Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Qui dia passa, any empeny

Catalunya, com la resta de comunitats, pateix l’ofegament del Govern del PP, que reparteix desigualment els objectius de dèficit

Els Pressupostos que aquesta setmana ha dut el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, al Parlament contenen poques novetats i moltes incerteses. La principal, la vida del projecte de llei pot ser molt curta si ERC i el PSC continuen endavant amb la seva intenció de votar-hi en contra. Sobre el paper, els comptes per al 2015 tenen un objectiu de dèficit del 0,7% del producte interior brut. A la pràctica, per segon any consecutiu el projecte presenta un forat de prop de 2.500 milions d'euros. El conseller confiava que aquest any podria omplir-lo amb diners procedents de privatitzacions, però l'any és a punt de vèncer i només ha ingressat 311,6 milions. L'any que ve aquest forat vol cobrir-lo amb tres partides (l'addicional tercera del 2008, la bestreta del fons de competitivitat del 2015 i la compensació per l'impost de dipòsits bancaris) que ha de negociar amb el Ministeri d'Hisenda en un moment en què les relacions dels governs central i català passen per un dels seus pitjors moments.

L'esforç que ha fet la Generalitat per reduir el dèficit és titànic: en tres anys l'ha rebaixat en 5.240 milions d'euros, del 4,53% a l'1,95% del PIB. Però la decisió d'incloure aquestes partides destapa una més de les contradiccions del Govern. El 2011, per exemple, Mas-Colell es negava a incloure-hi els diners del Fons de Competitivitat, com li demanava l'oposició. “No podem enganyar-nos basant els Pressupostos en una partida que no sabem quan arribarà”, va dir aleshores. No ha estat l'única. Si bé la política de retallades ha estat clara des del començament, pel costat dels ingressos el Govern ha anat vacil·lant amb grans figures impositives. Arran dels acords amb ERC, CiU va recuperar l'impost de successions després d'haver-lo suprimit quan va tornar al Govern (“és un impost confiscatori de voracitat fiscal insaciable que fulmina les economies familiars”, va dir el diputat Josep Sánchez-Llibre el 2009). També va introduir el de dipòsits bancaris després d'haver-ne renegat el 2011 (“no és el lloc ni el moment”, va dir Antoni Fernández Teixidó). Si ho hagués aprovat aleshores, probablement s'hauria evitat el bloqueig del Govern central. Un informe exhaustiu de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute indica que aquestes vacil·lacions, especialment amb els tributs de successions i patrimoni, han suposat una pèrdua de 3.300 milions d'euros a les arques públiques.

El Govern central continua ajornant la reforma del model de finançament

Catalunya, com la resta de comunitats, pateix l'ofegament del Govern del PP, que continua repartint de manera desigual els objectius de dèficit. Els governs autonòmics només poden consumir una sisena part del dèficit fixat en els plans de consolidació fiscal d'Espanya, quan són les responsables d'un terç de la despesa, en concret, la que garanteix els serveis bàsics de l'Estat del benestar. A més, el Govern central continua ajornant la reforma del model de finançament, que impedeix que la Generalitat disposi dels mateixos recursos per habitant que altres comunitats i que es basa en un sistema de bestretes que, com recorda l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), fa impossible que les comunitats puguin participar de la recuperació d'ingressos per la millora de l'economia. Un repartiment equitatiu dels objectius de dèficit i la reforma del finançament permetrien que la Generalitat no hagués de viure a cop d'injecció del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que s'ha convertit en una aixeta que s'obre i es tanca convenientment per part del Ministeri d'Hisenda. Lligada de peus i mans a la llei d'estabilitat pressupostària a la qual CiU va donar suport, unes i altres decisions han dut a l'asfíxia financera de la Generalitat. Qui dia passa, any empeny. 

MÉS INFORMACIÓ