_
_
_
_
_

La Xina deixarà d’extreure òrgans de presos executats per a trasplantaments

A partir de l'1 de gener només es faran donacions voluntàries

Macarena Vidal Liy

A partir de l'1 de gener la Xina deixarà d'utilitzar per a trasplantaments òrgans procedents de presos executats. Des d'aquesta data, els òrgans que es necessitin procediran exclusivament de donacions voluntàries dels ciutadans, ha assegurat l'exviceministre de Sanitat xinès, Huang Jiefu, responsable del Comitè Nacional de Donacions d'Òrgans, en declaracions en un seminari recollides pels mitjans oficials xinesos.

Malgrat la polèmica que suscita, i les crítiques que ha rebut d'organitzacions internacionals, la pràctica d'extreure els òrgans dels executats està molt estesa a la Xina, davant la falta de donacions voluntàries. Cada any hi ha 300.000 pacients al país que necessiten un trasplantament, però amb prou feines es practiquen 10.000 intervencions, segons ha explicar Huang.

La proporció de donants a la Xina, el país més poblat del món, amb 1.340 milions de persones, és de 0,6 per milió d'habitants. En comparació, afirma Huang, a Espanya aquest índex és de 35 per milió. La falta d'entusiasme dels xinesos pot atribuir-se, entre altres factors, a l'arrelament de la creença tradicional en la reencarnació. Molts exigeixen que se'ls enterri amb tots els òrgans, ja que creuen que els faran falta en la següent vida. A això se suma la desconfiança que suscita un sector susceptible a la corrupció i a les males pràctiques, que genera un abundant negoci il·legal de tràfic d'òrgans, fins i tot per Internet. El 2007, el Govern xinès va prohibir el trasplantament d'òrgans procedents de persones vives —excepte en el cas de familiars propers— i el comerç d'òrgans.

“No podem negar que hi ha dues raons darrere del lent desenvolupament de la donació d'òrgans a la Xina”, ha afirmat Huang. “A més de la falta d'entusiasme derivada de la mentalitat tradicional, a la gent li preocupa que els òrgans s'adjudiquin de manera justa, oberta i transparent” als pacients que ho necessitin, ha explicat l'alt càrrec.

No és la primera vegada que el Govern xinès, i en concret Huang, assegura que posaran fi a l'extracció d'òrgans dels executats. L'any passat, l'exviceministre ja va prometre que aquesta pràctica s'extingiria gradualment en un termini de dos anys a partir del novembre del 2013 i seria substituïda per un programa de donants voluntaris, que es va engegar el 2010. Segons les xifres facilitades pels mitjans oficials xinesos, 38 dels 169 centres autoritzats per a trasplantaments ja rebutgen els òrgans procedents de presos sotmesos a la pena capital, i aquest any s'han rebut 1.500 donacions, més que la suma de les obtingudes entre el 2010 i el 2013.

La Xina manté en secret el nombre de presos que executa cada any. En un informe publicat a l'octubre, l'organització pro drets humans Dui Hua, amb seu a San Francisco (EUA), calculava que l'any passat van ser 2.400, un 20% menys que el 2012. La República Popular executa, segons aquesta organització, més presos que la resta del món en conjunt, tot i que la xifra ha disminuït gradualment des del 2007.

Les organitzacions de drets humans consideren l'extracció d'òrgans de presos executats una forma d'abús i denuncien que les autoritats xineses pressionen els condemnats a mort perquè autoritzin la donació, o utilitzen els òrgans sense el consentiment dels presos o de les seves famílies. El Govern xinès sempre ho ha negat.

En un article publicat el 2012 a la revista especialitzada britànica The Lancet, del qual Huang era un dels autors, s'assegurava que “el 65% dels trasplantaments que es duen a terme a la Xina procedeixen de persones mortes, i d'aquests, el 90% provenen de presoners executats”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Macarena Vidal Liy
Es corresponsal de EL PAÍS en Washington. Previamente, trabajó en la corresponsalía del periódico en Asia, en la delegación de EFE en Pekín, cubriendo la Casa Blanca y en el Reino Unido. Siguió como enviada especial conflictos en Bosnia-Herzegovina y Oriente Medio. Licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_