Selecciona Edició
Connecta’t
mercat il·legal de fàrmacs

Sanitat auditarà totes les farmàcies contra l’exportació il·legal

El Ministeri demana el suport de les autonomies per creuar les dades de comandes de les 22.000 farmàcies amb els de venda a pacients per identificar la fuga de medicaments

Una detinguda per la venda il·legal de fàrmacs a la seva arribada a l'octubre al jutjat de Terol.
Una detinguda per la venda il·legal de fàrmacs a la seva arribada a l'octubre al jutjat de Terol. efe

El Ministeri de Sanitat ha decidit fiscalitzar al mil·límetre les 22.000 farmàcies que hi ha a Espanya per combatre l'exportació de medicaments de preu regulat, una activitat il·legal que en els últims anys ha causat problemes de proveïment de fàrmacs sense substitutiu terapèutic per a pacients amb càncer, epilèpsia o òrgans trasplantats i que ha desembocat en importants operacions de les forces de seguretat de l'Estat, algunes encara obertes.

La idea és fer un salt qualitatiu en els controls que ja realitzen les autoritats sanitàries i creuar la informació de comandes de les farmàcies amb la de vendes a pacients. Es tracta d'identificar així les fugides de fàrmacs cap a l'estranger, on les màfies, que funcionen a través de magatzems pantalla, venen els compostos adquirits als farmacèutics a un preu molt superior, i aconsegueixen, en els casos més extrems, un 800% de benefici. Sanitat busca per dur a terme aquesta tasca el suport de l'Agència Tributària, el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil i la resta de cossos policials, així com de les comunitats autònomes.

L'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) seria la responsable del disseny i l'aplicació —a més de les autonomies— d'aquesta mesura que és “complexa” i, de moment, està en una fase molt embrionària, com ha traslladat a aquest diari la responsable d'aquest departament depenent de Sanitat, Belén Crespo. “La nostra idea és fer l'anàlisi de les dades de distribució i comparar-les amb les del consum”, explica. Ho faran a tot Espanya? “Si podem sí, esclar, amb la col·laboració de les comunitats autònomes”. El procés necessitarà el seu temps. Primer ha de passar pel Consell Interterritorial de Sanitat i després pel Comitè Tècnic d'Inspecció de l'AEMPS, que previsiblement assumirà l'encàrrec de dissenyar el pla de rastreig al gener.

La mesura no es veu amb mals ulls des del Consell General de Col·legis Farmacèutics. “No sabem encara en què consisteix aquest pla, però nosaltres som els primers interessats a eradicar la distribució il·legal i donem el màxim suport a la col·laboració amb Sanitat, la justícia i les forces de seguretat de l'Estat”, apunten fonts d'aquesta entitat. “Si aquesta mesura és útil, perfecte”.

L'AEMPS ja ha comunicat als responsables sanitaris de les comunitats la seva intenció de tirar endavant aquesta iniciativa. Ho ha fet a l'informe global de distribució inversa lliurat de cara a la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que hauria d'haver-se celebrat dimecres i que es va suspendre per la dimissió d'Ana Mato com a ministra de Sanitat.

El document posa de manifest la preocupació de les autoritats per una activitat que, encara que és residual en el sector, té conseqüències greus. “Hi ha un doble risc: d'una banda, el desproveïment del mercat i, de l'altra, el problema de la qualitat dels medicaments”, que pot afectar la seva “seguretat i eficàcia”. Sanitat creu per això que cal engegar “un pla pilot d'anàlisi de dades” que permeti “la detecció i actuació sobre aquestes activitats de forma precoç”.

L'única manera que tenen les màfies d'obtenir medicaments a un preu més barat és comprant a les farmàcies els destinats als pacients –subvencionats per l'Estat–, i això és il·legal perquè les farmàcies no poden vendre a majoristes. El que els farmacèutics s'emporten a canvi de participar en el frau és una comissió. Pel Sinemet, medicament pel parkinson, per exemple, han arribat a treure un benefici del 120%.

La iniciativa impulsada per l'AEMPS seguiria el procediment emprat a Aragó, quan les autoritats sanitàries van detectar aquesta activitat il·legal a la farmàcia de Palomar de Arroyos i van decidir rastrejar tots els establiments de la comunitat.

Es va destapar així la principal trama d'exportació il·legal detectada a Espanya en la qual, de moment, estan implicades set distribuïdores i més de 200 farmàcies que haurien exportat medicaments traficats a Espanya per valor de 50 milions d'euros.

La difusió mediàtica d'aquesta operació, Convector, i la d'altres posteriors —n'hi ha una d'oberta a Galícia— han posat Espanya sota sospita a Europa. Ho admet la mateixa Agència del Medicament en l'informe presentat a les autonomies. Els operadors europeus “ara dubten de qualsevol operació de comerç paral·lel amb origen a Espanya”.

La investigació de les farmàcies s'uneix a altres iniciatives que ja ha plantejat el Ministeri de Sanitat destinades a combatre el tràfic il·legal de medicaments, com la reforma del Codi Penal per castigar amb més duresa aquests comportaments perquè les autoritats acostumen a trobar-se amb el fet que una activitat que atempta contra la salut pública queda moltes vegades en una simple sanció administrativa.

A mitjà termini, hi ha un pla d'àmbit europeu que dificultarà enormement a les farmàcies el desviament de compostos cap a una altra destinació que no sigui la dels pacients. Es tracta de la directiva 2011/62/UE sobre medicaments falsificats, que permetrà seguir la destinació de cada envàs. Aquesta norma obligarà a identificar cada producte individualment —ara es fa per lots—, de manera que en temps real es podrà saber on són els fàrmacs distribuïts i quants s'han venut als pacients. El problema és que la directiva, segons Crespo, no estarà operativa fins al 2017 o el 2018. Aquest buit és el que ha de cobrir el pla de Sanitat.

Darrere els passos d'Aragó

El patró de com rastrejar l'activitat de les farmàcies a la recerca de fugues de medicaments cap al mercat exterior ja està confeccionat. Només cal seguir els passos que va fer Aragó fa uns mesos,quan les autoritats van detectar activitat il·legal a la farmàcia de Palomar de Arroyos (Terol) i el Govern va decidir fiscalitzar els 739 establiments de la comunitat des de l'any 2010 fins al juny del 2014.

El que va fer el Servei de Salut va ser seleccionar els 190 medicaments més atractius per a les màfies que es dediquen a l'exportació, aquells pels quals es poden obtenir millors marges de benefici a l'estranger —entre els quals, Lyrica, per a l'epilèpsia i l'ansietat, l'anticancerigen Melfalan i els immunosupressors per a pacients trasplantats Prograf i Sandimmum— i analitzar les comandes que les farmàcies van fer als magatzems de distribució de tots aquests productes. Després, van comparar aquestes xifres amb les vendes de les farmàcies als seus pacients.

La tesi dels autors de l'informe era que una diferència entre compres a magatzems de medicaments superior al 50% en relació amb la dispensació a malalts resulta “absolutament injustificable”. Tot i així, es van centrar en percentatges encara superiors per evitar qualsevol dubte.

Finalment, van posar el focus en 17 farmàcies amb compres entre un 76% i 97% superiors a les vendes a pacients, que van ser les que va escorcollar la Guàrdia Civil. Hi havia casos, com el de la farmàcia de Peñarroya de Tastavins (Terol, 500 habitants) que durant el període estudiat va demanar 2.029 envasos d'Aprovel (un antihipertensiu). Cap provenia de receptes del sistema nacional de salut.