Selecciona Edició
Connecta’t
BANC VATICÀ

El Vaticà troba centenars de milions amagats

El ‘ministre’ d'Economia del Papa revela el caos financer

El cardenal Pell. Ampliar foto
El cardenal Pell. CAMERA PRESS

No un, ni dos, ni tres... El Vaticà ha descobert “centenars de milions d'euros amagats en comptes de diferents departaments” i al seu banc, el sempre polèmic Institut per a les Obres de Religió (IOR). La revelació no procedeix d'un nou infiltrat a l'estil de Paolo Gabriele, aquell secretari infidel de Benet XVI que a mitjan 2012 va posar al descobert els grans draps bruts del petit Estat, sinó del cardenal australià George Pell, prefecte de la secretaria d'Economia de la Santa Seu. El també arquebisbe de Sidney no aclareix de quina forma l'IOR, que al juny ja havia cancel·lat 3.000 comptes sospitosos, ha regularitzat aquesta fortuna ni la forma ni el motiu pel qual els seus propietaris s'havien escapat fins ara del control del Vaticà.

Segons relata el ministre de finances vaticà en una entrevista concedida al setmanari britànic Catholic Herald, quan per ordre del papa Francesc va començar a fer neteja a l'IOR va descobrir que, en contra del que al principi es temia, el banc no estava en perill de fallida. “De fet”, explica l'arquebisbe de Sidney, “hem descobert que els comptes estan molt més sans del que semblava, i això és perquè alguns centenars de milions d'euros havien estat amagats en comptes particulars que no havien aparegut en el balanç”.

Encara que Pell admet que, durant dècades, personatges “sense escrúpols” s'han beneficiat de la “ingenuïtat financera” del Vaticà per blanquejar diner brut, l'explicació que ofereix de la sorprenent troballa és una altra, tot i que no és gaire innocent: “Les congregacions, els consells pontificis i especialment la Secretaria de l'Estat s'han beneficiat i han defensat la seva independència. Els problemes es discutien a casa… i eren molt pocs els que sentien la temptació de dir al món el que estava passant, a excepció de quan necessitaven ajuda”.

Traduït al llenguatge del Borgo Pio, el barri annex al Vaticà on els cardenals acostumaven a  menjar a la carta de luxe fins que el papa Francesc va instaurar el menú del dia, signifiquen dues qüestions igualment greus. La primera és que les diferents famílies de l'Església són més geloses del secret bancari que del de confessió. Només ara, i a contracor, davant l'amenaça certa del Papa de cridar els guàrdies, han hagut de treure a la llum els seus respectius —i en alguns casos molt ben nodrits— comptes corrents.

No cal oblidar que una de les primeres mesures de Jorge Mario Bergoglio va ser impulsar la neteja de les gairebé per definició fosques finances del Vaticà. Segons el papa Francesc, l'IOR no només havia d'adequar-se als requisits internacionals de transparència, sinó enfocar l'activitat cap a la directriu del seu pontificat: “Una Església pobra i per als pobres”. I, com rebla el cardenal Pell en la seva entrevista, “una Església per als pobres no hauria d'estar mal gestionada”.

La segona qüestió no crida menys l'atenció, sobretot perquè és el màxim responsable de les finances vaticanes qui ho admet. “La Cúria seguia models consolidats del passat. De la mateixa manera que els reis permetien mà lliure als governants regionals, prínceps i governadors, amb la condició que els llibres de comptes estiguessin en equilibri, això és el que feien els papes amb els cardenals de la Cúria (i com fan encara els bisbes diocesans)”. Un desori que uns quants, com el ja cèlebre monsenyor Nunzio Scarano, detingut el juny del 2013 per blanqueig de capitals, van saber aprofitar molt bé.

Per aquest motiu el Papa va crear a principi d'aquest any la Secretaria d'Economia, que tenia com a primer objectiu fiscalitzar i reordenar totes les activitats econòmiques de la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà. A Pell, un dels vuit cardenals que en principi —més tard s'hi uniria el secretari d'Estat, Pietro Parolin— van formar l'anomenat G-8 per reformar el Govern de l'Església, li va tocar encarregar-se de les finances. I una de les primeres coses que van cridar la seva atenció —un australià a Roma— va ser que un simple majordom, Paolo Gabriele, “pogués gaudir de ple accés durant anys a informació tan sensible”, cosa que va desencadenar un escàndol de la magnitud de Vatileaks. El cardenal Pell està convençut que els temps foscos han passat i que la situació financera del Vaticà, malgrat els 24 milions de dèficit, ja és la pròpia “d'un Estat del segle XXI”.

MÉS INFORMACIÓ