Selecciona Edició
Connecta’t
Revista de premsa

Del Gran Diktat als Mots Encreuats

Arriba el duel final entre els dos grans líders del “procés”

Primer va ser el meticulós Gran Diktat d'Artur Mas i després van arribar els desbordants Mots Encreuats d'Oriol Junqueras. La doble exhibició d'oratòria, estratègia i escenografia de les últimes dues setmanes ha donat pas a la feixuga tasca de casar horitzontals i verticals respectant les normes ortogràfiques i semàntiques del "procés". El cop de porta del líder d'ERC al pla únic del President inaugura el duel final entre els dos dirigents després del gran simulacre del 9-N, aquesta vegada amb la vista posada en les urnes de veritat.

"La ciutadania no entendria que no s'arribés a un bon acord", prevé Pilar Rahola des de la seva privilegiada columna diària a La Vanguardia. "Junqueras no ha dit que no a res, només ha fet el que era previsible: una sortida de cavall per tal de tenir la iniciativa; si s'arriba a bon port, tot haurà format part de la lògica d'una negociació ", escrivia amb visible coneixement de causa.

Junqueras i Mas conversen abans de la conferència del republicà del dia 2.
Junqueras i Mas conversen abans de la conferència del republicà del dia 2. REUTERS

"És el moment que Mas i Jonqueras trenquin la guerra freda", clamava per part seva Jordi Basté de bon matí a RAC1. "Ge-ne-ro-si-tat és el que toca, quedeu avisats", advertia des de la seva influent talaia radiofònica. "Oriol Junqueras es va engrandir i va fer orfebreria amb el nou país que vol fer: va donar la mà als indecisos per sumar-se al projecte, va reclamar neteja i va demanar polítiques socials", resumia el periodista amb la seva coneguda energia matinal.

Debat de família(es)

"No hi ha esculls insuperables", animava per la seva banda Mònica Terribas des dels micròfons de Catalunya Ràdio. "Ara sí, ha arribat l'hora de la negociació, de la feina fina d'acoblament de les naus, i se'n poden sortir", insistia amb les metàfores marines habituals. L'èmfasi de tots dos reflecteix el clima de tensió i incertesa provocat pel vertigen d'un xoc de trens virtual entre les dues grans forces sobiranistes. "Mas acusa Junqueras d'anteposar ERC al país", deia la portada d'El Periódico amb relleu tipogràfic.

"Mas i Junqueras: sense química i amb els partits atrinxerats", deia la crònica de l'Ara. "La proposta d'Esquerra és una esmena a la totalitat", sentenciava Jordi Turull en nom de CDC. El debat intern en la família sobiranista creix, en espera de l'anunciada entrevista entre Junqueras i Mas. "Em sembla molt més raonable la proposta de Junqueras en el sentit que el referèndum final serveixi de ratificació de la Constitució; en canvi el raonament sobre les llistes el veig incoherent i demagògic", escriu mentrestant Vicent Partal a Vilaweb.

Sembla que el debat no només és d'ordre ideològic i estratègic. El Periódico es feia ressò dels danys col·laterals –i no tan col·laterals del cas–. "La inquietud dels 50", titulava el diari en retre compte de la "preocupació entre els diputats de CiU pel temor de perdre l'escó pel 'pla Mas'". La inquietud aniria fins i tot més enllà de la conservació de l'escó, a jutjar per la cita atribuïda a un membre del mateix Govern: "Està en perill el principi democràtic dels partits".

Pressupostos a compte

L'espectacular performance de Junqueras ha rivalitzat amb la presentació del pressupost de la Generalitat, amb un no menys espectacular desajust de 2.200 milions que el Govern compta a endossar a l'Estat. "Un pressupost català amb ingressos 'ficticis'", deia El Mundo. Per la seva banda, l'Abc aprofitava l'ocasió per teoritzar sobre "El pla de Mas per enfonsar Catalunya" (sic). "Artur Mas torna a sentir-se mortal, abandonat i sense majoria, després d'uns mesos d'activitat messiànica", escrivia l'editorialista en referir-se als "pressupostos il·lusoris" presentats pel conseller d'Economia.

Mariano Rajoy.
Mariano Rajoy. EFE

"Els pressupostos, com la resta de l'activitat pública catalana, es veuen afectats per la peculiar atmosfera que produeix el contenciós entre el Govern de la Generalitat i l'estatal", reflexionava per part seva La Vanguardia. "La Generalitat creu que és lògic reclamar fons extraordinaris a Madrid, en particular després que el president Rajoy, en la seva fugaç visita a Barcelona, indiqués que estava disposat a mantenir el suport econòmic a la Generalitat", deia l'editorial.

"Si no ho fes, generaria potser nous greuges per alimentar la causa sobiranista", adverteix el diari, que després de la visita llampec de Rajoy ja havia alertat sobre l'estratègia d'utilitzar el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per fumigar el secessionisme. "Desaconsellem abusar del missatge –potser dirigit a altres parts d'Espanya– que pogués induir a la creença que Catalunya viu avui de la caritat de l'Estat", deia a l'editorial.

Socialistes a la recerca d'espai

A l'altra banda de l'avinguda sobiranista, la recomposició de l'espai socialista s'ha deixat notar. "La diàspora del PSC es reagrupa per concórrer a les municipals", titula El Periódico davant el naixement de MES, acrònim del nou partit format per destacats dissidents del partit de Miquel Iceta. "La vella guàrdia socialista funda el partit Moviment d'Esquerres", escriu el cronista. "La nova marca es reivindica com a hereva del llegat de Pasqual Maragall", afegeix per donar-ne més detalls.

Miquel Iceta i Alicia Sánchez-Camacho.
Miquel Iceta i Alicia Sánchez-Camacho. ACN

La fusió de Nova Esquerra Catalana (NEcat), liderada per l'exconseller Ernest Maragall, i la plataforma Moviment Catalunya, formada per altres quadres crítics del PSC, també ha merescut l'atenció de l'Ara. "Els socialistes sobiranistes s'emancipen amb MES", titula el diari. El moviment "neix amb vocació d'ocupar un espai que considera que el PSC ha deixat orfe" i "amb l'objectiu de construir un" país més just "amb un Estat català", subratlla el diari.

Al si del PSC també passen coses. "Bon acord per governar Barcelona", escriu l'editorialista d'El Periódico davant el pacte amb l'alcalde Trias sobre el pressupost municipal, que farà factible una retallada de la tarifa del transport públic. "És d'agrair, pel fet de ser inusual, que en vigílies electorals els partits facin esforços d'entesa que redunden en benefici dels ciutadans, quan l'habitual és el contrari", escriu.

El PSC també s'ha deixat veure en el front del debat territorial amb la seva visible presència en l'acte organitzat per Societat Civil amb motiu de la festa de la Constitució. "La plana major del PSC torna a coincidir amb PP i Ciutadans", resumeix l'Ara en la seva visió de l'acte. "Els unionistes fan pinya amb Societat Civil Catalana per defensar la Constitució", afegeix el diari independentista.

"Units per la Constitució", titula per la seva banda El Periódico. "Societat Civil analitza en una taula rodona el passat, el present i el futur de la Carta Magna i reivindica la norma 'amb orgull'", relata el cronista, que destaca que "el PSC es bolca en l'acte amb una desena de càrrecs". Al capdavant de la delegació, el mateix Miquel Iceta, la foto amb Alicia Sanchez-Camacho ha merescut una atenció òbvia.

La cover de l'ABC dedicada a l'empresari català Josep Lluís Bonet, patró de Freixenet i president de la Cambra de Comerç d'Espanya, també ha suscitat viu interès. "Cal anar tots a l'una, ni barallar-se ni separar-se ni res", afirma l'empresari en la citació de portada. Després de la controvèrsia provocada per l'espot nadalenc de la marca, Bonet reitera la seva opinió contrària a la independència de Catalunya. "La reforma de la Constitució pot ser una sortida al problema, però ha de consensuar", declara al diari madrileny.

Horitzontals o verticals?

Els enrevessats mots encreuats del debat públic català s'han enriquit encara més amb l'scoop del diari Sport sobre la nova samarreta del Barça dissenyada pels patrocinadors de l'equip de futbol. La substitució de les clàssiques barres verticals blau i grana per un nou disseny en disposició horitzontal ha desencadenat la polèmica i ha atret, per descomptat, l'atenció de primeres espases de l'ofici. "El canvi d'indumentària és el tipus de decisions que cap junta porta a l'assemblea de compromissaris, i fan bé perquè si actuessin així, el FC Barcelona encara estaria jugant a les Corts", escriu Joaquín Luna a La Vanguardia.

"S'entén que la junta no posi en mans del soci –un sentimental amb tendències reaccionàries– la samarreta de la propera temporada, però seria coherent que tampoc li traslladi futures patates calentes", afegeix el periodista.

El debat només ha començat i promet animar l'escena pública, monopolitzada pel “procés”. “El canvi de les franges verticals a horitzontals es considera com un sacrilegi contra la tradició del club”, diu per la seva banda el Mundo Deportivo.

"Una revolució al Barcelona", subratlla l'Sport, òbviament decidit a treure partit de la primícia. "La nova samarreta del Barça és la bomba", insisteix el diari en valorar un fet sense precedents en els 115 anys de vida del club. "Un gran bunyol en pròpia porta", clama al seu torn Xavier Bosch a l'Ara. "Per més secretisme i confidencialitat que exigeixin aquests contractes, el Barça hauria de tenir una clàusula que digués que aquí, 'qui paga, no mana'".

Vist el cas, per què no un referèndum?