Selecciona Edició
Connecta’t

La deixadesa de l’Executiu va facilitar la sortida de presó de Santi Potros

Els governs del PP i el PSOE van endarrerir cinc anys la llei orgànica que hauria impedit l'alliberament del líder etarra

Santi Potros va ser extradit el 2000. A la foto, l'arribada a l'aeroport de Madrid-Barajas.
Santi Potros va ser extradit el 2000. A la foto, l'arribada a l'aeroport de Madrid-Barajas. EFE

El Govern espanyol —primer amb el PSOE i després amb el PP— va trigar cinc anys i set mesos a presentar al Congrés el projecte de Llei Orgànica que hauria impedit la posada en llibertat de l'exdirigent d'ETA Santiago Arrospide Sarasola, Santi Potros, i del membre de la banda Alberto Plazaola. La Secció Primera penal de l'Audiència Nacional va basar la seva decisió de descomptar el temps que els dos etarres van passar en presons franceses —i propiciar amb això la sortida de presó— en una “decisió marc” del Consell de la Unió Europea de juliol del 2008 sobre el reconeixement de sentències penals entre els estats membres. Les “decisions marc” d'aquest organisme de la UE no tenen rang de llei, però marquen objectius i són vinculants per a tots els estats membres, que han d'incorporar-ne els principis a la seva pròpia legislació.

La decisió marc del Consell de la Unió Europea, que hauria d'haver estat traslladada a l'ordenament espanyol com a molt tard el 15 d'agost del 2010, va ser invocada per primera vegada pels advocats de l'exdirigent etarra penedit José Luis Urrusolo Sistiaga. A l'octubre del 2013, la Secció Tercera de l'Audiència Nacional va desestimar un recurs d'aquest reclús perquè s'acumulessin al termini de compliment de pena a Espanya els 10 anys que va estar empresonat a França després de la seva detenció al gener del 1997.

Urrusolo va recórrer davant el Tribunal Suprem, que li va donar la raó. El 13 de març d'aquest any, la més alta instància judicial espanyola va decretar que s'incloguessin les condemnes complertes per l'etarra a França entre les condemnes susceptibles d'acumulació a Espanya per avançar-ne la sortida de la presó. A la sentència, els magistrats retreien a l'estat la seva falta de diligència a l'hora de complir l'“obligació” d'incorporar la decisió marc europea a l'ordenament intern. Tot i això, aquesta “absència de normes” nacionals expresses sobre el reconeixement de condemnes de l'estranger, no va impedir que el Suprem interpretés la legislació existent a funció dels principis de la decisió marc, i va atorgar el benefici a Urrusolo.

Aquesta sentència va accelerar el Govern. El 14 de març, l'endemà de dictar-se la sentència de la doctrina Urrusolo i més de cinc anys després des que es va emetre la normativa europea, l'Executiu va presentar al Congrés un projecte de Llei Orgànica per regular l'acumulació de condemnes. En el tràmit d'esmenes, el Senat va incorporar una disposició addicional que impedeix descomptar el temps de presó complert a l'estranger per sentències anteriors al 15 d'agost del 2010.

Mentre es tramitava al Congrés la Llei Orgànica, un grup d'etarres, condemnats a França els anys 80 i 90, entre ells Santi Potros i Plazaola, va tractar d'afegir-se a la doctrina Urrusolo i demanar l'acumulació dels seus períodes de presó en aquell país per escurçar la seva estada a la presó a Espanya.

La Llei Orgànica es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 13 de novembre passat, però no va entrar en vigor fins al cap de 20 dies, el 3 de desembre. El dia abans, la Secció Primera de la Audiència va donar llum verda a l'acumulació de les condemnes dels terroristes perquè no hi havia una legislació específica a Espanya. Tot i això, el mateix dia, la Secció Segona, va optar per fer servir el text publicat al BOE però encara sense eficàcia jurídica, com a via per interpretar l'abast de la decisió marc europea, i denegar així el nou còmput de penes per a l'etarra Iñaki Bilbao. Al final el Tribunal Suprem tornarà a decidir.