_
_
_
_
_
EL RETRAT REIAL DEL PINTOR

Antonio López: “No us penseu que sóc un gandul”

El pintor manxec ha presentat aquest dimecres el quadre, que ha trigat 20 anys a acabar

El retrat de la família reial d'Antonio López.
El retrat de la família reial d'Antonio López.u. martín

Molt poques obres de la història de l'art han aixecat tanta expectació com el Retrat de la família de Joan Carles I, d'Antonio López (Tomelloso, 1936), que aquest dimecres es presenta oficialment al Palau Reial de Madrid i a partir del dijous 4 de desembre podrà ser contemplada pel públic al costat de 113 obres com a part de l'exposició El retrat en les col·leccions reials. De Juan de Flandes a Antonio López. Han passat dues dècades des que l'artista va acceptar l'encàrrec de Patrimoni Nacional. Molt de temps pel que estem acostumats, però no tant per al ritme de treball de l'artista, habituat a treballar en diverses obres alhora. Els reptes als quals s'ha enfrontat amb aquesta enorme obra, 3 per 3,39 metres, han estat molts. Però per fi el quadre ha estat signat i lliurat i està a punt per a l'escrutini públic.

La trobada amb Antonio López es fa a la cafeteria del Prado, un museu del qual coneix tots els racons per les seves incomptables visites i on torna cada vegada que en té l'oportunitat per veure les noves exposicions i per retrobar-se amb Velázquez o Goya. Demana que les fotos es facin a l'exterior de l'edifici, amb aquesta prudència i precaució amb què es mou per la vida, no sigui que algú pensi que es tracta d'un gest d'arrogància, una cosa que ell detesta per sobre de totes les coses.

El quadre presenta el rei Joan Carles I al centre del grup. A la seva dreta hi ha la infanta Elena i a la seva esquerra, la reina Sofia. En un extrem, l'actual rei Felip VI i a l'altre, una mica allunyada, la infanta Cristina. Tots miren cap endavant, cap a l'espectador.

“L'única cosa que se'm va demanar és que els retratés com una família espanyola. Res més. Jo he volgut donar-los dignitat i un posat poderós, a més d'harmonia i bellesa.”

És casualitat que la infanta Cristina aparegui una mica allunyada de la resta? “Ella no hi era el dia que Chema Conesa va fer les fotos. Estava de viatge i la vam fotografiar deu dies després. De tota manera, he treballat cadascun dels retrats com si fossin individuals perquè les seves personalitats són úniques”.

Els canvis de criteri i composició al llarg del temps no han estat massa, segons explica l'artista. “Em vaig paralitzar un temps amb la indumentària. Alguna cosa no funcionava. Volia jugar amb les taques fosques d'ells i les lluminoses i clares d'elles. La reina Sofia es va retratar amb un vestit rosa amb un estampat adomassat, que durant un temps no em funcionava. Li vaig demanar que repetíssim les fotos amb un altre vestit i va venir a casa amb una bossa on en duia tres de diferents. Va posar de nou i vaig recomençar el seu retrat…..Però després vaig decidir tornar al vestit original, el que es pot veure al quadre”.

Assegura Antonio López que no va haver-hi seguiment per part de cap membre de la família reial ni molt menys pressions i que serà durant la presentació oficial quan contemplin el resultat per primera vegada. “Un dia, fa uns 6 anys, quan estava treballant a l'hivernacle del Campo del Moro, el Rei va entrar a saludar-me amb altres persones. No va mirar el quadre ni jo el vaig convidar a fer-ho. Creo un gest de gran finor i de respecte cap al meu treball”.

Lent en la seva producció, l'artista admet que 20 anys poden ser molts. “Feia molt de temps que no treballava amb persones. Si us fixeu en la meva obra de les últimes dècades, tal com es va veure en la meva exposició al Museu Thyssen, els meus quadres són plens de paisatges. La natura o les escenes urbanes, sempre sense gent, són el nucli de la meva obra. Feia moltíssims anys que no em dedicava als retrats. Ha estat bé reprendre la relació amb les persones, però també m'ha estat molt difícil”. Tanmateix, de moment, no té previst retratar ningú més, encara que no descarta que si la nova família reial l'hi demanés, és possible que acceptés l'encàrrec. Però a dia d'avui està dedicat a les seves vistes de la Gran Vía i als interiors de la casa seva. Els dies freds de l'hivern són bons per seguir amb la finestra en què ara està embrancat. I afegeix que durant tot aquest temps no només ha fet el retrat reial, sinó que ha seguit amb molts altres projectes. “No us penseu que sóc un gandul”, comenta fent broma.

En vista del resultat, ¿creu que la pintura passarà a exposar-se en el futur al costat dels altres grans retrats de famílies reials, com La família de Carles IV, de Goya, que s'exposen al Prado? “No tinc ni idea, ni hi penso. El temps ho dirà. Seria arrogant per part meva esperar-ho. El quadre és propietat de Patrimoni Nacional i ells decidiran què en fan”.

Sí que es queixa Antonio López de les crítiques rebudes pels 300.000 euros que va cobrar en el seu moment pel quadre. “Lamento que no es parli de la qualitat del treball i es busquin escàndols. És un problema de menyspreu a la cultura. No m'agrada aquesta lleugeresa i frivolitat a l'hora de tractar les coses. Caldria preguntar-se si es necessita o no la cultura. I sóc dels que creu que unes coses sí i unes altres no. Per exemple, veient ara l'exposició que aquest museu li dedica a Bernini, penso que pot ser que no interessi, perquè és una obra que reflecteix una societat vanitosa i superficial. Pot ser que sigui prescindible, però no tot és així”.

Lamenta l'artista que ara hi ha molta brutícia en l'art. “És un reflex de la brutícia en la societat. La vida política està descomposta i això s'hi reflecteix. Mai s'ha fet un art tan explícitament dramàtic, fosc i desesperançat com ara. La gran figuració ens mostra un ésser humà perillós i sense nord. L'artista només descriu el que veu. Si em pregunta pel cas d'Espanya crec que fins que la merda no ens asfixiï i s'acabin els espais de tranquil·litat, no tocarem fons, l'única manera de renéixer. Però som arrogants i despectius, encara podem patir molt més".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_