Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Mirades sobre Barcelona

‘Objectiu BCN’: les fotos de 200 veïns coordinats per Samuel Aranda

Una de les fotos de l’exposició, presa en un edifici del carrer de Julià de Barcelona. Veure fotogaleria
Una de les fotos de l’exposició, presa en un edifici del carrer de Julià de Barcelona.

Quan l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va proposar a Samuel Aranda col·laborar en un projecte per apropar la fotografia als ciutadans, el fotògraf, que va tot el dia amunt i avall, els va plantejar “un projecte molt gran, perquè diguessin que no”. Però van acceptar. El resultat és Objectiu BCN, un retrat quotidià de la ciutat a través dels projectes fotogràfics de 200 persones que entre febrer i juny han participat en els tallers dirigits per Aranda en 12 centres cívics, i impartits per ell mateix i una dotzena de professionals. Això sí, va advertir: de comissari, res. “No em poseu comissari, que m’imagino un policia amb corbata”.

La primera mostra del superretrat de la ciutat es pot veure al Centre de la Imatge de la Virreina. I a partir del dia 16 de desembre saltarà en forma de grans vinils als passadissos de 13 estacions de metro (properes als centres cívics participants), i al gener els mateixos centres els exposaran en les seves instal·lacions.

Aranda va admetre durant la presentació que en començar els cursos va témer “que tothom voldria fotografiar la Rambla”, però que es va sorprendre davant la creativitat i l’originalitat de les propostes. Entre els 200 participants hi ha des d’estudiants de fotografia fins a jubilats, “gent que no sabia a què anava, o marujas que no tenien ni càmera i van arribar amb el mòbil”.

OBJECTIU BCN

La Virreina.

Des d’avui i fins al 25 de gener.

Barcelona

Mai els van orientar en qüestions formals, assegura, per fomentar l’“espontaneïtat”; el seu consell és sempre el mateix: “Sents alguna cosa davant la imatge?” D’aquí la frescor del mosaic d’imatges, amb grans dosis d’“intimitat”: sèries sobre la gent que transita a l’avinguda Meridiana, subsaharians recollint ferralla, llebrers, luthiers, els horts de Can Masdeu, persianes amb grafits, la desapareguda Colònia Castells, aparadors, bars per dins, mercats, turistes, desnonaments, o el record d’un avi mort.

“No són 200 minireportatges, sinó una gran història documental amb molts racons, matisos, com una gran bossa de caramels per assaborir-los un a un”, va celebrar Aranda sobre el resultat: “Solidesa narrativa”. Té raó que hi ha alguna cosa de relat en el conjunt: la sèrie dels llebrers connecta amb una altra del Canòdrom, o la de venedors de globus, que apareixen també en un projecte sobre el contrast entre l’antic i el modern.

Durant la presentació, la intervenció d’Aranda es va convertir en un al·legat a favor de la fotografia documental de la quotidianitat, d’“els fotògrafs que no se separaven de la seva càmera i sortien a fer fotos per fer fotos”. El guanyador del World Press Photo el 2011 va fer autocrítica, i va lamentar que ni ell ni els seus companys surten al carrer “a documentar la ciutat sense encàrrec previ, per plasmar com vesteix la gent, per exemple”. Encara que tothom fotografia constantment i després penja les imatges a les xarxes, “s’està perdent” aquesta pràctica amb esperit documental, va dir, i a preguntes del públic va assegurar que no és una qüestió de diners.

 

 

 

MÉS INFORMACIÓ