_
_
_
_
_

Podem aparta de la seva agenda el debat sobre pactes per a les generals

La formació d'Iglesias veu "factible" una gran aliança entre els principals partits

Francesco Manetto

Podem pretén consolidar-se com a força hegemònica a l'esquerra, tot i que, de moment, aparta de la seva agenda el debat sobre possibles aliances per a les eleccions autonòmiques del 2015 i, sobretot, per a les generals de la tardor que ve. La formació de Pablo Iglesias té un doble objectiu a mitjà termini: organitzar-se en el territori i construir un discurs sòlid a escala nacional per plasmar-lo en el programa electoral. En aquest context, els dirigents del nou partit aparquen les especulacions sobre pactes, en primer lloc, amb Esquerra Unida, i es remeten a les decisions que prenguin en el seu moment les bases agrupades en els cercles territorials.

En qualsevol cas, Podem veu factible un escenari de gran coalició postelectoral entre el PP i el PSOE. De fet, la posició de la direcció del partit no ha canviat des de la celebració de les eleccions europees del 25 de maig passat. La secretària d'anàlisi política i social de Podem, Carolina Bescansa, va considerar ahir que "no és impensable imaginar" aquesta situació, ja que els dos partits principals han anat de bracet en nombroses ocasions –per exemple, en la reforma de l'article 135 de la Constitució i al Parlament Europeu "el Partit Popular i el Partit Socialista voten junts el 70 % de les vegades", informa Efe.  

"Nosaltres estem disposats a parlar amb tothom, però no per fer qualsevol cosa. Ens sembla que les polítiques aplicades els últims anys, per governs del PSOE i del PP, han tingut un resultat desastrós", va assenyalar recentment el responsable de la secretaria política, Íñigo Errejón. "Però tenim la sensació que hi ha els que haurien de fer un tomb de 180 graus per ser part de la solució i no del problema. I som molt escèptics sobre aquest tomb", va afegir. I dilluns el portaveu Rafael Mayoral va considerar que "el problema" amb el programa de Podem "és que tenen por de la gent".

D'altra banda, Esquerra Unida es divideix en dos sectors. El corrent liderat pel diputat Alberto Garzón, candidat a les primàries de la coalició d'esquerres, creu que el carrer no comprendria que IU i Podem no s'aliessin per fer front al bipartidisme. I el coordinador general actual, Cayo Lara, molt més escèptic, va advertir ahir Pablo Iglesias: "Si tu i jo volem ballar, haurem de posar-nos d'acord en què volem ballar. És el mínim que cal fer".

Mentrestant, la direcció elegida per l'assemblea ciutadana cerca ara la fórmula per evitar el descontrol territorial i aprofitar els seus més de mil cercles, la "unitat bàsica" del partit en què s'agrupen arreu del país els seus més de 260.000 simpatitzants. Per a això pretén mobilitzar-los amb vista a les properes eleccions municipals, en què Podem no participa amb marca pròpia, per encapçalar candidatures d'unitat popular.

"Pretenem que el procés municipal es constitueixi en una altra nova onada, i la nostra aposta és que les candidatures de Podem siguin candidatures d'unitat popular", explica Sergio Pascual, secretari d'organització i membre del consell d'organització del partit. Això suposa, en la seva opinió, que "Podem ha de tenir una política de portes obertes" i, alhora, ser "el motor" d'aquestes llistes, en què, en aquest cas sí, estudien unir-se a plataformes ciutadanes com Guanyem i organitzacions com Equo o Esquerra Unida. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_