Selecciona Edició
Connecta’t
CARTES AL DIRECTOR

El disputat Cristòfor Colom i Eivissa

El descobridor d’Amèrica mai va escriure en italià, sempre en un castellà amb catalanismes

Oficialment, sempre s'ha ensenyat que Cristòfor Colom era genovès i més tard van entrar en escena el Colom català, el gallec, el portuguès, el cors, el mallorquí, l'eivissenc, el polonès, el toledà i l'extremeny. Colom, doncs, és un home disputat, desitjat. Però esclar, l'edat i la llengua materna d'una persona són determinants per situar el seu lloc d'origen.

Colom mai va escriure en italià, sempre ho va fer en un castellà arcaic (ple de catalanismes i paraules purament catalanes), com va dir Ramón Menéndez Pidal, mentre la professora emèrita de Georgetown, Estelle Irizarry, assenyala que es tracta de judeocastellà.

Pel que fa a l'edat de Colom, el seu amic Andrés Bernáldez, capellà de la villa de los Palacios, va dir que va morir a l'edat de 70 anys, xifra que coincideix amb l'informe de l'antropòleg Miguel Botella, que va analitzar les restes de Colom conservades a Sevilla. Llavors, s'ha de concloure que per raons lingüístiques i d'edat, Colom no podia ser italià, ni gallec, ni portuguès i sí que podria ser originari de Catalunya, de Mallorca o d'Eivissa.

Per tant, Colom no es pot confondre amb el barceloní Joan Colom Bertran, mort el 1477, ni amb un fantasmal fill natural del príncep de Viana i d'una dona de Felanitx.

En definitiva, Colom, pels topònims de les Pitiüses que trasllada al Carib, i perquè accentuava els seus escrits amb vírgules i punts: (/), (/.), (//), sistema utilitzat pels escrivans judeoconversos segons l'arxiu de la Pabordia d'Eivissa, tot indica que era membre de la notable i poderosa família conversa Colom (jueus conversos) de Dalt Vila, Eivissa.

Nito Verdera, Eivissa