Selecciona Edició
Connecta’t

Rugits en un diumenge assolellat

El drama al recinte dels lleons marca la jornada festiva al zoo

Una de les lleones amb la motxilla de l'home que va entrar al recinte.
Una de les lleones amb la motxilla de l'home que va entrar al recinte.

La hiena es passejava inquieta. Anava d'un costat a l'altre del seu recinte, davant del dels lleons. Sabia que havia passat alguna cosa. Uns rugits poderosos, guturals, profunds, brollaven incessantment del clos dels lleons omplint la tarda de diumenge d'una atmosfera salvatge, esglaiadora. Desenes de persones passaven davant la hiena i, igualment curioses, s'aturaven per veure què passava al clos on s'havia produït l'atac. Amb l'àrea acordonada, era un bon punt d'observació. Més enllà d'un parterre, s'hi podien veure dos mossos i diversos tècnics del zoo. L'ambient entre els visitants era expectant i procliu a la comunicació, com sol passar entre la gent quan és testimoni d'accidents i desgràcies. I què n'hem de dir quan hi ha atacs de lleons pel mig. Durant una estona el zoo s'ha convertit en el Tsavo, els predis dels famosos devoradors d'homes sense cabellera. La informació circulava, farcida de rumors, fantasia i ensurts. "A veure Paco, què s'hi veu?", "hi ha caigut un home", "no, no, que s'hi ha tirat", "ha passat un lleó amb una bota a la boca", "no n'han deixat res, del pobre", "que no, que és a l'hospital", "doncs a mi m'han dit…", "Johnatan, baixa d'aquí!".

Des del recinte veí del tapir també hi havia bones vistes. Un paio pujat a la tanca mirava de fer fotos amb el mòbil. Parlàvem de lleons, però el tapir no és gens inofensiu: el 1998, una femella del zoo d'Oklahoma va atacar la cuidadora i li va causar laceracions a la cara, una perforació de pulmó i la pèrdua del braç esquerre.

Vam poder observar al lluny una de les lleones, la seva pell marronosa i els seus moviments elàstics. La van atreure movent un pal des d'una obertura a la part alta de la instal·lació, s'hi va apropar encuriosida, va ficar-hi el cap i en va sortir amb un tros de carn vermella a les mandíbules —aquí tots ens mirem sense dir res—. Després va tornar a entrar i va desaparèixer per la portella. Sense lleons a la instal·lació, un tècnic s'hi va ficar i va baixar al fossat, on s'havia desenvolupat poc abans bona part del drama.

Hi havia expectació al llindar amb l'àrea acordonada, al costat de les hienes

Les reaccions dels felins captius davant dels humans que envaeixen el seu espai poden ser molt estranyes, tot i que sovint acaben en tragèdia. Els experts consideren els grans felins acostumats a la gent doblement perillosos que els que viuen en llibertat. El setembre passat, un jove pertorbat es va llançar dins els clos d'un tigre blanc al zoo de Nova Delhi. El tigre va estar molta estona davant del noi —que estava a la gatzoneta—, mirant-lo i sense atacar-lo, fins que s'hi va llançar i el va matar.

Davant d'un gran felí es recomana no fer moviments bruscos, no intentar fugir —fet que desferma immediatament el seu instint depredador— , no mostrar-hi por (!) i mantenir contacte visual amb l'animal. Tot això no sempre és possible.

A les 15.50 h, ahir al zoo, el tècnic que s'havia ficat al fossat va llançar una peça sobre l'herba. Era la jaqueta de la víctima. Tots empassem saliva. Va quedar allà estesa com un testimoniatge mut i terrible dels fets sota la llum de la tarda que decreixia, tenyint de carmesí les acàcies. Per megafonia s'informava que el contingent pel delfinari estava complet.

 

La instal·lació impedeix que en surtin les feres, però no que algú hi pugui entrar

J. A.

El recinte dels lleons és segur a l'hora d'impedir que n'escapin les feres, però no garanteix que si algú hi vol entrar, posant-hi voluntat, pugui fer-ho. També és cert que no sembla que hi hagi gaire gent que hi estigui disposada. “En aquest tipus d'instal·lació l'animal no sortirà, però si algú s'obstina hi pot entrar”, explica al costat del recinte Ignasi Armengol, director general de Barcelona Serveis Municipals, que gestiona el zoo. “Hi ha una frontera entre visualitzar l'animal al més natural possible i la seguretat, el risc que algú pugui entrar a la instal·lació”, assenyala. El zoo de Barcelona havia tingut sort fins ara en aquest aspecte, però en altres zoològics són recurrents les notícies de gent que accedeix als recintes de les feres, de vegades amb intencions suïcides. Al zoo de Melburne un home va morir perquè va entrar a la instal·lació dels lleons amb el propòsit d'enfrontar-s'hi un fent kungfu. Al d'Anchorage, l'ós polar Binkyva va atacar una turista que va escalar els reixats per fer una foto i després un adolescent borratxo que volia nedar a la seva piscina. Al zoo barceloní el que s'ha produït episòdicament són fugides: els llops, un ximpanzé una nit, un antílop i el passeig que va fer una vegada Floquet de Neu quan algú va obrir la seva gàbia.