Selecciona Edició
Connecta’t

Obama comença a desmantellar Guantánamo amb l’ajuda d’aliats

L'Uruguai rep sis presos de la base cubana considerats de baixa perillositat

Els quatre sirians, un tunisenc i un palestí tindran estatus de refugiats

Imatge d'un detingut a Guantánamo.
Imatge d'un detingut a Guantánamo. AFP

Ara que el president Barack Obama ha dictat per decret la regularització de milions d'immigrants sense papers, el gran pas següent seria corregir la seva primera promesa incomplerta i tancar Guantánamo. Per fer-ho, la Casa Blanca pretén disminuir la població reclusa a la base militar naval nord-americana en territori cubà al mínim possible, menys de 100 presos, i així facilitar que el Congrés revoqui una llei que impedeix el trasllat dels detinguts als EUA, ja que els republicans consideren un risc innecessari per a la seguretat nacional que continuï oberta.

El diumenge han aterrat a l’Uruguai sis detinguts que des del 2009 tenien el vistiplau per abandonar el penal. Cap d'ells tenia càrrecs i tots van arribar a Guantánamo el 2002, poc després que l’Administració de George W. Bush decidís inventar-se una presó on poder retenir sense acusació els sospitosos detinguts en la guerra contra el terrorisme desfermada després dels atacs de l'11-S.

La transferència a l’Uruguai de quatre sirians –ja no queda al penal cap ciutadà d'aquesta nacionalitat–, un tunisenc i un palestí, és la primera en un país sud-americà, la més important en bloc des del 2009 i ha significat un any llarg de negociacions que semblava acabar quan el president José Mujica va acceptar el trasllat al maig passat. Malgrat això, i encara que el Pentàgon donava el vistiplau al juliol, la sortida dels sis homes es va aturar en part a causa de les eleccions presidencials del mes passat a l’Uruguai.

Clifford Sloan, l'home designat per Obama en el Departament d'Estat per tancar Guantánamo, agraïa a l’Uruguai, en general, i a Mujica, en particular, “oferir una llar a aquells individus que no poden tornar als seus països”. “Aquest trasllat representa una fita en els nostres esforços per tancar la instal·lació”, va assegurar Sloan en un comunicat.

A més de ser el secret més mal guardat dins d'un lloc que reverencia allò que és clandestí –un almirall de la presó va revelar l'acord amb l’Uruguai de manera prematura–, la transferència dels sis presos ha topat amb molts inconvenients, entre altres, el fet gens menyspreable que el fins fa uns dies secretari de Defensa Chuck Hagel es resistís a signar l'ordre d'evacuació i la deixés envellir a la seva taula durant mesos mentre suposadament l'estudiaven els seus analistes d'intel·ligència. L'actitud de Hagel va contribuir a empitjorar la seva relació amb el president, que va desembocar en la seva renúncia-acomiadament fa unes setmanes.

Mentre passava això, la Casa Blanca i Hagel gestionaven un altre “alliberament” –totalment secret i sense informar-ne el Congrés–: la de cinc reus talibans a Qatar a canvi del presoner de guerra Bowe Bergdahl el 31 de maig passat, decisió que va indignar les files republicanes al Capitoli.

Amb la sortida d'aquests sis presos de Guantánamo cap a l’Uruguai, queden un total de 136 homes tancats al centre de detenció, 67 dels quals estan lliures de tota sospita de terrorisme. La majoria dels reclusos que continuen al penal són d'origen iemenita, però hi ha un total de 18 nacionalitats diferents.

Malgrat que Obama va renovar el 2013 els seus vots per tancar la polèmica presó –que a més de vergonya internacional representa un alt cost monetari per a les arques dels EUA–, els militars només havien transferit un detingut de baix nivell en els primers deu mesos del 2014, concretament al març. Des del novembre, però, 13 detinguts més han sortit amb comptagotes de la presó. Si arribessin a ser evacuats els 67 sense càrrecs, n’hi quedarien 69 més. D'aquests últims, uns afronten càrrecs davant de comissions militars i d’altres són considerats massa perillosos però no podrien ser jutjats en un tribunal dels EUA (ja que les seves confessions es van obtenir amb tortura).

La Casa Blanca espera ara que el gest iniciat per Mujica –un presoner polític que va passar 14 anys en una presó del règim per ser un dirigent tupamaro– s’estengui en altres països de la regió i més nacions donin asil a presos de Guantánamo. El Departament d’Estat nord-americà pretén fer servir la basa de l'autoritat moral del president sortint de l’Uruguai perquè convenci altres líders de la regió perquè obrin les portes als detinguts en territori cubà.

MÉS INFORMACIÓ