_
_
_
_
_

El PSOE i Podem es disputen l’hegemonia de l’esquerra

Pedro Sánchez exigeix a Pablo Iglesias que es defineixi ideològicament

Francesco Manetto
Clausura de l'assemblea ciutadana de Podem.
Clausura de l'assemblea ciutadana de Podem.ULY MARTÍN

El PSOE i Podem van exhibir ahir una disputa que fa setmanes que està soterrada. Els socialistes i el partit de Pablo Iglesias es van llançar unes acusacions que els identifiquen com a rivals en la conquesta d'un espai polític semblant dins de l'esquerra. Les dues formacions volen arribar al votant mitjà que tradicionalment ha donat suport al principal partit de l'oposició i se situa en el terreny ideològic de la socialdemocràcia. I, mentre el PSOE mira de situar Podem a l'esquerra d'IU, atribuint-li l'etiqueta d'“extremista”, la nova força s'intenta desvincular de la coalició de Cayo Lara per ocupar “la centralitat del tauler” de la qual parla Iglesias.

Ahir va començar aquesta batalla. Primer, el secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, va exigir als portaveus de Podem –el qual va qualificar d'“oportunista”– que es defineixi ideològicament. Va desmuntar durant la seva intervenció al Foro Cinco Días l'esborrany econòmic elaborat pels economistes Juan Torres i Vicenç Navarro, va rebutjar amb rotunditat la proposta de reduir a 35 hores la jornada laboral i va arribar a acusar Iglesias de copiar alguns elements del programa del PSOE. Hores més tard, la cúpula de Podem, que reconeix haver emprès un viratge cap a plantejaments d'inspiració socialdemòcrata, va intentar deixar clar que el seu objectiu és “dirigir-se a la majoria social”. “El problema amb el nostre programa és que tenen por de la gent”, va opinar en una breu compareixença Rafael Mayoral, secretari de Relacions amb la Societat Civil.

Más información
Les línies mestres del programa de Podem
Podem plantejarà ampliar la banca pública per facilitar el crèdit
El PSOE mirarà de situar Podem a l'extrema esquerra

Sánchez va defensar un pla d'“esquerra transformadora, no conservadora”, i va assegurar que només el pot dur a terme la seva formació. “Cap projecte es pot construir sobre el cinisme, la confrontació i la por”, va afirmar en la seva intervenció inicial. Preguntat expressament per Podem, es va mostrar descregut sobre la seva estratègia. Va recordar que va néixer com a moviment vinculat a l'“esquerra anticapitalista”, després va eludir “definir-se ni d'esquerres ni de dretes” i ara se situa al costat de la tradició socialdemòcrata dels països nòrdics, cada vegada més presents en les referències dels seus portaveus.

“M'alegro”, va dir el líder de el PSOE, “que Podem reconegui que la socialdemocràcia és la fórmula per sortir de la crisi”. Malgrat això, va considerar que “seria interessant saber quina és la seva posició ideològica”. “A mi em sembla que més enllà de l'oportunisme ideològic, Podem el que ha de fer és ser més consistent per saber exactament quines són les seves propostes”, va afegir.

Entre aquestes propostes n'hi ha algunes que el PSOE rebutja sense matisos. Per exemple, la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals. Segons el parer de Sánchez, l'aplicació d'aquesta mesura “suposaria seguir devaluant salarialment les condicions laborals dels treballadors o elevar els costos del treball”. També va rebutjar la jubilació als 65 anys, com defensa ara Podem, i es va mostrar partidari de mantenir-la als 67. Malgrat això, Sánchez va arribar a acusar la formació d'Iglesias de copiar-li idees, com la proposta del dret alimentari que, segons va dir, va defensar el PSOE fa uns mesos, o la de la creació d'un banc públic –encara que en aquest cas el principal partit de l'oposició planteja un banc d'inversió, mentre que Podem opta per bancs de dipòsit–.

La direcció socialista, molt preocupada per l'ascens del partit de Pablo Iglesias, va donar l'ordre de deixar d'anomenar populistes als seus dirigents i de situar-los a l'extrema esquerra. Així i tot, un argumentari intern demana cautela per tal de no ofendre els seus votants i simpatitzants, ja que, segons les seves dades, almenys un terç d'aquests van votar en algun moment el PSOE.

El PSOE rebutja la reducció

En aquest context, la cúpula de Podem va assegurar ahir que el seu objectiu consisteix a dirigir-se “a la majoria social”, i rebutja que la situïn a l'extrema esquerra com vol l'estratègia que ha engegat el principal partit de l'oposició. Rafael Mayoral, secretari de Relacions amb la Societat Civil, va considerar que “tampoc deuen ser tan extremistes” algunes propostes de Podem, com la derogació de l'article 135 de la Constitució –reforma pactada el 2011 pel PP i el PSOE que estableix el principi d'estabilitat pressupostària– quan Sánchez va anunciar la setmana passada que mirarà de “corregir-ho”. El secretari general dels socialistes també es va pronunciar ahir sobre aquesta qüestió i va recordar que la seva formació no proposa en cap cas la derogació d'aquest article, sinó una reforma, perquè “no reflecteix els ideals de societat que té la socialdemocràcia espanyola”.

En qualsevol cas, la direcció de Podem està convençuda que aquest tipus de decisions estan relacionades amb el seu fiançament en el panorama polític. “Estem encantats que l'agenda política estigui marcada per la majoria social”, va prosseguir Mayoral. L'advocat i membre del consell de coordinació del partit va eludir una reflexió sobre una possible convergència amb IU per a les eleccions generals. “No ens plantegem a data d'avui fer una sopa de sigles”, es va limitar a reiterar.

En referència a la victòria de Tania Sánchez a les primàries de la coalició d'esquerres a la Comunitat de Madrid, Mayoral va recordar que Podem es presentarà amb marca pròpia a totes les autonomies. La formació d'Iglesias intenta desvincular-se del llegat, almenys simbòlic, d'IU. Però és aquest espai ideològic, i no en el de la socialdemocràcia, on el PSOE intentarà situar-la els propers mesos.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_