_
_
_
_
_

Competència per a la banca

El 'crowdlending' aprofita les restriccions de les entitats financeres per oferir crèdits barats i ràpids a les pimes

Dani Cordero
Eloi Noya, a l'esquerra, al costat de Josep Ramon Aixelà.
Eloi Noya, a l'esquerra, al costat de Josep Ramon Aixelà.consuelo bautista

S'havia convertit en una tradició. Francesc Figuerola anava cada mes de març al banc a demanar un crèdit perquè l'empresa en la qual treballa, Proactiva Serveis Aquàtics, pogués preparar la campanya d'estiu. Aquest any va canviar d'opció i va trucar a la porta d'una plataforma de crowdlending que li va prestar els 40.000 euros sol·licitats. “És una alternativa al mercat que ens interessa perquè és àgil, transparent i fins i tot pot arribar a ser més barata, perquè no et reclamen la contractació de productes addicionals”, explica el directiu, satisfet de l'experiència.

Quan va signar el contracte del préstec, Proactiva es va convertir en un dels pocs exemples d'aquest escàs 5% de pimes espanyoles que es finança en sistemes alternatius a la banca. És la forma de batallar contra el tancament de l'aixeta creditícia que denuncia des de fa anys la petita empresa. Un informe de la Unió Europea assenyala Espanya com el vuitè país en el qual és més difícil obtenir un préstec i, segons dades del Banc d'Espanya, les pimes només capten el 32,5% del crèdit bancari. Davant aquesta situació, plataformes com Loanbook Capital volen guanyar quota de mercat, com ha succeït en altres països com Alemanya, on la banca només controla el 55% del negoci creditici.

“Les pimes necessiten finançament i nosaltres estem disposats a donar-n'hi. Siguin del sector que siguin, llevat de la promoció immobiliària”, explica Eloi Noya, director de crèdit i riscos de Loanbook. Encara que és una variable del més conegut micromecenatge i que funciona amb normalitat en altres països, el crowdlending és gairebé desconegut a Espanya. No és més que un sistema articulat a través de plataformes que uneix persones o empreses que necessiten diners amb persones que en tenen i que estan disposades a deixar-los amb la condició d'aconseguir una rendibilitat a canvi.

“Tothom hi guanya”, afirma Figuerola i assenteix Josep Ramon Aixelà. Aixelà és la tercera pota que faltava en aquesta història. L'inversor. Exempleat del sector bancari i ara assessor financer de possibles. Des del març ha invertit 15.000 euros a través de Loanbook. “L'empresa vol dedicar-se al seu negoci i la banca no està disposada a facilitar-ho. Un inversor pot deixar aquests diners, obtenir un rendiment més gran que el que ofereixen els dipòsits de la banca i, a més, contribueix al fet que l'economia millori”, explica, en to queixós amb l'actitud mantinguda per les entitats financeres després de sis anys de crisi.

Tot i que ara com ara encara és escàs, l'auge de les plataformes de crowdlending ha obligat el Ministeri d'Economia a actuar i a crear una legislació que ho reguli. El servei d'estudis de La Caixa reclamava aquesta regulació el febrer passat, en previsió del creixement que experimentarà en els propers anys. Quina és la clau de l'èxit d'aquest tipus de plataformes per a la fundació bancària? “Els seus baixos costos operatius, potencialment inferiors als de la banca tradicional” perquè no hi ha xarxa d'oficines i perquè “no suporta el risc de crèdit dels préstecs que canalitzen, ja que no estan subjectes a requeriments de capital ni altres costos de regulació”.

Loanbook ha concedit 90 crèdits per un volum total de 2,3 milions d'euros l'últim any. Tots els diners que han posat la seva xarxa de 150 inversors s'han retornat excepte en un cas, en el qual s'està renegociant el calendari d'amortització. Noya reconeix que, de moment, s'estan tancant operacions a pimes amb poc risc i per volums màxims de 60.000 euros i amb venciments que no sobrepassen l'any. “Estem començant amb operacions de poc risc perquè volem generar confiança entre els inversors”, apunta Noya. Aixelà defensa aquesta posició: “Si en algun moment hi ha algú que hi perdi, això s'acabarà”.

No obstant això, el risc dels crèdits és diluït perquè l'objectiu és que com més gent participi en la concessió d'un crèdit millor. Una vegada que la plataforma qualifica el risc d'una empresa, s'obre un període de subhasta perquè cada inversor faci la seva oferta tenint en compte les característiques de l'empresa i del crèdit: els diners que pot posar i el tipus d'interès que vol cobrar. Al final guanyen la licitació les ofertes de diners més baixes. Loanbook assegura que els seus inversors obtenen una rendibilitat mitjana anual del 6,5% i la plataforma es queda un 2% per cada transacció. Al final, el preu és competitiu enfront del que ofereix la banca, però els clients com Figuerola també defensen que es concedeixin ràpid. Les qualificacions poden estar en menys de 48 hores.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_