Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern central vol limitar la instrucció de causes a sis mesos

La reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal posarà terminis per als sumaris

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, arriba al Senat, dimarts passat.
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, arriba al Senat, dimarts passat.

El Govern espanyol pretén limitar la instrucció dels sumaris judicials a sis o 18 mesos, segons la complexitat dels casos. Aquesta mesura està inclosa en l'avantprojecte de reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal que el titular de Justícia, Rafael Catalá, té previst presentar al Consell de Ministres d'aquest divendres.

El termini de sis mesos es comptabilitzarà des de l'inici del sumari. Si la investigació és complexa, el termini serà de 18 mesos, que podrà ser allargat pel mateix termini o per un inferior, prèvia audiència de les parts personades en la causa. Només de forma excepcional i amb resolució motivada, i recurrible, podrà ampliar-se el termini màxim de 18 mesos.

Aquesta proposta de Justícia està subjecta a canvis en el Consell de Ministres i, posteriorment, en la seva tramitació, després dels informes preceptius, i en les Corts, quan hi arribi a principi del 2015. Si s'aprova aquesta norma, serà la primera vegada que s'estableixen per llei temps màxims d'instrucció. El més semblant a aquesta proposta és el límit de sis mesos que tenen els fiscals per practicar les diligències abans de judicialitzar-les.

Aquesta idea estava continguda en l'esborrany del Codi Processal Penal que va elaborar l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, amb el suport d'un informe d'una comissió d'experts que va encapçalar Manuel Marchena, ara president de la Sala Segona del Tribunal Suprem. La diferència substancial és que en aquell text es canviava per complet el sistema processal i, per fer-lo més àgil, s'atorgava als fiscals la potestat d'instruir els casos, sota el control de jutges de garanties. Ara aquestes mesures s'inclouen en una reforma parcial, per falta de temps per tramitar-la en el que queda de legislatura.

La falta de temps limita l'abast dels canvis que va planejar Gallardón

Aquell text que es va abandonar el 2013, en què es basa l'avantprojecte que veurà demà el Govern central, taxava les causes per les quals es podia considerar que una investigació era complexa i, per tant, es podia passar de sis a 18 mesos. En el cas de les grans investigacions per corrupció, un dels problemes és que les comissions rogatòries superen aquests terminis. Per exemple, així ha passat amb la investigació sobre Luis Bárcenas, extresorer del PP, en què, a més, les dades de Suïssa s'han demorat per recursos de l'encausat.

Una altra de les novetats del text serà facilitar que els grans casos puguin partir-se i evitar així els macroprocessos, com, per exemple el dels ERO d'Andalusia. Amb aquest objectiu, la norma no obligarà a mantenir la investigació sobre fets que tinguin connexió entre si. D'aquesta forma, s'obligarà a fer el que alguns jutges ja estaven fent pel seu compte, com en el cas del jutge José Castro, instructor del cas Urdangarin, que el va dividir en fins a 26 peces separades.

El text del Govern espanyol preveu solucionar una de les grans mancances del procés penal, com és el buit legal en la intervenció de comunicacions. Fa un mes, el Tribunal Constitucional va anul·lar enregistraments de converses de detinguts quan estaven a comissaria, cosa que va afectar, entre d'altres, al cas d'Asunta, la nena assassinada a Santiago. L'avantprojecte permetrà aquestes escoltes com a instrument d'investigació. La llei d'Enjudiciament actual és tan antiga que no recull la intercepció de comunicacions per Internet o de correus electrònics. Per primera vegada es regularan.

Així, una de les mesures més polèmiques que s'estudien és la que afecta les normes de repartiment, de tal manera que procediments de jutjats amb càrrega de treball superior a l'establerta puguin passar una part de la feina a d'altres. El Govern espanyol posa com a exemple que a Madrid els jutjats de violència de gènere no tenen gairebé càrrega de feina, mentre que els de Majadahonda (Madrid) estan desbordats. En aquest cas, el jutge degà podrà fer que els de Madrid assumeixin aquesta sobrecàrrega. El risc és afectar el dret al jutge natural i predeterminat.

L'Executiu oblida la instrucció dels fiscals i redueix les macrocauses

El Govern central aparca la reducció d'aforats

El Govern espanyol no preveu abordar la reducció del nombre d'aforats, segons fonts del Ministeri de Justícia. Excepte que hi hagués canvi d'opinió, l'Executiu renunciarà a incloure aquesta modificació en la reforma de la Llei del Poder Judicial, l'avantprojecte de la qual es presentarà previsiblement la setmana vinent al Consell de Ministres.

L'estiu passat, el llavors ministre Alberto Ruiz-Gallardón va proposar a EL PAÍS una reforma completa per passar dels 17.621 aforats actuals a 22: afectava jutges i fiscals (a través de la Llei del Poder Judicial), ministres i parlamentaris (fet que implicava modificar la Constitució) i diputats autonòmics (amb canvis en els Estatuts d'autonomia); la va confirmar de forma més limitada la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Ara aquesta idea ha estat rebutjada.

Tampoc no hi haurà en aquesta reforma legal la dimissió obligatòria de càrrecs amb procediments oberts per corrupció. El Govern central vol que, en tot cas, sigui la futura reforma del reglament del Congrés, la que inclogui l'obligació de deixar l'escó quan s'obri judici oral per corrupció. Aquesta reforma avança tan a poc a poc que hi ha dubtes de la seva aprovació.

Casos gairebé eterns

La instrucció de les grans causes judicials vinculades a la corrupció, de gran complexitat i d’impacte social notable, es caracteritzen pels dilatats terminis de tramitació, a causa que la investigació requereix la col·laboració d'autoritats d'altres països, i dels innombrables recursos que els advocats dels imputats presenten contra les diligències que ordena el jutge.

‘Cas Fabra’, 11 anys. L'expresident de la Diputació Provincial i del PP de Castelló va ingressar dilluns passat a la presó per complir els quatre anys de condemna per delicte fiscal. La causa es va obrir el 2003 i hi han passat nou jutges i quatre fiscals.

‘Cas Fòrum Filatèlic’, vuit anys i sis mesos.Una de les estafes més grans conegudes a Espanya (270.000 clients van perdre 3.700 milions d'euros). Vuit anys i sis mesos després d'estar oberta la causa, el jutge ha dictat ordre de processament amb 32 imputats. Encara no hi ha data per al judici oral.

‘Cas Gürtel’, sis anys i tres mesos.Baltasar Garzón va obrir aquest procés l'agost del 2008. Sis anys i tres mesos després, el jutge Pablo Ruz encara no ha dictat interlocutòria d'obertura de judici oral de la primera fase d'aquesta causa que afecta fets que van passar entre el 1999 i el 2005.

‘Cas Astapa’, sis anys i cinc mesos. La investigació oberta el juny del 2008 per convenis urbanístics falsejats a Estepona (Màlaga) amb un perjudici superior a 20 milions d'euros acumula 107 imputats sense que es vegi a l’horitzó la fi de la instrucció.

MÉS INFORMACIÓ