Selecciona Edició
Connecta’t

El trencadís del Palau de les Arts va caure pel mal ús de l’adhesiu

Els informes tècnics revelen fallades en la preparació i experiència constructiva

El Palau de les Arts de València envoltat de bastides.
El Palau de les Arts de València envoltat de bastides.

Els llenços de trencadís del Palau de les Arts de València van caure a finals del 2013 perquè, durant la seva instal·lació fa 10 anys, el material adhesiu es deixava massa temps a mercè de les condicions meteorològiques i s'assecava. De manera que perdia bona part de les seves propietats just abans de col·locar-se les tessel·les de mosaics ceràmics que havien d'enganxar-se a la cúpula metàl·lica de l'òpera. Aquesta és una de les raons que expliquen el despreniment del trencadís, segons els informes tècnics consultats per la diputada de Compromís, Mònica Oltra.

Les anàlisis dels errors detectats s'estan tenint en compte en la reinstal·lació que s'està practicant d'aquestes tessel·les blanques que cobriran el gegantí Palau de les Arts que va costar 478 milions d'euros. L'arquitecte Santiago Calatrava, que assegura haver emprat sense problemes materials i tècniques similars a l'òpera de Tenerife, fa ara una supervisió més estricta de la col·locació del trencadís, juntament amb les empreses constructores, que s'han responsabilitzat del cost de la reparació. La Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA), complex arquitectònic on s'enclava l'òpera, va amenaçar de demandar Calatrava i la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Acciona i Dragados si no s'assumien les seves condicions.

Els informes oficials assenyalen, a més, que la inexperiència del contractista, que va col·locar les tessel·les blanques, va tenir força a veure amb el que podria haver estat una tragèdia personal i un complet col·lapse constructiu. Segons els informes elaborats pels instituts especialitzats en materials i construcció Aidico i Intemac (encarregat de les proves de revestiment per la UTE), la preparació de la cúpula metàl·lica no va ser l'adequada per diverses raons: la superfície no era homogènia, es va netejar de manera insuficient i les capes d'emprimació i adhesiu es van deixar exposades a les condicions meteorològiques massa temps.

La instal·lació de les tessel·les va ser encara més deficient. La superfície estava humida en alguns trams de la coberta, mentre que en d'altres la capa d'adhesiu ja s'havia assecat, era massa fina o no havia arribat a les vores dels taulers. Per als tècnics d'Aidico, “la falta d'adhesiu va convertir el rejuntat en una pela rígida que va empitjorar la capacitat d'absorció del moviment”. L'informe d'Intemac no difereix gaire: “La combinació de la insuficient preparació de la superfície, la varietat d'espessor de l'adhesiu i la rigidesa del rejuntat és el que ha ocasionat la fallada en el sistema”.

La diputada de Compromís va alertar amb mesos d'antelació dels desperfectes existents a la coberta del Palau de les Arts. No obstant això, no va ser fins que es van produir els despreniments el desembre del 2013 —malgrat que CACSA, les constructores adjudicatàries i el despatx de Calatrava ja havien abordat la qüestió el març de l'any passat— que el Consell es va mobilitzar.

La Conselleria d'Economia, Industria i Turisme, de la qual depèn CACSA, va mantenir el secret sobre les empreses que havien instal·lat el primer trencadís. Només va confirmar que una era la firma Cimbra y Enconfrado, SA, gairebé sense experiència, com va publicar aquest diari. S'ha negat a donar més noms. El passat 24 de novembre, el secretari autonòmic, Daniel Marco, va justificar l'acord per reposar el trencadís: “El que hem aconseguit excedeix el que marca la llei”. A partir d'ara serà CACSA la que es preocupi del manteniment de les tessel·les una vegada novament col·locades.