Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Cadena de fraus

Els comptes falsejats en la sortida a Borsa de Bankia impliquen directament els exgestors

El Banc d'Espanya acaba de desvelar el cúmul d'irregularitats i infraccions comeses en la sortida a Borsa de Bankia el juliol del 2011. D'acord amb els informes que l'autoritat bancària ha remès al jutge, som davant d'una operació de característiques fraudulentes, arbitrària i perjudicial no només per als que van comprar accions sinó també per a la mateixa entitat. La irregularitat més notòria radica, segons el Banc, en el maquillatge dels comptes, “que no reflectien la imatge fidel” de la institució, motiu pel qual es va perjudicar greument molts compradors de bona fe. El tribunal decidirà si aquesta cadena d'atemptats contra el mercat va ser deliberada; però hi ha pocs dubtes que, com a mínim, es va construir amb la idea que quedaria impune.

El dany als accionistes, castigats amb una caiguda en picat del valor de l'acció fins a la pràctica desaparició del que s'havia invertit, i a la mateixa Bankia, no procedeix només dels comptes falsejats; també va haver-hi una fixació anòmala del preu de sortida, construït sobre ofertes fetes per grups i inversors que no eren independents; préstecs a societats insolvents perquè compressin accions al mercat, amb la finalitat de garantir l'“èxit” de la col·locació; i opcions de compra amb la garantia que Bankia pagaria al comprador una possible caiguda de la cotització. Bankia es confirma com el genuí banc dolent; els seus exgestors no només van defraudar els preferentistes, sinó que també podrien haver enganyat, mitjançant el maquillatge comptable i altres anomalies financeres, els que van voler ser els seus accionistes.

El perjudici causat és molt greu; concerneix els compradors d'accions, els dipositants, la solvència de l'entitat i la credibilitat del mercat. Per això, la investigació judicial, fins al moment correcta, ha d'arribar fins a les seves últimes conseqüències, tant en l'àmbit financer com en el polític. La informació del Banc d'Espanya deixa en mala posició Rodrigo Rato, primer responsable de Bankia; ja no podrà argüir el desconeixement com a atenuant o eximent d'una fallida que ha costat als contribuents 22.400 milions. La sortida a Borsa va ser una operació aprovada pel seu equip, dissenyada amb la seva aquiescència i executada amb totes les felicitacions.

Aquesta responsabilitat no redimeix el paper d'altres instàncies de control. El Banc d'Espanya assenyala correctament el responsable d'auditoria. No n'hi ha prou que l'auditor s'expliqui; ha d'acceptar les conseqüències legals del seu fracàs. Cal preguntar-se a més quina informació tenien la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la inspecció del Banc d'Espanya. La fallida del sistema de caixes ha demostrat desgraciadament que els instruments de supervisió i inspecció han fallat més del que haurien hagut de fallar; i que tots, des del sistema d'auditoria fins a la regulació i la inspecció bancària, s'han de reformular amb criteris més estrictes de qualitat i independència.