Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Un mur contra els agressors

Fa falta més compromís ciutadà per denunciar els casos de violència masclista

En els últims 15 anys han estat assassinades a Espanya 933 dones per violència masclista. En aquest 2014 ja han mort 46 dones a les mans de les seves parelles masculines. D'aquestes, 12 a Catalunya. Del total de dones assassinades només el 31% havia denunciat la seva parella i el 66% de les parelles vivien juntes. Sóc conscient que les xifres i les estadístiques són fredes i de vegades no descriuen la magnitud de la problemàtica. Però les dues últimes xifres esmentades ens indiquen que l'eradicació d'aquest mal social passa per l'educació i el compromís ciutadà.

Quan parlo d'educació no em refereixo exclusivament a l'àmbit escolar sinó també en la família i en qualsevol altre espai de socialització de les persones joves. És imprescindible educar i formar des de la igualtat de gènere i destruir el masclisme i la cultura patriarcal. Els llibres de text, els jocs, els programes de televisió, els contes infantils, els videojocs i qualsevol altre element d'oci per a la infància i adolescència han d'evitar la reproducció dels rols de gènere. El masclisme, la creença que l'home és superior a la dona, estableix una relació de poder que genera violència. Per això cal educar en la igualtat, però també és necessari legislar, informar, promocionar i, si cal, sancionar.

Molts estudis assenyalen que l'evolució de l'adolescència en relació a la igualtat i la prevenció de la violència masclista no milloren. Aquests han detectat que les noves tecnologies faciliten l'assetjament i el control de les relacions entre persones joves: el 29% de les menors (entre 13 i 19 anys) entrevistades per a un d'aquests estudis reconeix haver sofert un control abusiu de la seva vida: amb qui parlen, on van, com s'han de vestir… per part de la parella. El sexisme i el masclisme perviuen i es reforcen entre els adolescents.

Molts estudis han detectat que les noves tecnologies faciliten l’assetjament i el control de les relacions entre persones joves

Els centres escolars, des de les guarderies fins a les universitats, han de ser un instrument per reconduir aquesta tendència negativa. Amb l'eliminació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania per part del Govern del PP, hem perdut una eina útil per educar en els valors de la igualtat. Però poc es pot esperar d'un Govern amb una agenda política clarament antifeminista que ha retallat dràsticament els pressupostos de polítiques d'igualtat i de prevenció de la violència masclista. El Govern de CiU-ERC a Catalunya tampoc ha fet res per mantenir aquesta assignatura, a diferència del Govern andalús, i també ha retallat en polítiques d'igualtat. El Govern central i l'autonòmic demostren una clara falta de voluntat política per lluitar contra el masclisme i la violència que se'n deriva. Així doncs, podríem parlar de complicitat?

Davant l'abúlia dels governs, la ciutadania s'ha de mostrar implacable davant la violència masclista. La sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra, Rosa Negre, experta en la lluita contra la violència masclista, assenyala la necessitat que “l'agressor trobi un mur social, però això no passa”. Considera que amb les lleis no n'hi ha prou per lluitar contra aquesta xacra, que cal un compromís ciutadà que ajudi a prevenir aquests actes delictius. Insisteix en la necessitat d'intervenir quan sentim crits, baralles o insults als habitatges veïns i alerta que no podem mirar cap a una altra banda quan ens creuem a l'ascensor o al carrer amb una veïna que té blaus en la cara. Hem de parlar amb ella, que senti que algú l'escolta perquè sovint són els seus propis familiars els qui li demanen que no denunciï, que sigui comprensiva, que ell està passant per un mal moment… fins que l'assassina. Les persones que no patim ni aquesta violència ni aquesta por, hem de ser la seva veu i acudir a la policia, als serveis socials. Hem d'actuar per prevenir.

És una violència que no només pateix la dona sinó també els seus fills i filles. Potser no han patit danys en la seva pròpia pell, però han vist i sofert les baralles, les agressions, els insults cap a la seva mare. Són nens i nenes que el pare maltractador sovint utilitza per fer més mal a la mare, com el terrible i escabrós cas que vam viure la setmana passada. La justícia ha de jugar un paper fonamental en els casos denunciats, ja que és el principal instrument per garantir la protecció tant de la víctima com dels seus fills. Han de permetre els jutges que un pare violent visiti els fills a les cases d'acollida on s'ha refugiat la mare? Per mi, la resposta és clara.

Hi ha instruments polítics i judicials per afrontar aquest problema estructural que deriva d'una forta cultura masclista i molt poca voluntat política per fer-li front. Però la ciutadania posseeix una eina imprescindible: la capacitat d'aixecar un mur social contra els agressors i lluitar contra una violència que perpetua una societat patriarcal i masclista.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.