Selecciona Edició
Connecta’t

La família Oriol reclama una herència milionària als Legionarios de Cristo

El clan que va ajudar Maciel a desembarcar a Espanya pugna amb l'orde per una mansió

Entrada a la finca Cerro del Coto, a Majadahonda (Madrid). Ampliar foto
Entrada a la finca Cerro del Coto, a Majadahonda (Madrid).

La família Oriol, artífex del desembarcament a Espanya del fundador dels Legionarios de Cristo, el capellà mexicà mort Marcial Maciel, pugna als tribunals per recuperar una milionària herència. Després d'abandonar la congregació pels escàndols sexuals del pederasta Maciel, els quatre sacerdots Oriol Muñoz —Juan Pedro, Santiago, Ignacio i Alfonso— mantenen des de novembre del 2012 una demanda civil per anul·lar la donació de la mansió campestre Cerro del Coto. La residència lliurada pel potentat clan a la milícia religiosa és en una de les zones més cares de Madrid, Majadahonda. Malén Oriol, exresponsable internacional de les consagrades (monges sense hàbit), signa la reclamació als tribunals al costat dels seus germans, segons reconeix el moviment a EL PAÍS.

La finca de la discòrdia s'estén en un terreny de 9,7 hectàrees. Inclou casa i pistes esportives. I acull l'únic centre de formació a Europa de Regnum Christi, el braç laic d'un holding religiós que pilota 14 universitats, 128 col·legis i reuneix 30.000 seglars en una vintena de països.

Els Oriol van lliurar l'immoble a Maciel en dues fases (1979 i 1999). La congregació admet que va utilitzar la mansió per avalar una hipoteca de 6 milions d'euros el mateix any que la família va sortir del moviment ultraconservador (2010). Els Legionarios defensen que el préstec es va invertir a reformar i ampliar Cerro del Coto. Una font propera a l'operació emmarca la hipoteca en un intent de dinamitar la devolució d'aquest bé valorat en 7 milions. Els Oriol han declinat respondre a aquest diari.

La família Oriol en una imatge d'arxiu. ampliar foto
La família Oriol en una imatge d'arxiu.

Fills del matrimoni format per Íñigo María de Oriol Urquijo i Magdalena Muñoz Muguiro, descendent del marquès de Salinas, els cinc germans van entrar a la congregació a la dècada dels 80. Van ocupar, fins que en van sortir, llocs clau de l'arquitectura dissenyada per Maciel. Santiago va dirigir el madrileny col·legi Everest, el primer de l'orde a Espanya. Malén va organitzar les dones consagrades (laiques amb vots d'obediència, pobresa i castedat) d'una vintena de països. Després de sortir del grup, la família va activar la maquinària per recuperar la seva propietat. I la seva demanda va mobilitzar la Legión. L'ordre reconeix que lluitarà als tribunals per retenir la seva mansió. Al·lega que manté inalterable la finalitat religiosa recollida pels Oriol per justificar el lliurament. La finca acull avui a una trentena de dones de Regnum Christi. “La congregació sempre ha complert la voluntat dels donants”, respon al moviment a través d'un qüestionari. La milícia religiosa retreu a la família que presentés la demanda “sense negociar” amb el llavors director territorial de la Legión a Espanya Jesús María Delgado. “Només hi va haver un acostament”, afegeixen. Una altra clau és la dificultat d'anul·lar una donació. “No es pot recuperar un patrimoni lliurat si no s'hi va incloure una clàusula especial”, explica el degà del Col·legi Notarial de València, César Belda.

Un imperi sacsejat per la crisi

“N'hi havia per haver-nos matat. Però hem aguantat...”. Una portaveu dels Legionarios de Cristo a Espanya reconeix així la tempesta perfecta que va copejar l'orde després que es destapessin els escàndols sexuals de Marcial Maciel Degollado. El moviment fundat pel pederasta i morfinòman sacerdot, malgrat l'optimisme de la font, ha reduït de 1.081 a 693 els religiosos en formació des del 2008. L'any passat van abandonar l'orde 29 dels seus 954 sacerdots al món, segons les seves pròpies estadístiques que dibuixen un silenciós exèrcit de 30.000 seglars. La Legió manté a Espanya una infraestructura educativa de 7 col·legis (6.674 alumnes) i controla la Universitat Francisco de Vitoria (4.774 estudiants). El seu entramat es completa amb 128 col·legis en països com Mèxic (86), els Estats Units (9) Xile (5) i l'Argentina (3). La milícia pilota també 14 universitats i instituts d'ensenyament superior a Xile (1), Mèxic (9), Itàlia (2) i els Estats Units (1).

Promotors d'Iberdrola i del tren Talgo, els Oriol encarnen una de les principals riqueses latifundistes espanyoles. La fortuna dels cinc germans Oriol Muñoz superaria els 30 milions d'euros, segons el periodista d'EL PAÍS Jesús Rodríguez, autor de La Confesión (Debat, 2011). D'aquests diners, la família n'hauria lliurat 16 milions al moviment de Maciel durant tres dècades. El seu patrimoni es completa amb la finca de 957 hectàrees Los Peñones en Hornachuelos (Còrdova) valorada en 14 milions que gestiona la Fundació San Miguel. I les inversions immobiliàries administrades per Javier Oriol, un dels cinc fills d'Íñigo María de Oriol que no va pertànyer a la legió. Segons el llibre de Rodríguez, l'orde va ordir una campanya “d'assetjament i enderrocament” el 2004 perquè els Oriol lliuressin a Maciel la resta d'una fortuna que suma 25 milions. Aquesta donació s'hauria frustrat després de destapar-se que Maciel (1920-2008) va ser un depredador sexual de seminaristes.

Des del seu desembarcament a Espanya el 1946 acompanyat de 32 novicis mexicans, Maciel es va fixar com a objectiu reclutar per al seu moviment neoconservador l'oligarquia franquista. La família Oriol va ser el salconduit per accedir a les grans fortunes, segons totes les fonts consultades. Un testimoni recollit a La Confesión explica així la “victòria” que va suposar captar l'adinerada família. “La meva millor pesca van ser els Oriol. Els més rics i poderosos d'España...”.

 investigacion@elpais.es