Selecciona Edició
Connecta’t

Al centre del mapa hi ha un cafè

Altaïr celebra 35 anys obrint un bar a la llibreria, potenciant la seva revista digital i amb la voluntat de redefinir l'experiència del viatge al segle XXI

Pep Bernades i Pere Ortin, retratats al Cafè d'Altaïr, a la planta soterrani de la llibreria barcelonina.
Pep Bernades i Pere Ortin, retratats al Cafè d'Altaïr, a la planta soterrani de la llibreria barcelonina.

No és la Taverna de l'irlandès —aquí no veurem cops de puny com els de John Wayne i Lee Marvin a l'animat local de Haleakaloha (excepte que sigui per un llibre únic)— ni el famós pub irlandès d'Ulan Bator (The Grand Khan Bar), però no hi ha meca més gran per al viatger. El Cafè d'Altaïr ha obert les portes a la famosa llibreria barcelonina i ja es pot dir que al centre del mapa hi ha una cafeteria. És als confinis d'Àsia (al final de la secció dedicada al continent), a la planta soterrani de l'establiment. Consta d'unes quantes cadires, unes quantes taules, wi-fi gratuït, i un servei de moment molt senzill de bar i cafeteria però que aspira a anar-se sofisticant, amb la idea d'obrir-se, com no podia ser d'una altra manera, a les cuines i gustos del món.

La inauguració de la cafeteria, lloc de trobada, de tertúlia i de lectura, és una de les novetats d'Altaïr de cara al 35è aniversari, que se celebrarà dimarts amb una festa a la mateixa llibreria en què esperen amics, rodamons i exploradors. Segur que hi ha qui es presenta amb salacot.

“Va ser el 17 de desembre del 1979 quan vam aixecar la persiana al vell local del número 8 del carrer de la Riera Alta”, evoca Pep Bernades, de 62 anys, el propietari històric de l'establiment que queda després que es jubilés l'altre, Albert Padrol (65). La seva passió, diu, era viatjar per conèixer el món amb una mirada lliure de tòpics. Des de llavors han compartit aquesta passió i els seus coneixements viatgers, i de passada han convertit Altaïr, amb el seu monumental fons especialitzat en viatges, i traslladada ja al gran local de 1.200 metres quadrats a la Gran Via on és ara, en una llibreria de referència a Europa. Què ha canviat des que van obrir? “La cultura viatgera és una altra, llavors viatjar era excepcional, ara és una cosa quotidiana; la capacitat de moviment de les noves generacions és immensa. S'ha perdut la por del viatge, igual que la por dels idiomes. Tot això converteix el planeta potser en més petit, però no en menys apassionant”.

La crisi ha copejat fort Altaïr. El tancament de l'edició en paper de la seva revista, una publicació de referència, s'ha sumat al febrer el de la sucursal de Madrid, després de 17 anys. Les vendes han caigut. Però res aparta l'estrella dels viatgers: Altaïr s'està reinventant, i reorienta la seva fidel brúixola. Reordena el seu fons: “Tenim 60.000 volums, cal veure què ens falta i què ens sobra”, explica Bernades mentre jo miro de reüll, i amb anhel, (el cafè queda a prop de la secció de muntanyisme, que s'ha mogut una miqueta) Escaladores de la libertad, la edad de oro del himalayismo polaco (Desnivel, 2014). També està potenciant la revista en format digital. “Passar del paper a la revista electrònica no ha estat un procés fàcil però ja estem funcionat molt bé”, explica Pere Ortín, director d'Altaïr Magazine. “La nostra subscriptora número nou, una veterana, ens va enviar un missatge que ens va animar molt: 'Sou més Altaïr que mai!'”. Ja tenen 30.000 lectors a la web. Entre ells mil als EUA, quatre a Rangun i un a Vanuatu.

Dimarts ofereixen una festa d'aniversari. Algú hi anirà amb salacot...

El repte és continuar sent referents i capdavanters. “Estem atents a les noves maneres de viatjar i alhora no ens oblidem dels clàssics, com a prova l'últim títol de la nostra col·lecció de llibres, Un dragón latente, de Norman Lewis, vell amic de la casa”, continua Ortín, que no deixa anar l'iPad de cap manera. El Fòrum, l'espai de conferències, debats i presentacions d'Altaïr, que s'imbrica amb el cafè, també s'està repensant perquè incideixi més en la vida cultural de la ciutat. Dijous s'hi va presentar el nou “especial 360º” d'Altaïr Magazine dedicat a Dakar, amb el novel·lista Boubacar Boris Diop i el fotodocumentalista Mamadou Gomis, que van entrar per videoconferència des de la capital senegalesa. Va ser com fer un cafè a Dakar.

L'objectiu de totes les noves iniciatives és “portar Altaïr al segle XXI”, diu Ortín. S'ha de potenciar, recalca, la presència a les xarxes socials, oferir més bons serveis per Internet, convertir-se en un gran espai cultural físic i virtual. “Cal veure el que atreu els joves,”, reflexiona. “Sí, és cert, Altaïr és de les millors llibreries del gènere, etcètera, però tot això no serveix si no hi entra ningú. Altaïr no pot ser un museu”.

Ja tenen 30.000 lectors a la web. Entre ells un a Vanuatu

Pep Bernades representa després de la sortida de Padrol l'esperit fundacional d'Altaïr. S'ha convertit, amb més d'un 60 %, en el soci majoritari dels cinc d'Altaïr SL, propietària de la llibreria. A diferència d'altres establiments als quals l'Ajuntament ha qualificat de botigues remarcables, Altaïr no està de lloguer, encara que paga una hipoteca. “Altaïr és molt més que un negoci, és una aposta vital, un concepte, una forma de veure el món des del viatge”, explica Bernades amb el seu verb torrencial, una vehemència feta d'horitzons llunyans, ombres de baobab i aromes de copra. “Tot forma part del mateix projecte: la llibreria, el Fòrum, la revista digital, l'agència de viatges (Orixà), la cafeteria... Som els que més mapes i guies tenim, sens dubte, però som moltíssim més, el pols del territori, l'esperó per pensar el món. El nostre paper és fer d'intermediaris, donar-te el que necessitis per al teu afany de conèixer món”.