_
_
_
_
_

Mas-Colell fia el final de les retallades a la negociació amb Montoro

El Govern encara no té els suports parlamentaris suficients per aprovar els comptes

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.Massimiliano Minocri

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, portarà aquest dimarts al Parlament els Pressupostos per al 2015, que per primera vegada en un lustre no inclouen mesures d'austeritat. Malgrat això, Mas-Colell acudeix a la cambra amb més incerteses que mai. El Govern d'Artur Mas, per començar, no té encara garantit el suport de cap grup parlamentari. I a més a més, el conseller fia el final de les retallades a la negociació amb el Ministeri d'Hisenda d'una sèrie de partides que sumen més de 2.000 milions d'euros en un context de bloqueig institucional entre els executius central i català.

Des que va agafar les regnes de les finances catalanes, Mas-Colell ha realitzat una retallada del 20% en la despesa no financera de la Generalitat mitjançant mesures que han anat des del tancament de llits fins a la reducció de la paga de Nadal dels funcionaris. A més, l'Executiu de Mas s'ha vist forçat a introduir una bateria de taxes i a recuperar l'impost de successions, entre altres decisions.

Mas-Colell es proposa aquest any mantenir la despesa de l'Administració, recuperar la paga extra que els empleats públics han vist congelada durant tres anys i restituir el 100% de la jornada als interins. De fet, els sindicats ja han rebut un avanç dels pressupostos del CatSalut i de l'Institut Català de la Salut, la despesa del qual torna a pujar el 2015.

L’aprovació definitiva tindrà lloc a principis del mes de febrer

Per sufragar aquesta despesa, el conseller inclourà en els comptes tres partides que no té garantides: els 759 milions de la disposició addicional tercera del 2008, una bestreta per al fons de competitivitat del 2015, que estima que podria aportar entre 656 i 789 milions, i una compensació per l'impost de dipòsits bancaris, pel qual s'esperava ingressar 685,8 milions d'euros. Fonts del Govern català expliquen que, a més, s'inclourà alguna privatització, però molt més modesta que les que s'ha dut a terme fins ara.

Mas-Colell ha decidit incorporar aquestes tres partides malgrat que en el seu primer any de mandat CiU va rebutjar recollir el fons de competitivitat –com proposava el PSC– perquè va considerar que el seu cobrament era dubtós. És més, el conseller va dir llavors que mai maquillaria els Pressupostos. Ara Mas-Colell pretén negociar aquests ingressos amb el Ministeri d'Hisenda per tancar l'esvoranc de prop de 2.500 milions d'euros que separaria els comptes públics de l'objectiu de dèficit del 0,7% del producte interior brut (PIB). Així i tot, el conseller aspira que el Govern central corregeixi aquest percentatge.

La dificultat d'un acord amb el ministeri no serà l'únic escull de Mas-Colell. El conseller va al Parlament sense tenir assegurats els suports necessaris per tirar endavant els comptes. Els socis d'ERC ja van advertir CiU que no donarien suport a més “pressupostos autonòmics”, perquè entenen que Mas ha de convocar eleccions de caràcter plebiscitari. Tampoc els socialistes semblen disposats a donar el sí als comptes, ja que aquests reclamaven a Mas que fes un cop de volant a les seves prioritats polítiques i esgotés la legislatura. Davant aquesta falta de suports, ahir Convergència es va mostrar oberta a parlar amb tots els grups.

Però a més, Mas-Colell podria trobar-se que els Pressupostos ni tan sols arribessin a tramitar-se, depenent del calendari electoral. El ple final dels comptes s'hauria de produir a començaments de febrer, perquè si l'Executiu de Mas vol aprovar els Pressupostos abans d'uns comicis anticipats, aquests tindrien lloc l'abril del 2015.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_