Selecciona Edició
Connecta’t
Enquesta de Metroscopia

L’exposició i l’escrutini públic frenen l’ascens de Podem

El PP consolida la caiguda per la desmobilització ciutadana i el clima de corrupció

L'exposició pública i l'aterratge a l'escenari polític com a partit han frenat la tendència ascendent i sostinguda des del maig de Podem. Això no significa que es desinfli o que no mantingui opcions a ser la força més votada a unes eleccions generals, però sí que els ciutadans el sotmeten al mateix escrutini que a la resta de partits i això li provoca els mateixos alts i baixos després d'un ascens continuat.

Segons el sondeig de Metroscopia per a EL PAÍS, Podem tindria una estimació de vot del 25%, superat pel 27% del PSOE i per sobre del 20% que aconsegueix el PP. Fa un mes era el partit de Pablo Iglesias el que superava les dues formacions que han governat a Espanya durant 36 anys de democràcia constitucional.

Des d'aquella enquesta fins aquesta, Podem ha viscut un mes carregat d'esdeveniments; des de la seva constitució formal en partit polític fins a la controvèrsia sobre el contracte d'Íñigo Errejón, el seu número dos, a la Universitat de Màlaga, incloent la presentació de la base del seu programa econòmic i el replegament mediàtic després d'una sobreexposició. El mateix Iglesias ha passat de tertulià que formula crítiques a líder entrevistat al qual se li demanen respostes sobre assumptes concrets i se li qüestionen les seves posicions. A l'enquesta es mesura el grau d'acceptació de les seves noves bases programàtiques, allunyades de les propostes més radicals de les eleccions europees.

En el moment en què es va fer l'anterior enquesta es vivia l'impacte de casos notables de corrupció, com ha demostrat aquesta setmana l'espectacular increment en més de 20 punts del grau de preocupació dels ciutadans sobre la corrupció, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

En termes esportius, Podem ja és al terreny de joc competint amb la resta i, sobretot, escrutat amb lupa. Amb el pas del temps, com és obvi, va tenint més passat i una estructura que incrementa els punts de fregament amb la realitat, el marge d'error i la pressió mediàtica.

El futur el conserva perquè manté la tendència a disputar l'hegemonia política al PSOE i al PP, consolidant la seva capacitat per engegar en orris el que es coneix com a bipartidisme. De fet, en vot directe, és a dir, sense cuina ni ponderació de cap tipus de dada prèvia, Podem continua estant per davant, amb el 18%, encara que a l'anterior sondeig va tenir el 22,2%, en plena ebullició política a favor seu.

Per conèixer-ne l'evolució i la consolidació de les seves possibilitats cal esperar encara la tendència de futures enquestes.

El seu líder no ha tingut un bon mes com a flamant secretari general, segons el sondeig, que reflecteix un descens de la seva imatge que es correspon amb fets rellevants com la seva absència de les televisions després d'una mala actuació en una entrevista amb Ana Pastor a La Sexta. Malgrat això, és el líder polític més ben valorat, o en termes més precisos, el líder menys negativament avaluat: del saldo positiu de novembre (+ 1 punt) passa a un negatiu de -17 punts (amb un 51% de desaprovació davant d'un 34% d'aprovació).

A l'anàlisi de les tendències globals, el PSOE resisteix gràcies a l'augment de mobilització dels seus electors. El partit de Pedro Sánchez ha pujat en fidelitat de vot del 35% al 49%, és a dir, que ha aconseguit recuperar una part de l'electorat que l'havia abandonat. De fet, a les generals de fa tres anys, els socialistes van tenir el 28,7% en vot vàlid i ara l'estimació és del 27,7%. No és la millor dada de Sánchez, però sí que és superior al mes anterior i li permet mantenir opcions de ser el més votat.

L'estratègia de la direcció del PSOE és, precisament, la d'intentar recuperar els possibles votants que li van donar l'esquena a favor de l'abstenció i de Podem. Confien que l'escrutini a Podem provocarà la tornada d'aquests electors que ara donen suport a Iglesias, que xifren en un terç.

L'objectiu del PSOE són les eleccions municipals i autonòmiques del maig, en què surt d'un resultat tan pèssim el 2011 que qualsevol avançament es podrà considerar un èxit. Aquells comicis van ser els més desastrosos per als socialistes i no és probable que puguin baixar més encara. Recuperar el govern d'una comunitat o alguna capital de província es pot considerar com una victòria al PSOE, llastrat, a més, per la fragmentació del vot de l'esquerra en noves candidatures.

El panorama que dibuixa l'enquesta reparteix gairebé de forma similar en tres partits les possibilitats de guanyar les eleccions. El PP, amb un 20%, és el que està més a baix i presenta una trajectòria cap a la caiguda lliure. El partit de Mariano Rajoy paga com cap altre el malestar ciutadà i, especialment, el clima de corrupció. Està a més de 14 punts del seu vot a les generals de fa tres anys, amb tendència a passar de la majoria absoluta a ser la tercera força. És el partit que més acusa el descrèdit polític i la desmobilització dels electors, que es tradueix en una abstenció elevada. El percentatge de votants del PP que diuen ara que no votaran només és compensat pel de ciutadans que no anaven mai a les urnes i ara donarien suport a Podem si manté aquesta mobilització durant un any.

Aquesta dada tan negativa en aquest moment és, paradoxalment, l'única font d'esperança del PP, perquè no són votants que li hagin marxat a altres opcions, sinó que prefereixen quedar-se a casa. Convèncer-los o insuflar-los la por per una eventual victòria de Podem és la seva manera de recuperar aquest terreny perdut. Rajoy havia basat el seu èxit en la reforma fiscal i en la millora de l'economia, però no hi ha cap mostra d'aquest efecte. Perquè fos així, s'haurien de fer visibles tres factors: que la recuperació fos real, que els ciutadans la percebin i que, a més, n'atribueixin al mèrit al Govern. Ara com ara aquesta percepció i aquestes tres condicions no es transmeten a l'enquesta, perquè es manté el pessimisme ciutadà i perquè pesen més altres factors, com el descrèdit polític. Els dies en què es recollien les dades de l'enquesta va dimitir la ministra de Sanitat, Ana Mato, precisament, per la vinculació a la xarxa corrupta Gürtel. I no sembla que es percebi el discurs de regeneració que l'endemà va intentar fer al Congrés el president del Govern.

No hi ajuda gens la imatge gastada de Rajoy. Vuit de cada 10 espanyols en desaproven la gestió —el 79%— i només un 19% li dóna un aprovat. Això vol dir que el disgust o malestar dels votants del PP amb el seu líder és notable, cosa que qüestiona la seva credibilitat i capacitat per convèncer aquests electors perquè surtin de l'abstenció decidida i acudeixin a les urnes. Soraya Saénz de Santamaría manté també una valoració molt negativa, per sota de la resta de líders. Per sobre de tots ells segueix en valoració positiva el rei. En menys de tres anys al capdavant d'un Govern amb majoria absoluta i amb un poder institucional que no havia tingut ningú mai en democràcia, Rajoy és ara el líder polític amb la pitjor valoració.

Hi ha una lleugera recuperació d'IU i UPyD, tot i que encara falta confirmació els propers mesos. Alberto Garzón, previsiblement el futur líder d'IU, surt amb una valoració positiva només superada per Iglesias, encara que se'l coneix molt menys.

La majoria creu que amaga la seva radicalitat

Podem no té encara un programa polític complet i, de moment, no passa d'unes bases econòmiques que assegura que estan sotmeses a debat i elaboració i que ha situat a l'aparador.

El 66% dels ciutadans observa que hi ha un procés d'abandonament de les posicions més radicals del partit de Pablo Iglesias per por de perdre vots. Aquest percentatge veu una certa impostura i una forma d'ocultar la radicalitat per obtenir més suport en el camí cap a la moderació. Fins a la meitat dels seus votants percep aquest canvi. A la pregunta de quin dels tres partits és percebut com el que té propostes més realistes, guanya el PSOE, seguit significativament de Podem i amb el PP en tercer lloc.

Crida l'atenció que si es pregunta qui té les idees més clares per superar la crisi el que guanya és Podem, seguit del PP i el PSOE. Els populars sempre s'han presentat com els líders de l'eficàcia i han basat la seva gestió en el combat de la crisi econòmica, cosa que, segons l'enquesta, no es percep. I a Podem encara li falten propostes concretes i intenta sortir de la rectificació de les que va presentar a les europees del maig com a programa electoral.

On guanya el partit de Iglesias és en credibilitat perquè fins al 22% assegura que és l'únic en què es pot confiar, davant del descrèdit dels altres dos. Amb tot, els tres partits suspenen en confiança.

Segons ja han mostrat els sondejos, el creixement de Podem està basat en la decepció que provoquen els seus rivals. El 44% dels ciutadans enquestats n'atribueixen l'ascens a la “sensació de decepció i desencantament amb els altres partits, incloent aquell al qual hagin pogut votar”.