel·les. EFE

Els ministres d'Economia de l'euro discuteixen aquest dilluns una “pròrroga tècnica” del rescat grec després del fracàs de les negociacions amb el Govern d'Andonis Samaràs per desbloquejar l'últim tram del programa, valorat en 1.800 milions d'euros. Brussel·les exigia a Atenes nous ajustaments que el Govern hel·lè no ha inclòs als pressupostos de l'any vinent, aprovats ahir al Parlament grec amb l'únic suport de conservadors i socialdemòcrates. Els comptes públics del 2015, tan restrictius com els de l'any que acaba, han recollit les crítiques tant dels seus creditors de la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) —que quantifica el desfasament pressupostari en prop de 3.000 milions— com de la ciutadania grega —que segueix la seva lluita contra uns comptes que qualifica d'"antisocials" i que va reprendre diumenge les protestes al centre d'Atenes—.

Davant la falta de sintonia amb el Govern hel·lè, l'Eurogrup es disposa a donar llum verda a l'extensió del rescat que expira a finals de desembre i així guanyar temps per a la negociació amb Atenes. L'extensió pot ser d'un mes o de sis, segons reconeixen fonts de l'Eurogrup. Atenes vol que aquesta pròrroga tècnica no s'estengui en el temps (no més enllà de finals de gener) i que permeti al centredreta de Nova Democràcia i al centreesquerra del Pasok arribar a les eleccions generals (previstes per al primer semestre del 2015) amb el rescat conclòs i amb el crèdit amb condicions —una mena de xarxa de seguretat financera per Grècia—, aprovat.

“La troica ens demana noves mesures d'ajustament i les hem rebutjat”, va assegurar diumenge Samaràs en un discurs que tenia un mica de tacticisme per exhibir una posició de força davant els seus prestadors i molt de declaració preelectoral d'intencions. Les diferències entre l'Executiu hel·lè i l'oposició, liderada per Syriza, transcendeixen dels comptes públics i arriben fins i tot a la data de les eleccions. Mentre el líder de la formació d'esquerres, Alexis Tsipras, demana un avançament “immediat” dels comicis que justifica en el calvari econòmic grec —des del 2008 ha perdut la quarta part del PIB i el seu deute públic s'acosta perillosament al 180%, el més alt de la UE—, Samaràs es resisteix a convocar unes eleccions que titlla de “catastròfiques” per als interessos del país.

Els analistes apunten a març com a data probable de les eleccions i les enquestes atorguen a Syriza grans opcions d'assolir el Govern. Malgrat que aquesta opció dispara totes les alarmes a Brussel·les i podria ser un al·licient per obrir la mà amb Atenes i tancar un acord sobre el final del rescat com més aviat millor, l'Eurogrup, almenys de portes enfora, no preveu un escenari de canvi de Govern a curt termini. “No parlem de política interior. Dialoguem amb Governs i no amb partits”, responen fonts europees a la pregunta de si ja han mantingut contactes amb Syriza.

MÉS INFORMACIÓ