Selecciona Edició
Connecta’t

“Barcelona morirà d’èxit”

La Llei d'Arrendaments Urbans aboca al tancament Queviures Forcada, una botiga de comestibles amb 140 anys d'història al carrer Mallorca amb passeig de Gràcia

Jordi Forcada en el que queda de la botiga.
Jordi Forcada en el que queda de la botiga.

Queviures Forcada és només una botiga de comestibles situada a la cantonada del carrer Mallorca i el passatge de Domingo, aquesta franja de el Eixample barceloní que presumeix de turisme de boutiques i arquitectura. Malgrat els seus 140 anys d'història, no té la fama del proper Quílez ni l'elegant presència del Múrria de Roger de Llúria.

Però potser per això, la seva mort imminent és més significativa: perquè posa en relleu que la Llei d'Arrendaments Urbans de novembre del 1994, que des de l'1 de gener deixarà sense efecte a Espanya els contractes de lloguer de locals comercials anteriors al 9 de maig del 1985, tindrà un impacte especialment dolorós al centre de la Barcelona més triomfalista, amb una cascada de tancaments de comerços familiars.

“Barcelona morirà d'èxit, aquest és el meu pronòstic”", sintetitza l'amo d'aquesta botiga, Jordi Forcada Muntaner, besnét de Josep Forcada Daví, que el segle XIX va emigrar de la Garriga a Barcelona i va fundar el negoci. Després el regentaria el seu fill Josep Forcada Padró, el seu nét Jordi Forcada Bas i ara el seu besnét. “S'estan fent massa coses. S'està internacionalitzant massa. Massa turisme. Malgrat tenir molts congressos, molt turistes, molta botiga de luxe, Barcelona s'està quedant freda, s'estan menjant el que hi havia als barris, l'ànima de la ciutat”", es lamenta.

La Llei d'Arrendaments Urbans, aprovada amb el socialista Pedro Solbes al capdavant d'Hisenda, va donar un període transitori de 20 anys perquè els comerços s'adaptessin a una norma que elimina des de gener del 2015 uns contractes molt avantatjosos, molt allunyats dels preus de mercat. Però hi ha mercats i mercats, i un local en una planta baixa entre Rambla de Catalunya i passeig de Gràcia és especialment cobejat.

“Ara estàvem pagant gairebé 1.000 euros i primer em van demanar 7.000 euros al mes per renovar el contracte. Després, a través de l'Ajuntament, la cosa va baixar una mica, però només el primer any. Després anava pujant de manera gradual i al cap de cinc anys em quedava penjat i ja no sabia què podia passar. I tot i així, és impagable. És impagable. Nosaltres no podem pagar-ho perquè entre el lloguer, l'IVA, les despeses de comunitat, l'IBI i tot el que fa falta, no pot ser. Amb aquests preus és impossible, es queixa Forcada.

La llei ha estat el cop final que l'ha empès a tirar la tovallola, però hi ha també raons més personals: “Tinc 64 anys i he treballat tota la vida. He passat per una malaltia molt greu, m'he salvat, i he après que tenim data de caducitat. I, com no sé quina és, fins llavors vull viure. El que no he viscut mai ho vull viure ara perquè no sé què durarà”, explica mentre atén els penúltims clients en un local ja gairebé buit després d'uns dies de liquidació total.

“Érem una botiga de barri de tota la vida i venem productes de qualitat. Sempre dic que jo menjo de la botiga i m'agrada menjar bé, per això tot ho tastava jo abans i si m'agradava ho comprava per a la botiga”, assegura. “Teníem de tot. Vins molt bons. Moltes conserves, de la casa Rosara de Navarra, que són una passada i segons ells érem la botiga amb més assortit de tot Espanya. En fi, tot el que ha de tenir una botiga de barri: articles de neteja, perfumeria, congelats, formatge...”.

El tancament de Queviures Forcada és un pas més en la transformació d'un barri pres a l'assalt per botigues de roba i per grans marques que busquen a carrers com el Mallorca els espais que ja no es troben al passeig de Gràcia o la Rambla Catalunya. Però al barri continua vivint-hi gent, sobretot gent gran que confiava en la proximitat de Queviures Forcada i el seu servei a domicili.

“Estan molt tristos perquè tanquem, perquè ja no queda cap botiga al barri, som l'última. El Quílez també tancarà perquè crec que els demanen 30.000 euros al mes. I sobretot la gent gran està espantada perquè diuen 'i ara on anirem', 'i ara què farem', i això em preocupa”. “Jo he nascut en aquesta botiga. Abans era botiga i habitatge i jo vivia aquí dins. És tota una vida”, afegeix.

“La trobaré molt a faltar”, diu Antonia Cantó, veïna, amiga i fidel clienta de Jordi Forcada. “Va venir al meu bateig. I tinc 61 anys. Encara el recordo passejant, jugant aquí fora, jugant amb els patins el diumenge al matí perquè aquí al passatge no hi havia trànsit. I és dur, eh!”, sentencia.

Un barri transformat

Aquesta zona de l'Eixample de Barcelona ja fa anys que veu caure nombroses botigues familiars, negocis en molts casos d'altres temps. Com les Granjas Hospitalet, que venia una de les nates més denses i exquisides de Barcelona. "Allà van posar la sabateria Manolita. No, no, no, és una botiga de moda, no la Manolita, la Paola”, corregeix Jordi Forcada. “I al costat hi havia la fàbrica de Esencias y Perfumes, que era única a Barcelona”, afegeix.

Aquí abans hi havia de tot. Un barber, una lleteria, les Granjas Hospitalet, una floristeria, una peixateria, una botiga d'olis i sabons, una òptica, els Calçats Mallorca, l'Hostal del Sol, la Pan American, el fuster Riveras", relata.

"A la Pan American, cada estiu venien en manifestació i els trencaven tots els vidres", rememora la clienta Antònia Cantó. També hi havia el Drugstore, "que anava del passatge al passeig de Gràcia", recorda Forcada. "Va tenir molt èxit perquè quan el van inaugurar va venir Salvador Dalí, i George Hamilton i bé, això a Barcelona va ser… Estava obert tota la nit, hi podies anar a qualsevol hora", evoca l'Antònia. Era una altra Barcelona.