Selecciona Edició
Connecta’t

El monolingüisme en castellà es dispara entre els nens gallecs

Gairebé la meitat no parlen mai l'idioma propi de Galícia

El monolingüisme en castellà es dispara entre els nens gallecs

A Galícia no triomfa ni el bilingüisme harmònic ni el que el PP d'Alberto Núñez Feijóo va batejar com a “amable” i “cordial”. El que s'estén a marxes forçades l'últim lustre és el monolingüisme en castellà, segons revela una gran enquesta oficial feta pública aquesta setmana per l'Instituto Galego de Estatística (IGE), dependent de la Xunta. El percentatge de nens que no parla mai en gallec ha abandonat la baixada per la qual va començar a rodar el 2003 i en els últims cinc anys s'ha incrementat gairebé 18 punts: ha passat del 29,59% al 47,09%. La tendència a l'alça d'aquest fenomen es repeteix a més en altres franges d'edat: entre les persones de 15 a 29 anys també puja vuit punts el monolingüisme en castellà (33%); cinc de 30 a 49 (29%); sis de 50 a 64 (21%); i tres entre els ciutadans més grans (13%). En l'actualitat, un 26% dels gallecs viu totalment d'esquena a l'idioma propi de Galícia, davant del 20% que l'IGE va comptabilitzar el 2008 i el 19% del 2003.

El monolingüisme en gallec el practica encara un percentatge més alt de població (31,20%), però la dada de l'enquesta de l'IGE que permet fer una idea del seu caràcter decreixent és el que revela que els que no parlen mai el castellà es concentren en la població de més edat, ja que aquesta és l'opció del 52% dels més grans de 65 anys. Només un 13,2% dels nens s'expressa únicament en la llengua pròpia de Galícia (dos punts menys que el 2008 i 14 menys que el 2003), molt lluny del 47% de xavals que fa anar exclusivament el castellà.

Pontevedra és la província on més nens parlen sempre en castellà (un 52%), seguida de la Corunya (48%), Ourense (34%) i Lugo (28%). I en totes són més els monolingües en aquesta llengua que els que ho són en gallec, després que els primers han crescut d'una manera important els últims cinc anys. El percentatge de nanos de 5 a 14 anys que mai s'expressen en gallec ha pujat 17 punts des del 2008 a la Corunya i Pontevedra, 16 a Lugo i 15 a Ourense.

Les taules de dades de l'enquesta de Coneixement i ús del gallec descriuen una Galícia on la parla en castellà ha guanyat molt terreny els últims cinc anys, sobretot entre nens i joves, ja que el 74% admeten que s'expressen sempre o majoritàriament en aquest idioma. L'informe recull a més que, després de tres anys de vigència de la normativa lingüística que va implantar el Govern de Feijóo als col·legis, el 51% de les persones que estudien a Galícia reben les classes majoritàriament en castellà. Aquest percentatge suposa nou punts més que el 2008, quan estava vigent el decret del bipartit que per primera vegada a la història de Galícia va donar prioritat a l'ús de l'idioma propi a les escoles per evitar la pèrdua de parlants. Segons l'enquesta de l'IGE, el gallec és avui la llengua més utilitzada a les aules per un 43% dels estudiants (tres punts menys que el 2008), mentre que són poc significatius aquells que diuen assistir a centres educatius on només es fa servir un dels dos idiomes (2,15% en gallec, 3,08% en castellà).

Sobre el panorama descrit per l'enquesta de l'IGE, la Conselleria d'Educació i Cultura va destacar ahir en un comunicat “la ruptura de les tendències negatives pel que fa al coneixement del gallec i usos monolingües en la llengua pròpia de Galícia que s'estaven detectant a les anteriors edicions (2003 i 2008) del mateix sondeig”. Preguntat per aquest diari, el departament de Jesús Vázquez ha eludit valorar el gran augment del monolingüisme en castellà entre els nens que reflecteix l'estudi. La conselleria considera que l'informe de l'IGE demostra “l'alt equilibri en l'ús de les dues llengües cooficials aconseguit a l'ensenyament no universitari”. I subratlla que el gallec segueix sent l'idioma hegemònic a Galícia perquè els que declaren parlar aquesta llengua sempre o majoritàriament sumen el 50,9%. El que no recull el comunicat de la conselleria és que aquest percentatge aconseguia el 56,4% fa cinc anys i el 61,2% fa una dècada. A Mesa pola Normalización Lingüística afirma que la reculada del gallec és “un reflex clar de la política” de la Xunta.