Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol busca fons per fer un gir social l’any electoral

Alonso i Báñez ultimen un pla de família i l'ajuda a aturats de llarga durada

Rajoy a Veracruz, Mèxic, diumenge. Ampliar foto
Rajoy a Veracruz, Mèxic, diumenge. EFE

Després de tres anys de dures retallades que han enfonsat la imatge del Govern espanyol i del seu president, segons totes les enquestes, Mariano Rajoy ha donat una instrucció clara als seus ministres: la prioritat ara, quan s'apropa l'any electoral de 2015, és la política social. El nomenament com a ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d'Alfonso Alonso la mateixa setmana que el president es reunia a La Moncloa amb sindicats i patronal per rematar un pla d'ajuts als aturats de llarga durada ha suposat el gest definitiu.

Alonso i la seva homòloga d'Ocupació, Fátima Báñez, seran les dues cares més visibles d'aquesta estratègia. El problema és pressupostari, ja que Brussel·les està molt pendent i el marge és estret, però l'Executiu busca fons de totes les partides per preparar grans plans que puguin significar un gir al desgast per les retallades dels primers anys.

Hi ha dos grans projectes en aquest moment. Un és aquest “programa especial d'activació d'aturats de llarga durada”, pensat per a persones que ja no tenen subsidis (entre 325.000 i 350.000), que disposaran de 400 euros durant sis mesos i ajuda personalitzada per tornar al mercat laboral, compatible amb un sou si troben feina. Demà es rematarà amb les comunitats autònomes.

L'altre projecte estrella és un gran pla de família que ja va prometre Ana Mato i té molt avançat la secretària d'Estat de Serveis Socials, Susana Camarero. Ara serà Alonso qui li doni un nou impuls. A més, el seu departament té ultimada les lleis d'infància, del voluntariat i del tercer sector i dos plans d'igualtat d'oportunitats, un dels quals per a la dona rural.

Fonts del Govern espanyol assenyalen que Alonso, que disposa del suport de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i fort perfil polític, tindrà sens dubte més força per arrencar al titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, més diners del previst per a una qüestió prioritària.

El pla de família, amb més de 200 mesures, no només servirà com a resposta a la retirada de la llei de l'avortament, amb plans d'ajuda a la maternitat ben vistos pels catòlics. També suposarà un conjunt de subvencions per als fills, l'habitatge, plans d'ocupació, mesures de lluita contra la pobresa i, en general, un gran paquet pel qual el nou ministre ha d'aconseguir una quantitat important de fons. El més probable és que es presenti a partir de gener, ja en any electoral.

A més, hi haurà anuncis puntuals. Divendres passat, Montoro va presentar una ajuda de 600 euros a l'any per a famílies nombroses i 600 més acumulables per els qui tinguin fills amb discapacitat. El seu missatge va quedar ocult per l'escàndol de Bankia, una cosa freqüent que desespera el Govern.

Els suports a la maternitat contraresten la llei de l'avortament fallida. Alcaldes i barons autonòmics estan inquiets per la imatge del partit

L'Executiu i, sobretot, el PP, especialment alcaldes i barons autonòmics, que es juguen el seu futur al maig, estan molt inquiets perquè la imatge del partit està molt tocada per la corrupció i les retallades. El gran pla de l'Executiu per recobrar terreny abans dels comicis és la reforma fiscal, que els ciutadans notaran ja en la nòmina de gener, però Alonso i Báñez buscaran altres bones notícies. Ningú s'anima al Govern a donar una xifra global dels diners destinats a aquest gir. Es parla de diversos milers de milions, tot i que l'Executiu sol jugar amb els nombres barrejant diners ja pressupostats i despesa nova.

El gran problema és la vigilància de Brussel·les, que, per exemple, no permet una mesura molt reclamada per col·lectius socials: el descens de l'IVA dels bolquers. La Comissió Europea i l'Eurogrup, que aquest dilluns va fer un avís clar, pressionen Espanya perquè no es relaxi amb el dèficit. No obstant això, el Govern està instal·lat en l'optimisme. Mentre Brussel·les creu que Espanya creixerà l'1,7% el 2015 i amb el Pressupost presentat depassarà el 4,6% del dèficit —s'ha compromès a baixar al 4,2%—, Rajoy està convençut que gràcies a la caiguda del petroli i la devaluació de l'euro pot superar fins i tot el 2%. Hi haurà diners per a algunes alegries, creuen a l'Executiu, encara que limitades.

També les autonomies i els ajuntaments del PP demanen a Montoro més marge per a l'any electoral, i el ministre ha permès que els municipis més solvents puguin endeutar-se. La proximitat de les eleccions sembla moure el que abans era impensable.