“En el discurs de Rajoy vaig trobar a faltar coses que motivin els catalans”

Josep Ramon Bosch (Manresa, Barcelona, 1963) és el president de Societat Civil Catalana, l'entitat transversal contrària a la secessió. El col·lectiu celebra aquesta dijous a l'Auditori Axa, a Barcelona, un acte per commemorar la Constitució.

Pregunta. Què és el que pretenen en l'acte d'avui, dijous?

És una joia que el PSC vingui al nostre acte perquè reforça el nostre missatge"

Resposta. Des que ens vam constituir el dia de Sant Jordi, ens vam proposar celebrar-ne tres aquest 2014: el primer va ser la Diada, on vam voler reflectir la catalanitat sota el lema: "Recuperem el seny i la senyera"; el segon, el 12 d'octubre, per festejar la germanor espanyola i allunyada del Dia de la Raça i ara, volem commemorar que els catalans donem suport majoritàriament a la Constitució mostrant que hi estem a favor, i també del consens. Els dos primers actes van ser de mobilització massiva i avui apostem per un format amb catedràtics com Manuel Ballbé, Ramon Punset i Victoria Camps. L'acte el conduirà el periodista Manuel Campo Vidal, català d'adopció, nascut a la Franja, i que és col·laborador nostre..

P. A l'acte hi anirà l'expresident de la Generalitat José Montilla i el líder del PSC Miquel Iceta a més d'altres membres d'aquest partit. Era una assignatura pendent?

R. Bé, el PSC sempre ha estat conforme amb la llei. Una altra cosa és que es visualitzessin de forma més contundent. A la Diada ja vam tenir la presència destacada de Carme Chacón i de regidors. Estem molt contents. De fet, a la nostra junta cap partit té més militants que el PSC: són Alex Ramos, metge i responsable de la sectorial del PSC de sanitat, i Joaquim Coll, vicepresident de Federalistes d'Esquerra. Jo vaig militar al PP des del 1987 fins al 2008, però ara ja no.

P. El PSC no va assistir al seu acte de la Diada. Què ha passat ara perquè hi hagi aquest canvi?

El procés rupturista català és una ocasió per l'Espanya de les nacions i les nacionalitats"

R. Sí, és un canvi molt important i el valorem molt. És una joia que vinguin perquè reforça el nostre missatge. El PSC té una resposta clara i contundent davant el repte que tenim i no amaga el seu projecte federal. I a Societat Civil hi ha catalanistes, nacionalistes, federalistes. Per tant, està molt ben acceptat. No em va sorprendre que acceptessin la invitació. Fa molt que parlem. El 12 d'octubre els resulta una festa molt incòmoda. És veritat que tenim les assignatures pendents d'incorporar a Societat Civil el socialisme i el nacionalisme moderat. Fa una setmana ho va fer l'advocat i escriptor Jordi Verdaguer Vilasavall, membre del consell d'Unió Democràtica. És la primera incorporació i esperem que no sigui l'última. Sabem que n'hi haurà més.

P. Avui convoquen vostès; el PP, el divendres i el dia 6, Ciutadans i UPyD commemoren per separat la Constitució. a més d'haver-hi una manifestació a Barcelona. No és molt estrany que després del 9-N hi hagi tanta dispersió i que no celebrin junts el dia 6?

R. L'acte important és aquest dijous: aquí es visualitzarà una majoria que cada vegada és més clara i va més enllà de les diferències ideològiques. Els partits celebraran després els seus propis. Societat Civil no donarà suport a cap d'aquests encara que algun de nosaltres hi assistirà a títol individual.

P. Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, ha lamentat aquesta dispersió amb aquesta frase: “Els nostres rivals polítics tenen clar que la unió fa la força i en el bàndol constitucionalista no és així”.

S'ha de superar la llegenda negra que associa el fet de ser espanyol al franquisme i la corrupció"

R. Entenem que l'acte unitari és el dia 4 i el 6 els partits faran els propis. No vull entrar en aquest debat, però el dia 6 no és una jornada per fer una manifestació ni per fer demostracions al carrer. Ho és per parlar de la Constitució i del que representa. Serà un acte lúcid, complet i unitari.

Per què no es pot fer un país de debò descentralitzat? I per què Barcelona no pot ser cocapital amb Madrid?

P. I per què no ho han celebrat el mateix dia 6?

R. Per una qüestió logística. Hi ha un pont llarguíssim. Jo tinc feina a Suïssa i la majoria de ponents no hi haurien pogut ser. L'important és que hi siguin ells. Ja sé que fa un any es va fer una manifestació, però nosaltres no havíem nascut encara. Jo no aniré a la manifestació. Enteníem que el millor per commemorar-la era un format acadèmic.

P. El debat es titula: Passat, present i futur de la Constitució. Estan a favor de la reforma?

P. L'alcalde de Badalona, en un dinar dimarts al Círculo Ecuestre, va retreure que hi hagi molt poca gent que s'oposi públicament a la independència i va convidar els empresaris a pronunciar-se. Va dir: “Aquí només criden els d'un bàndol”. Hi està d'acord?

R. Hi ha molta gent que no té la voluntat de dir el que pensa però ja estem trencant aquest mur de silenci. No anem en contra de ningú. Estem a favor de mantenir el consens i la convivència i que a Espanya hi ha nacions i nacionalitats diferents. Hi ha gent que s'avergonyeix de ser espanyola perquè s'assimila al franquisme i a la corrupció i a un passat negre que molts ja hem superat. Penso que aquest procés rupturista que es planteja des de Catalunya és una gran oportunitat que té Espanya per treure's de damunt aquesta llegenda negra. Volem que la gent se senti orgullosa i que no els sembli feixuc sentir-se catalana i espanyola. El procés rupturista, l'entenem com una gran oportunitat de l'Espanya de les nacions i les nacionalitats i aquest és el consens que reclamem.

Davant el repte sobiranista, els catalans hem de sentir l'Estat ben a prop i no sentir-lo com una entelèquia"

P. Rajoy va pronunciar un discurs molt dur dissabte contra Mas i allunyat de les propostes atractives que vostès li van plantejar per combatre amb eficàcia el sobiranisme. L'ha decebut?

R. El discurs de la por és contraproduent i una altra cosa és explicar la veritat, perquè és cert que en cas d'independència l'economia catalana se'n ressentiria molt. La qüestió és no fer discursos negatius. Han d'entusiasmar. Rajoy va venir a fer un acte de partit. No de visió d'Estat. Es va dirigir a les bases polítiques i des d'aquesta perspectiva l'interpretem. Va dir, i això està bé, que vindrà més sovint i que no deixarà caure l'economia catalana. Va parlar poc de Catalunya i es va referir més a la gestió de Mas.

P. I què li va semblar?

R. En aquest discurs trobo a faltar coses positives i que motivin els catalans. Nosaltres ens hem sentit històricament sentimentalment abandonats. Millor: no ens hem sentit partícips malgrat haver-ho fet en moments històrics, com en la Constitució del 1812 o amb el cas, per exemple, del general Prim, que va ser un polític visionari i progressista que va ser assassinat. Tenim aquesta voluntat de participar a Espanya i que sigui una relació productiva.

P. Vostè fa temps que parla que el Govern espanyol ha de fer aquestes propostes atractives. El PP està preparant actes ara sota aquesta clau. Creuen que han canviat d'estratègia i han assumit la de Societat Civil?

R. Benvingut sigui si van per aquest camí. Tothom s'adona de la necessitat de tenir un discurs positiu de la relació entre Catalunya i la resta de l'Estat. Nosaltres estem treballant en una sèrie de 50 propostes que van en aquest sentit i que van més enllà de ser simples idees. En un acte al Fòrum Nova Economia, a Madrid, on em va presentar l'exministre Josep Piqué, que és col·laborador nostre, en vaig explicar unes quantes. Som partidaris que el Senat no sigui una cambra bicameral, on es jubilen els polítics, i que es converteixi en una cambra territorial. Una vegada reformat, per què no es pot traslladar la seu a Barcelona?

P. Pot exposar-ne una altra?

R. Jaume Collboni, alcaldable de Barcelona, va parlar de la cocapitalitat entre Madrid i Barcelona.

P. Aquesta idea és molt difícil que sigui viable..

R. I per què no? Tot és qüestió de parlar-ho. És veritat que Madrid és la capital administrativa , però Barcelona és la capital de la indústria, de l'economia, del disseny i de moltes altres coses. El Tribunal Constitucional alemany està a Karlsruhe i no a Berlín. Per què no es pot fer un país de debò descentralitzat? Per exemple, és absolutament imprescindible que hi hagi una llei de llengües que comporti que el català, el basc i el gallec siguin oficials no només en les seves respectives comunitats sinó a tot l'Estat. La idea la va plantejar en un article a El País Mercè Vilarrubias, catedràtica de Llengua Anglesa, i Juan Claudio de Ramon. Davant el repte sobiranista, els catalans hem de sentir l'Estat ben a prop i no com l'entelèquia que és Madrid a 700 km de Barcelona i que es veu com la representant de tots els mals i de la desafecció amb Espanya.