Selecciona Edició
Connecta’t

Un crit d’indignació recorre els EUA: “No puc respirar”

Milers de manifestants a Nova York i altres ciutats expressen el rebuig al sistema judicial pel 'cas Garner'

Manifestants protesten a Nova York aquest dijous.
Manifestants protesten a Nova York aquest dijous. EFE

“No puc respirar, no puc respirar!”. La lletania pronunciada per l'afroamericà Eric Garner quan va morir asfixiat per l'abraçada mortal d'un policia el mes de juliol passat va recórrer aquest dijous a la nit les ciutats dels Estats Units per segon dia consecutiu de protesta després de la decisió del gran jurat de Nova York. Milers de persones van expressar pacíficament la seva indignació a Nova York mateix, Los Angeles, Chicago, Boston, Minneapolis, Atlanta, Oakland i altres llocs per una decisió que ha obert en canal el debat sobre la brutalitat policial contra la minoria negra i ha ressuscitat vells fantasmes que el país creia superats.

Durant diverses hores, milers de manifestants van recórrer els carrers de Nova York sota l'estricta vigilància de la policia. En contrast amb les marxes de dimecres, que van ser improvisades, les d'aquest dimecres van estar més organitzades, amb la concentració principal a Foley Square, una plaça situada darrere de l'Ajuntament de la ciutat, en què es concentren els tribunals de justícia.

L'elecció de Foley no va ser casual. Els que s'hi van congregar van triar una escultura de l'artista Lorenzo Pace dedicada al “triomf de l'esperit humà”. És un dels monuments més representatius de la ciutat dedicat als afroamericans. “A qui defenseu, a qui protegiu”, preguntaven els presents als policies desplegats.

Des d'aquí, el grup principal es va trencar i es va dispersar per tot Manhattan. Com en ocasions anteriors, les protestes es van desplaçar cap a punts simbòlics de la ciutat, com l'Estació Central, Times Square, Herald Square i Union Square. Els protestants van tornar a tallar el trànsit a les rondes de circumval·lació i a pont de Brooklyn, amb els problemes de circulació consegüents.

“A qui defenseu, a qui protegiu”, preguntaven els

presents als policies desplegats

“Aquesta és la nostra realitat, cal posar fi a la brutalitat policial”, cantaven els assistents mentre de fons se sentien els helicòpters que sobrevolaven les marxes i les sirenes dels cotxes de policia. “Ferguson és a tot arreu”, recordaven els presents, en referència als fets de Missouri en què va morir tirotejat per la policia l'adolescent Michael Brown. “A la presó, a la presó”, cridaven els manifestants en referència a Darren Wilson i Daniel Pantaleo, els agents de policials exonerats pels jurats de Ferguson i Staten Island.

“No és només indignació cap a la policia, és indignació per un sistema que els permet fer coses terribles”, comentava Ahsley B., una jove de Brooklyn que es manifestava al famós pont. Uns quants portaven samarretes amb els noms d'altres ciutadans negres morts a  mans de la policia, com Ramarley Graham i Akai Gurley.

Durant la mobilització, diversos centenars de manifestants van tractar de pujar al ferri que connecta Manhattan amb Staten Island, el barri on residia Eric Garner i on va morir durant la detenció. La policia, temorosa d'incidents i decidida que els manifestants estiguessin en tot moment en moviment, va suspendre el servei de l'embarcació, cosa que va provocar moments de tensió i alguns arrests.

Així mateix, els van manifestar es van tombar com si estiguessin morts durant onze minuts davant dels grans magatzems Macy's, mentre que la resta tornaven a cridar les ja mítiques consignes: “No puc respirar, no puc respirar” i “Si no hi ha justícia, no hi ha pau”. En diverses pancartes podia llegir-se: “Solidaritat contra la brutalitat policial i “igualtat judicial per a tothom”.

“Estem aquí exercint els nostres drets i ho estem fent tot d'una manera pacífica, sense violència”, comentava un dels participants en una mobilització que, com en dies anteriors, estava dominada per joves blancs, amb escassa presència d'altres races. “Tots junts, tots estem aquí junts”, cridaven amb entusiasme malgrat el fred que feia.

A Washington, diversos centenars de persones van manifestar-se davant del Departament de Justícia, van passar prop de la Casa Blanca just en el moment en què Obama celebrava l'encesa de l'arbre de Nadal, per dirigir-se finalment cap al monument de Washington amb crits de: “Sense justícia no hi ha pau” i “policia racista”. Una columna es va dirigir cap al pont que connecta la capital amb Arlington, abans de tornar a la ciutat

A Minneapolis, un grup de manifestants va bloquejar la carretera interestatal 35, una de les principals artèries de la ciutat, cosa que va provocar llargues retencions. A Chicago van ser milers els que s'hi van congregar. Un nodrit grup va tallar la carretera Lake Shore Drive, cosa que va provocar la intervenció dels agents i alguns moments de tensió. “Aquesta és la nostra carretera”, cridaven els activistes.

La protesta a Boston va coincidir també amb la il·luminació de l'arbre nadalenc al Boston Common. Centenars de persones es van congregar dues hores abans de la cerimònia i van caminar al llarg del parc. A les 20.00 hores, quan l'arbre va estar il·luminat, els presents van cridar: “Justícia, ara”.

Parafrasejant la vídua d'Eric Garner, una estudiant asiàtica va dir a Nova York: “Aquesta lluita no s'acabarà aquí. Això és només el principi". I va recordar, en referència al moviment pels drets civils dels anys seixanta: "Van ser necessaris 10 anys de protestes i de boicots per aconseguir que s'adoptés l'Acta de Drets Civils que va permetre que els negres votessin. Ara no hem fet més que començar”.