Selecciona Edició
Connecta’t

“Més de cent catalans en escena!”

Els intèrprets de ‘Fang i setge’ ‘venen’ el musical del 1714 al mercat de la Llibertat

Lloll Bertran, aquest migdia al mercat de la Llibertat en la presentació de 'Fang i setge'.
Lloll Bertran, aquest migdia al mercat de la Llibertat en la presentació de 'Fang i setge'.

Deixant de costat que és tot un risc cantar al costat d'una parada de verdures, l'original presentació aquest migdia del musical Fang i setge, sobre el 1714, al mercat de la Llibertat (!) del barri barceloní de Gràcia, ha estat tot un esdeveniment. L'acte ha congregat un públic nombrós que estava comprant, atret pel curiós fenomen d'observar la popular Lloll Bertran, una de les protagonistes, cantant vestida d'època en una parada de xarcuteria i aviram, envoltada de botifarres i davant del rètol polisèmic “Espatlles del país”. Al davant, un altre actor ben conegut, Pep Molina, s'ha instal·lat en una parada de fruites, i l'un i l'altra, amb megafonia, s'han dedicat a vendre el musical, al crit de “Més de cent catalans a l'escenari!” i “la flor i nata de l'escena catalana!”. Després ells i altres actors han interpretat diversos dels temes acompanyats per un pianista acomodat en un piano de cua instal·lat al mateix mercat.

Fang i setge és una gran producció a cavall del món professional i el pedagògic i el teatre amateur que s'estrena el dia 13 al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat, amb direcció de Joan Font de Comediants, dramatúrgia de Marc Rosich i música de Salvador Brotons. L'espectacle, que arrenca, com ha destacat Font, d'una iniciativa de la societat civil –vaja, el més habitual en aquests temps– vol ser una aproximació des de dins, des de la perspectiva de la gent anònima que va viure el setge, als fets que van culminar en l'Onze de Setembre del 1714.

Fang i setge, que òbviament juga amb la sonoritat de sang i fetge, encara que no aspira a competir amb Balagueró més enllà d'allò de Rec (Comtal), vol ser, segons el dossier de premsa, “més que un producte comercial, la resposta a una inquietud del poble català”. Joan Font ha matisat aquest enunciat: “La proposta és explicar una part de la nostra història no com un fet tancat sinó obert a l'actualitat: el que va passar, passa ara, el mateix que va passar al Fossar ho veiem ara a Síria. Qualsevol setge és una salvatjada, i la guerra només porta desgràcia”.

Font, per qui “cultura i art són la bandera”, ha afegit que el musical és “una rondalla”, la història d'una gent que pateix un setge, amb quatre personatges femenins protagonistes, una nena, dos joves i una dona madura (la Lloll). També hi apareixen dos homes joves que simbolitzen el seny i la rauxa. Font ha advertit que no hi ha una lectura lineal com la de sempre, de bons i dolents. “Villarroel defensa el país i parla en castellà, mentre que el traïdor, Onofre de Vallmitjana, és un botifler que parla en català”. El director ha recalcat que en aquest sentit l'espectacle “no vol explicar només la història des del costat catalanista patriòtic, que hi és, sinó oferir una cosa que es podria representar igual a Madrid o Londres”. Sobre aquest tema ha citat l'exemple d'Els miserables. A Fang i setge, ha continuat, apareixen intrigues i “catalans malparits, perquè de malparits n'hi ha a tot arreu”. I ha afegit: “Hi ha catalans a dins com Pujol, igual que n'hi ha d'altres. Aquí, a l'obra, també hi ha traïdors per diners, l'economia llavors ja manava”.

Lloll Bertran cantava i Pep Molina advertia la fruitera que “si guanya el Borbó ja no tindrem pinyes”

El director ha explicat que el musical és un gran espectacle amb “guerra i tendresa”, en el qual apareixen escenes terribles però també la festa que produeix l'arribada de subministraments en un vaixell mallorquí que ha trencat el bloqueig. Pel que fa a la vida durant el setge, han rebut l'assessorament d'historiadors com Albert Garcia Espuche. Font, molt interessat com és sabut en la cultura popular, ha explicat que a l'obra apareixen escenes quotidianes com una en la qual s'observa l'ocupació d'un excusat de l'època, “un cagador, per mostrar com es netejaven el cul”. Font ha prosseguit recordant que més enllà de l'èpica i la religiositat que s'atribueix a l'època, la societat era molt donada “a la festa, a la llum i al carnestoltes”. Molt sorprenentment, el director de Comediants ha acabat de parlar sense pronunciar la paraula “màgia”. Després ha reconegut en privat que li ha costat un gran esforç.

De la participació de Brotons i ell en el projecte, ha dit que els van anar a buscar. Ha recordat que ell és “fill d'Olesa”, i que “molt antigament, amb Fabià Puigserver i Pep Montanyés ja van elaborar una idea d'espectacle sobre la història de Catalunya per al Teatre de la Passió. Llavors “va caure perquè no ens agradava la història”; ara “s'han recuperat alguns papers de llavors i aprofitant els esdeveniments s'ha creat aquest musical”. L'espectacle té dos actes, d'una hora i mitja el primer i 55 minuts el segon, i aspira a convertir-se en una cita estable, un clàssic de les dates tardorenques a Olesa com la Passió ho és en les nadalenques.

"Hi surten catalans malparits perquè de malparits n'hi ha a tot arreu", ha dit el director, Joan Font

Una de les històries troncals de Fang i setge és la d'una jove de família noble, l'Ònia (Neus Pàmies), que es nega a seguir les ordres del seu pare i abandonar la ciutat. La noia es queda a Barcelona per sumar-se a la defensa de la ciutat. Al seu costat, un soldat de fortuna anglès, en William (Jordi Llordella), enamorat, entendrà al final les raons de la lluita.

La presentació d'avui ha tingut moments culminants com el duo entre la Lloll i Oriol Genís, i la imatge de Pep Molina advertint la fruitera que “si guanya el Borbó ja no tindrem pinyes”. Un carnisser amb el davantal ensangonat ha seguit una de les cançons més emotives amb el ganivet a la mà i la cara enrojolada. Finalment, el teatre ha marxat i ha tornat el mercat.