Selecciona Edició
Connecta’t

Alfonso Alonso, nou ministre de Sanitat

L'actual portaveu del PP al Congrés substitueix Ana Mato, que va dimitir pel 'cas Gürtel'

Alonso amb Rajoy al Congrés el 19 de novembre.
Alonso amb Rajoy al Congrés el 19 de novembre.

Mariano Rajoy ha decidit incloure a l’Executiu un polític pur de llarga experiència. Alfonso Alonso Aranegui, actual portaveu parlamentari del PP i exalcalde de Vitòria, serà el nou ministre de Sanitat en substitució d’Ana Mato, qui va dimitir la setmana passada per la seva implicació en el cas Gürtel.

Alonso, de Vitòria i de 47 anys, és una persona de la màxima confiança de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, el poder de la qual dins del gabinet aferma ara aquest nomenament. La vicepresidenta també va ser important per a l'elecció del ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui va substituir Alberto Ruiz-Gallardón, i ha dominat bona part dels càrrecs de nivell intermedi i fins i tot d'empreses públiques, motiu pel qual cada vegada ocupa més poder en l'estructura de l’Executiu.

El nou ministre de Sanitat, qui també manté una bona relació amb Rajoy i ha passat moltes hores parlant amb ell —especialment sobre el País Basc— quan el PP estava a l'oposició, havia sonat en diferents ocasions com a possible titular d'una cartera, fins i tot el 2011, quan es va formar el Govern. Però finalment va ser designat portaveu parlamentari. El setembre passat, el seu nom va tornar a sonar com a opció per rellevar Ruiz-Gallardón a Justícia.

No obstant això, i malgrat algunes especulacions inicials, no figurava entre els probables relleus a Sanitat, perquè no és ni molt menys la seva especialitat. Alonso és advocat. Tampoc era cap especialista en aquesta matèria la seva predecessora, Ana Mato. Tots dos són polítics purs amb llarga trajectòria i, en el cas d’Alonso, amb més experiència de gestió pel seu paper com a alcalde de Vitòria entre els anys 1999 i 2007, una plaça que va resultar simbòlica i fonamental per al PP perquè es tractava de l'única capital basca que dominava en anys molt difícils.

El PP reclamava feia temps un rostre menys tècnic a l’Executiu

Alonso reforça també el perfil polític del Govern perquè és un home de llarga trajectòria i amb capacitat de negociació. De fet, ha estat una de les cares més visibles del partit en els últims anys, sobretot amb les seves declaracions gairebé diàries entorn de diferents assumptes als passadissos del Congrés.

Al PP fa temps que reclamaven a Rajoy que posés més polítics a l’Executiu i s'allunyés dels perfils tècnics que han dominat el seu equip i que, segons una anàlisi molt estesa al partit, l’han desdibuixat i li han fet perdre la iniciativa en moments difícils.

Mentre molts ministres miren de passar desapercebuts davant dels mitjans, Alonso sens dubte serà un cas de molta presència, perquè en els últims mesos no ha refusat mai entrar en les qüestions més delicades, tot i que ara tindrà un perfil molt definit com a ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. En els moments més durs del cas Gürtel, i davant el silenci del partit, Alonso ha estat qui ha cobert l'espai amb les seves rodes de premsa. Fumador empedreït, ha estat criticat per col·lectius mèdics després de ser fotografiat fumant en un bar, un fet prohibit per la llei que ara serà l'encarregat d'aplicar.

La designació potencia el seu pes davant la direcció del partit a Euskadi

El fins ara portaveu parlamentari, que sempre rep algunes paraules d'ànims de Rajoy en els plens, no figurava en les últimes travesses per Sanitat precisament perquè el president i la vicepresidenta valoraven el seu paper al Congrés. Diversos dirigents insistien que Rajoy no voldria “desvestir un sant per vestir-ne un altre”, perquè ser el portaveu del Congrés és important.

Alonso, home de partit, sempre ha tingut molta influència al PP basc amb el seu domini del partit a Àlaba. En les diferents crisis del PP basc, sobretot quan va dimitir María San Gil com a presidenta el 2008, Alonso va sonar com a relleu. Però ell sempre va preferir seguir la seva carrera a Madrid amb la vista posada a arribar a ser ministre, el seu gran anhel, sempre a l'ombra de Sáenz de Santamaría, a l'equip de la qual va treballar a l'oposició.

Els reptes pendents

Elena G. Sevillano

El nou ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat té davant un mandat relativament curt —menys d'un any perquè s’acabi la legislatura—, però en el qual s’haurà d'ocupar de qüestions tan delicades com la modificació de la llei de l'avortament. Després que el Govern abandonés la polèmica reforma que li va costar el càrrec de ministre a Alberto Ruiz-Gallardón, el seu departament és l'encarregat de retocar el text per obligar les adolescents de 16 i 17 anys a obtenir el consentiment dels seus pares per avortar. El Consell d’Estat acaba de tirar per terra l'intent de Sanitat d'introduir el canvi en una llei d'infància.

L'entrada al sistema de la dependència dels 315.000 dependents moderats que fa dos anys que estan exclosos serà un altre dels reptes d’Alonso. Aquest col·lectiu té dret a ser atès i a prestació a partir de juliol del 2015, però els Pressupostos Generals de l’Estat no preveuen cap partida per fer-ho.

L'exministra Ana Mato havia convocat les comunitats autònomes per a l'últim Consell Interterritorial de l'any, que s'havia de celebrar aquest dimecres. Per fi podia donar una bona notícia després d'haver liderat una retallada de 7.000 milions d'euros al pressupost sanitari: l'acord per finançar la vacuna infantil del pneumococ, que els pediatres fa anys que reclamen. Serà Alonso qui ho farà.

I, encara que no figura a l'ordre del dia, pot ser que també hagi de tractar amb les autonomies un dels llegats més enverinats de l'exministra: el copagament hospitalari, una normativa que fa més d’un any que està vigent i que cap comunitat, ni tan sols les del PP, ha engegat. El nou ministre haurà de decidir si les obliga a aplicar-lo —només Ceuta i Melilla cobren als pacients pels medicaments que retiren de la farmàcia hospitalària— o si el deroga.

Hi ha altres assignatures pendents, com el recurrent “pacte per la sanitat” entre tots els grups polítics, però fa tants anys que està a l'aire que no sembla que hagi de ser una prioritat en el que queda de legislatura. Amb la crisi de l'ebola tancada —ahir l’OMS va declarar Espanya lliure del virus després que hagin passat 42 dies de la curació de Teresa Romero—, el repte més urgent serà assegurar-se que fàrmacs innovadors caríssims per tractar malalties com l'hepatitis C arriben per igual als ciutadans de tot Espanya.