Inviolable Mas
És inacceptable que falti un testimoniatge bàsic en la investigació parlamentària del ‘cas Pujol’
La llista de convocats a la comissió d'investigació parlamentària sobre el cas Pujol és gairebé infinita. Amenaça d'inflar-se fins a incloure mitja humanitat: a tots, relacionats o no; a familiars o amics, a subordinats, rivals i còmplices. A tots menys a un: Artur Mas.
És curiós que qui va ser el protegit de la mà dreta de Pujol, Lluís Prenafeta, des dels seus primers balbotejos laborals; després, el seu conseller d'Obres Públiques; el seu conseller d'Economia; el seu conseller primer; el seu successor al capdavant de CiU designat per ell; el seu patrocinat per succeir-lo a la Generalitat; el candidat preferit de la seva dona i amic dels seus fills; el líder del partit la seu del qual va ser embargada pel saqueig del Palau de la Música; el cap del seu hereu biològic Oriol, que també aspirava a succeir-lo; el president de la Generalitat, aquesta administració sobre l'activitat de la qual (concursos, llicències i altres actes administratius) recau la sospita de ser camp adobat pels Pujol-Ferrusola... resulta curiós, en fi, que el testimoniatge d'aquesta persona sigui ja no imprescindible sinó ni tan sols interessant per avaluar les aventures fiscals, administratives i financeres de la família per antonomàsia.
Editorials anteriors
El secret d'aquesta incompareixença radica en la protecció, immunitat i inviolabilitat decretada per Esquerra Republicana, un partit en una altra època va ser martell de la corrupció. Es va avenir a no citar-lo en virtut “del que representa la figura del president”, com si aquest no fos un mer cap d'Executiu sinó un presumpte cap d'Estat. Pel que sembla, Esquerra prefereix una república catalana farcida de sospites de nepotisme i corrupció que una autonomia neta i transparent. Els republicans sabran si els interessa aquesta fosca opció. Qui en benefici de les utopies futures nega les misèries actuals quedarà atrapat per aquestes. L'experiència del pujolisme ensenya que ha sabut convertir en sants de guix alguns dels seus detractors més feroços.
La comissió d'investigació es queda curta si se circumscriu als assumptes fiscals dels Pujol; quedarà en un no-res si pretén abastar-ho tot; el més lògic és que se cenyeixi a les relacions incestuoses de la família amb la seva administració. Per esbrinar-les potser no anirien gens malament els testimoniatges de Felipe González i José María Aznar. Però sempre després que se sàpiga el d'Artur Mas.
