Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Penes acumulades

La sortida de Santi Potros suscita una indignació canalitzada injustament contra els jutges

L'excarceració de Santiago Arróspide, Santi Potros, condemnat a milers d'anys de presó per ordenar alguns dels atemptats d'ETA més sagnants, com el d'Hipercor de Barcelona (21 morts, 41 ferits), ha suscitat una forta indignació entre les associacions de víctimes i altres sectors de la societat. Indignació que en ocasions s'ha dirigit contra els jutges que l'han decidit.

La qüestió que es planteja és si la pena que han complert els reclusos a França ha de descomptar-se de la condemna que han de complir a Espanya. Una Decisió Marc del Consell d'Europa de juliol de 2008 establia que sí que s'havia de descomptar, i que els Estats membres estaven obligats a incorporar-la a la legislació interna abans de l'agost de 2010.

Espanya no va complir aquest compromís, segons va reconèixer una resolució del Tribunal Suprem del març passat, però establia que la interpretació de la legislació espanyola hauria de fer-se “de la manera més conforme possible” amb l'europea. I només quan es va fer evident que desenes de presos d'ETA podrien invocar aquesta normativa europea es va aprovar a les Corts, a finals de novembre, una llei que la recollia, però que hi introduïa una esmena que a la pràctica n'excloïa l'aplicació als condemnats per delictes terroristes. El problema per als jutges era si havien d'aplicar la norma europea o l'espanyola, atès que eren contradictòries.

La prova que no era una decisió òbvia, a favor de la segona opció, com es dóna per descomptat aquests dies, és que les seccions primera i segona de la Sala penal de la Audiència han resolt el dilema de manera diferent; i que ho han fet després que s'hagi registrat un empat a 9 vots en el ple d'aquesta sala, la qual cosa va impedir adoptar una posició comuna, excepte la que cada secció decidís pel seu compte. Que els especialistes més qualificats no ho vegin clar no ha impedit pontificar amb aplom profans en la matèria amb gran audiència popular.

A Espanya no existeix la pena de mort ni tampoc la cadena perpètua. Per tant és inevitable que fins i tot els condemnats pels crims més terribles surtin de la presó algun dia. La normativa europea sobre còmput de penes permet avançar aquesta sortida en cinc o sis anys a diverses desenes de presos d'ETA; però és fals que això suposi impunitat: la majoria dels possibles afectats fa més de 20 anys que són a la presó, i Santi Potros, gairebé 30.