_
_
_
_
_

Dimiteix el número dos d’Educació de Balears per desacords amb Bauzá

L’alt càrrec s’oposa a l’autorització per obrir la primera universitat privada de les Illes

Miguel J. Deyà, exdirector general d'Educació de Balears.
Miguel J. Deyà, exdirector general d'Educació de Balears.

Miguel J. Deyà ha dimitit aquest dijous com a director general d'Educació, Personal Docent, Universitat i Investigació de les Illes Balears per discrepàncies amb la política governamental en l'àmbit educatiu i el model universitari. Deyà, professor d'Història, fa dos mesos que va assumir el càrrec, exercia com a enllaç entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el govern autonòmic. La dimissió succeeix al mateix temps que el Govern de José Ramón Bauzá (PP) accelera l'autorització de la primera universitat privada a la comunitat a la qual s'oposaven la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l'ex-alt càrrec caigut.

Bauzá te perfilat un decret llei per esquivar el debat al Parlament. Aquest projecte és de l'empresari immobiliari Javier Cabotá -especialista a cercar per a tasques de lobby expolítics de distints signe- i fa una dècada que està a la via morta. Es vol fer el campus i residències a una urbanització de Cabotá, a Llucmajor, i la primera oferta seria una Facultat de Medicina, que no existeix a la universitat pública i que és una aspiració de sectors de la UIB que no ha trobat, emperò, el consens i el suport dins el Govern.

El president Bauzá marca distàncies amb el rol de la institució acadèmica pública: l’ha marginada en temes lingüístics; ha rebutjat les ofertes del rector Llorenç Huguet per fer d'home bo als conflictes amb els docents; i el president i els principals membres de l'Executiu eviten participar en actes de la UIB.

Deyà va assumir només fa dos mesos el paper de número dos de la conselleria d'Educació i Cultura, una cartera que ha tingut tres titulars des del 2011: Rafael Bosch, Joana Maria Camps i l'actual, Núria Riera. Aquests canvis han estat provocats per la crisi del trilingüisme. Deyà va treballar amb els tres consellers, però es va sentir excessivament pressionat i sense marge d'actuació en l'etapa de Riera, segons la seva versió.

Un dels punts de conflicte en la conselleria era el paper del ja exdirector general com a aliat dels interessos de la comunitat universitària de la UIB. Deyà, un tradicionalista conservador que renova el seu jurament militar a la bandera i culturalment no catalanista, era la veu directa de la Universitat davant el Govern i, també, defensor dels interessos en el patrocini de plans d'investigació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_