Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona: radiografia del conflicte veïnal

La capital afronta els últims mesos de mandat de l'Ajuntament amb desenes de reivindicacions dels barris sobre la taula

Veïns de Gràcia mostren l'espai que l'Ajuntament pretén ampliar als bars i les terrasses de la plaça del Sol.
Veïns de Gràcia mostren l'espai que l'Ajuntament pretén ampliar als bars i les terrasses de la plaça del Sol.

Més enllà dels problemes transversals (la pobresa, els desnonaments, el debat sobre el model turístic, comercial o sobre la privatització de l'espai públic), Barcelona afronta els últims mesos del mandat de l’Ajuntament amb desenes de reivindicacions veïnals sobre la taula. Els apuntava el número d'octubre de la revista Carrer, de la FAVB –que el mateix Consistori reprodueix parcialment al seu web Govern Obert– i afloren en les audiències públiques i els plenaris de districte.

Les entitats consultades estan d’acord en tres qüestions. Una, destaquen que els conflictes que es troben en vies de solució o s'han resolt favorablement per als veïns han acabat així gràcies precisament a la pressió ciutadana. Dos, critiquen que els responsables municipals hagin planificat sense escoltar els veïns i asseguren que preval l'interès privat per sobre del públic. I tres, que malgrat el punt anterior, i en plena precampanya electoral, detecten un cert acostament dels mateixos responsables de les àrees i els districtes, que estan convocant reunions i trobades per tractar conflictes que fa anys que són sobre la taula. De vegades, això sí, presentant-los powerpoints i diagnòstics de problemes que els veïns coneixen millor que ningú.

Ciutat Vella

Aquí va sorgir el clam contra els efectes del turisme massiu i els apartaments, primer al Casc Antic o el Born i aquest estiu amb l'esclat de la Barceloneta. L’Ajuntament va reaccionar amb un pla de xoc i inspeccions per enxampar negocis in fraganti; i a l'octubre va anunciar que suspenia la concessió de noves llicències sine die i a tota la ciutat. Els veïns també s'oposen a l'obertura de nous hotels, com el previst al Rec Comtal, el tràmit del qual va començar en mandats anteriors, abans de restringir noves obertures. La Barceloneta té altres dos fronts oberts, una derrota i una victòria, des del seu punt de vista. La derrota és la construcció, a punt d'acabar, de la marina de luxe del Port Vell, la promotora de la qual ha estat investigada per l'Oficina Antifrau. La victòria és la recuperació de l'edifici de l'antiga Cooperativa Segle XX, que la ciutat expropiarà per rehabilitar-la i convertir-la en equipament.

Eixample

La zona de la Sagrada Família es va sumar a les protestes contra les molèsties del turisme massiu. El barri reivindica, a més, l'antic cinema Niza per construir-hi equipaments. Tancat durant anys, la notícia de l'obertura d'un Mercadona al soterrani ha encès els ànims en un barri inundat per turistes que amenacen el comerç tradicional. L’Ajuntament ha creat una comissió per tractar els temes calents, però els veïns no la reconeixen. Elfutur de l'actual presó Model es perfila com l'altre gran tema del districte. Després de l'anunci del trasllat definitiu el 2017, els veïns estan convocats el dia 15 a una primera reunió amb el Consistori, que partirà del pla de l'equip de l'alcalde Jordi Hereu, de 2009. A punt d’acabar el mandat, s'ha intentat accelerar el debat sobre les superilles, una idea molt potent però complexa de resoldre. En una de les dues grans superilles proposades se situa el solar Germanetes, que el Consistori ha cedit per tres anys als veïns, que n’estan gestionant l’ ús. El districte vol construir al solar un parc provisional, novament una decisió unilateral, diuen els veïns.

Sants-Montjuïc

Hi ha diversos conflictes en aquest districte combatiu que el maig passat es va revoltar per defensar Can Vies, un símbol de la Barcelona popular. Mentre l’Ajuntament va haver d’aturar l'intent de desallotjament i va retornar temporalment l'edifici als okupes, amenaça ara de prohibir les obres de rehabilitació. El futur definitiu dependrà de la reforma del costat mar del calaix de les vies de tren. Molt vast, el districte encara altres fronts a molta distància física entre si. Lluny queden l'oposició a la reforma del Paral·lel, on l'Ajuntament ha accedit a consultar als veïns el disseny de sis places; i la Zona Franca, que espera el metro mentre viu com una amenaça la possible construcció d'una pista d'esquí. El barri tindrà les dues noves presons que substitueixin les de la Trinitat i la Model. Al mig, a Can Batlló estan molt pendents del futur de les naus d'un recinte el Bloc Onze del qual van fer seu el 2012; i a Montjuïc estan molt farts del soroll d'activitats com el Piknic Electronik a l'estiu, demanen més protecció patrimonial de la Satalia i s'oposen al pla del parc temàtic Open Camp a l'anella olímpica.

Les Corts

L’associació de veïns reconeix que al districte “no hi ha grans conflictes de carrer”, encara que durant l'última sessió plenària es va fer públic que a la zona hi ha 300 pisos turístics. Els equipaments pendents són la batalla principal del barri. Hi ha sobre la taula la rehabilitació de l'antiga Cristalerías Planell, on s’ha de ressituar l'escola d'adults i un hotel d'entitats. L’Ajuntament ha promès començar les obres de la biblioteca, després d'anys de retard, però encara no hi ha data per reprendre el projecte de la residència de gent gran. Ni de l'institut, en un barri amb oferta abundant d'educació concertada. Respecte a la desapareguda Colònia Castells, l'associació recorda que encara que el conflicte principal es va resoldre, l’Incasòl ha venut una part de l'àrea que havia de ser zona verda.

Sarrià-Sant Gervasi

El conflicte per l'amenaça del parc de l’Oreneta –segons els veïns– ha destapat altres amenaces, o almenys conflictes d'interessos, sobre la zona del parc de Collserola, si s'atén als vials que preveu el PGM. La qüestió és com es tracta la zona o si es considera que el parc comença a la ronda o a dalt, a la carretera dels Aigües. Les entitats més actives de la zona celebren el protagonisme que han tingut “les classes populars, que encara n’hi ha”, en una zona amb una renda elevada. Ara es disposen a fer pressió per aconseguir tres equipaments: la biblioteca J. V. Foix, a la plaça de Sarrià; la recuperació per a l’ús públic del parc de Can Ponsich, ara ocupat pels cotxes de la Guàrdia Urbana, i les casetes i l’entorn de l'Hort de la Vila.

Gràcia

El moviment veïnal no ha aconseguit aturar l'aprovació inicial del Pla d’usos del districte, però sí allargar el termini d'al·legacions i el compromís de l’Ajuntament que les considerarà “amb afecte”. A Gràcia preocupa la proliferació de grans albergs i l'ampliació de terrasses en un barri cada vegada més turístic. Més al nord del districte, els veïns expressen el seu temor a un futur tancament de l'hospital de l’Esperança, on s’han eliminat alguns serveis; i reclamen que es doni ús a la plaça de Sanllehí, inutilitzada per les obres de la línia 9 que no arriba. A Vallcarca, Hàbitat Urbà replantejarà la modificació del PGM del sector Vallcarca-Farigola que preveia derrocar una part del costat Llobregat de l'avinguda; els veïns han començat a debatre el futur de la zona. El tancament parcial del Park Güell és una altra guerra”: els veïns alerten que la pressió dels turistes s'ha traslladat a les zones obertes del recinte.

Horta-Guinardó

El pla dels Tres Turons, que passen els mandats i no es defineix ni es posa en marxa, és un dels temes pendents al districte i té com a focus el futur dels habitatges que estan fora d'ordenació. Més clar és el rebuig al megaparc plantejat a Can Baró, que els veïns descarten per considerar que hi ha altres prioritats. Les bateries antiaèries del Carmel, en obres, són focus de preocupació entre els qui temen els efectes del turisme. En un districte que també conviu des de fa anys amb l'esvoranc de les obres de la línia 9 per sobre del nou hospital de Sant Pau, una altra de les incerteses és saber què passarà amb la Torre Garcini, una de les peces del canvi de cromos entre la promotora Núñez y Navarro i l’Ajuntament en el pla paralitzat del parc de l’Oreneta. Promesa en la propaganda electoral de Trias en sis barris, tampoc no arriba la cobertura de la ronda de Dalt, mentre els veïns no entenen que s'anunciï la reurbanització del Litoral al Morrot, “on no viu ningú”, diuen.

Nou Barris

Els índexs de pobresa i els desnonaments són el gran drama d'un districte que s'autoproclama “emprenyat” i que ha sofert greus episodis, com l’assalt no fa gaire a l'oficina de serveis socials de Ciutat Meridiana. Els retrets als serveis socials han protagonitzat bona part de les últimes audiències públiques. L'última campanya del moviment associatiu és “No és pobresa, és injustícia” i una de les reivindicacions concretes és que obri la residència d'avis de la Prosperitat, acabada des del 2012.

El districte acull una part de les promocions de pisos de lloguer públic que Regesa va vendre a un fons voltor, i els seus veïns s'han organitzat en una assemblea per respondre conjuntament a qualsevol modificació de les seves condicions. En el laberint orogràfic de Torre Baró, els veïns se senten abandonats i reclamen inversions, que ara mateix es concentren a la part baixa del barri. I, a l'altra banda de les autopistes, hi ha el barri de Vallbona, la lluita del qual és la recuperació del Rec Comtal.

Sant Andreu

Els veïns assaboreixen la gestió veïnal de l'antiga Fabra i Coats que han aconseguit: L’Harmonia funciona a tota màquina. Però té diversos fronts oberts. El més gran, la cicatriu de les obres de l'estació de l’AVE a la Sagrera. Paral·lelament a la no-construcció del parc promès, l’enuig ha estat majúscul quan s’ha conegut la intenció de l’Ajuntament de situar un parc temàtic infantil a la llosa del Triangle Ferroviari. “El millor que pot fer l’Ajuntament per als nens del barri és un parc públic”, és la resposta conjunta de les associacions de Sant Andreu Nord, la Sagrera, el Bon Pastor i la Verneda.

Altres reivindicacions són que es paralitzi l'ampliació del centre comercial La Maquinista; la pacificació delcarrer Gran o els equipaments pendents als terrenys de les casernes de Sant Andreu: mentre els legionaris desfilen cada diumenge al barri, hi falten pisos, la residència, l'institut i una zona verda, recorden els veïns.

Sant Martí

Els veïns de l'entorn de la plaça dels Glòries estan molt pendents de la licitació dels túnels per soterrar el trànsit en aquesta plaça que fa anys que està en obres. Si les obres, que costaran 170 milions, no comencen abans del final de mandat la faran grossa, avisen.

Al Poblenou hi ha dos debats oberts: la reforma de la rambla, en què els veïns es van desmarcar de l’Ajuntament i van organitzar el seu propi procés participatiu, i l'intent de revitalització del carrer de Pere IV. Com passa a Nou Barris amb la residència de la Prospe, al Camp de l’Arpa esperen l'obertura de la residència i el centre de dia de gent gran al complex de l'antiga fàbrica Alchemika.