Selecciona Edició
Connecta’t

La reputació violada de la revista Rolling Stone

El testimoni d'una jove que va narrar una brutal violació a la Universitat de Virgínia va tenir ressò internacional. La història era falsa

Estudiants caminen pel campus de la Universitat de Virgínia, on una estudiant va relatar haver patit una violació en cadena.
Estudiants caminen pel campus de la Universitat de Virgínia, on una estudiant va relatar haver patit una violació en cadena. AFP

La història que havia de ser redemptora per a totes aquelles joves que formen part de la brutal estadística que assegura que una de cada cinc universitàries ha patit un assalt sexual durant la seva vida al campus s'ha girat en contra de la causa que pretenia defensar i, desgraciadament, consolidarà l'estesa cultura de dubtar, i fins i tot de forçar el silenci a la víctima.

El 19 de novembre, la revista Rolling Stone va publicar un ampli reportatge escrit per la periodista Sabrina Rubin Erdely que detallava fins a fer encongir l'estómac la brutal violació en cadena que havia patit el 28 de setembre del 2012 a la Universitat de Virgínia una jove de 18 anys que responia al suposat nom de Jackie.

La història va tenir ressò mundial, va retornar als grans titulars nacionals el corc que suposen les violacions en els prestigiosos colleges dels EUA i va forçar la Universitat de Virgínia a una revisió de la seva identitat.

Menys de dues setmanes després, el reportatge de Rolling Stone va encapçalat a l'edició digital per una postil·la en què el director de la publicació, Will Dana, demana perdó als lectors. Bàsicament, la història de Jackie no és veritat. (Encara que Dana tira pilotes fora i justifica l'error no tant per haver posat en pràctica regles bàsiques del periodisme –com per exemple contactar amb els suposats agressors o comprovar dades bàsiques com si existia la fraternitat a la qual suposadament es va cometre el delicte- sinó per haver confiat en la paraula de la jove).

La història va tenir ressò mundial, va retornar als grans titulars nacionals el corc que suposen les violacions als prestigiosos 'colleges' dels EUA

“En vista de noves informacions sembla que ara hi ha discrepàncies en el relat de Jackie i hem de concloure que ens vam equivocar en confiar en ella”, explica Rolling Stone. “Intentàvem ser sensibles a la humiliació i vergonya injusta que moltes dones sofreixen després d'un atac sexual i ara lamentem no haver contactat amb els suposats assaltants perquè ens donessin la seva versió dels fets”, prossegueix la revista per acabar demanant perdó a “tots aquells que hagin estat afectats per la història”.

No cada dia una publicació del prestigi de Rolling Stone ha de disculpar-se davant els lectors. I per descomptat no per una història com la relatada, amb set joves violant i pegant -i dos més donant ordres i animant els violadors- una noia durant “tres hores d'agonia”.

I tot i això, la narració no s'aguantava. L'1 de desembre, Jonah Goldberg escrivia això a Los Angeles Times: “Rolling Stone ha publicat una història increïble sobre una violació a la Universitat de Virgínia. La història ha commocionat el país. Però quan dic increïble, ho dic en el sentit literal, però en desús, de la paraula. No és creïble. Jo no me la crec”.

La mateixa alarma va despertar el reportatge al diari The Washington Post i a la revista digital Slate. Pel Post, que ha entrevistat diverses vegades Jackie, i Slate, que ha parlat amb Erdely, la crònica té moltes inconsistències. Per exemple, els molts detalls que la jove dóna dels seus assaltants malgrat haver patit l'atac en una habitació “totalment fosca” o el fet que el nom del noi que era la seva cita i la va conduir fins al lloc de l'assalt pertanyia a una fraternitat que no és la que Jackie denuncia com a escenari dels fets.

En definitiva, la crònica és massa ‘rodona’. La mateixa Erdely reconeix que va visitar molts altres campus a la recerca d'un testimoni com el de Jackie però que cap “semblava ajustar-s'hi”. Fins que al de Virgínia, Emily Renda, una jove que va ser violada la tardor del 2013 –i que avui presta serveis a la institució educativa com a assessora contra la violència sexual- li va presentar Jackie. Erdely no va escriure una història perquè tenia els fets, sinó que va buscar amb afany aquests fets per provar una història que ja tenia escrita abans al cap.

Renda va corroborar ahir també que la narració de Jackie fa aigües, que en una ocasió li va dir que van ser cinc els homes que la van violar i posteriorment els va incrementar a set. “L'ombra del dubte sobre la història de Jackie ha alimentat el mite que s'ha combatut durant els últims 40 anys, que les dones menteixen sobre ser violades”, explica Renda al diari The Washington Post. “Crec que ara per a moltes dones serà més difícil fer el pas d'explicar el seu cas”, exposa.

La reputació de Rolling Stone queda seriosament danyada. Però molts altres mitjans de comunicació també hauran de fer examen de consciència, ja que no van corroborar de forma independent la història. Sens dubte, el cas de Jackie era el cas perfecte per reforçar, entre talls publicitaris milionaris, la tesi de l'anomenada “epidèmia de violacions” a les universitats. Sense plantejar-se que per no qüestionar la història han acabat danyant perillosament moltes de les actuals i futures “1 de cada 5”.