Selecciona Edició
Connecta’t

La bella arruga del futbol

Jugadors consolidats i de cames cansades demostren que el talent no s'esgota

Els jugadors de la Juve feliciten a Pirlo. Ampliar foto
Els jugadors de la Juve feliciten a Pirlo. AFP

Van Persie va deixar anar un obús que li va xiuxiuejar a l'esquadra abans de besar la xarxa. Pirlo va sentenciar el derbi torinès quan tots es donaven per satisfets. Holebas va fer miques l'Inter amb un gol per a la videoteca… Jugadors que superen la trentena i que porten el futbol a les venes, capaços de decidir un enfrontament. Els anys passen, però el talent no mor.

→ Sirigu (PSG; 27 anys). El seu currículum era anònim abans d'arribar al PSG. Porter italià que es va exercir a Palerm, Cremonese, Ancona i Palerm un altre cop, fins que va fer el salt a la Ligue 1. Però la seva fiabilitat sota els pals al Parc dels Prínceps li ha servit perquè el xeic de Qatar, amo del club, no li busqui alternatives amb les generoses possibilitats dels seus xecs. Davant el Niça (1-0), va tornar a deixar la porteria a zero i ja suma 7 enfrontaments de 15 (47%) imbatut. Ibra marca i ell atura per perseguir el Marsella, líder amb un punt d'avantatge.

→ Glen Johnson (Liverpool; 30 anys). Hi va anar a totes i amb el cap va caçar la pilota òrfena a l'interior de l'àrea. Un gol de força i oportunisme, qualitats que van expressar la seva irrupció a la Premier i que, després de fer-se un nom al Portsmouth (també va jugar a l'Aston Villa i al Chelsea), li van servir per anar al Liverpool. Rovellat els últims temps perquè no cobria tant de carril i les seves centrades no tenien tant de verí, el tècnic Rodgers li va donar la suplència a favor de l'espanyol Manquillo. I ara lluita pel seu lloc amb gols (1-0 al Stoke).

→ Fanni (Olympique de Marsella; 32 anys). Va començar com a suplent, potser perquè Djédjé és un lateral de més recorregut, qualitat que agrada a Bielsa en gran manera. Però la seva corpulència i experiència, també les seves cames per arribar al tall, li serveixen per ser el central de l'OM. I compleix de meravella, ja assentat a l'equip. La setmana passada va fer una assistència de gol i en aquesta va marcar davant el Nantes (2-0).

→ Holebas (Roma; 30 anys). El seu excepcional Mundial, en què es va afirmar com un lateral profund, veloç i amb peu notable per actuar de sortidor, li va valer un salconduit per jugar al Roma. I el grec continua en combustió i es menja a mossegades l'ala esquerra. Davant de l'Inter (4-2) va ser un remolí difícil d'aturar que va acabar per celebrar el seu gol. Un golàs perquè va fer un eslàlom i una autopassada abans de definir.

→ Cuadrado (Fiorentina; 26 anys). Des de l'estiu passat que al colombià Cuadrado se'l relaciona amb qualsevol equip gran. La raó: és un lateral-carriler-extrem amb regateig i tir, a més de posseir el do de la velocitat, motiu pel qual no pateix massa quan es dóna la transició atac-defensa. Un exemple d'això és el gol que li va marcar al Càller (4-0), quan va fer una carrera de 70 metres i va culminar la passada de Borja Valero i la contra.

→ Pirlo (Juventus; 35 anys). Al derbi i al moment clau. Gens estrany per al migcampista del Juventus, que sempre apareix quan més se'l necessita. Superdotat en el joc de peus i en el toc, també en la visió perifèrica, l'italià va recollir una pilota a uns 25 metres de la porteria rival i va xutar la pilota rasa i ajustada al pal. 2 a 1 pel Juventus, que va enfonsar l'enemic Torí i segueix com a líder, per més que el pressioni el Roma de Rudi García.

→ Matías Fernández (Fiorentina; 28 anys). El xilè va arribar el 2006 a Espanya amb l'aurèola de futbolista revolucionari, capaç de les millors passades i el millor gol. Però li va costar adaptar-se al ritme de la Lliga i, malgrat que té una tècnica exquisida, no es va ficar a la butxaca els aficionats. Li va faltar regularitat i físic. Matigol, tal com se'l coneix, va passar per l'Sporting de Portugal i fa dos anys que va arribar a la Fiore. Tampoc ha brillat en excés, però contra el Càller va marcar les seves dues primeres dianes de l'any. Una de falta lateral i l'altra amb un tir des de la vora de l'àrea.

→ Gervinho (Roma; 27 anys). Si tingués més gol, seria un dels millors extrems del planeta. És un coet i supera els rivals amb una facilitat sorprenent. El que passa, malgrat això, és que li costa acabar les jugades o escull la pitjor de les opcions per definir. Una penalitat que el va fer sortir per la porta del darrere de la Premier, però que ha corregit amb el temps. És capital al Roma i suma dos punts –com l'altre dia davant de l'Inter, que va servir per obrir la llauna– i quatre assistències en aquesta campanya.

→ Menez (Milan; 27 anys). L'atacant del Milan li ha pres el lloc a Fernando Torres, fitxatge estrella que arribava del Chelsea per menjar-se la Serie A. Extrem habitual tant al PSG com a la selecció de França, Inzaghi –exdavanter de casta– li ha trobat un lloc que li va de meravella. Suma set gols i tres passades de gol en 13 enfrontaments.Els dos últims punts els va fer aquesta setmana a l'Udinese (equip que ha fet fora a Riera per haver jugat un torneig de pòquer en lloc d'assistir a l'estadi); un de penal i l'altre amb una arrencada des de darrere, retallada i xut sec.

→ Van Persie (Manchester United; 31 anys). Els seus millors anys semblen haver passat, difuminat com està des del curs anterior, quan només va celebrar 12 gols. La seva punteria s'ha ressentit amb els vaivens del Manchester, amb l'experiment fallit de Moyes i l'intent de rescat ara d'un Van Gaal que encara no ha trobat la clau. Però RVP sempre és un espectacle, com va demostrar davant el Hull (3-0), quan Herrera va robar una pilota i l'hi va passar. Giro, swing amb l'esquerra i pilota a l'esquadra.

→ Slimani (Sporting de Portugal; 26 anys). Juntament amb Montero es reparteixen els minuts de la davantera de l'Sporting. Però l'eficàcia de l'algerià està fora de dubte, atès que suma sis gols en vuit partits, amb l'excel·lent mitjana d'un gol cada 108 minuts. Així ho va evidenciar davant el Vitoria de Setúbal (3-0), quan va resoldre, forçat però amb seny, un centre amb la canyella. Tot un encert de la direcció esportiva del club lisboeta, atès que Slimani jugava abans al seu país natal una lliga anònima per a la majoria de la gent i sobretot poc competitiva.