Selecciona Edició
Connecta’t

Esquerra salva Mas d’anar a declarar a la ‘comissió Pujol’ del Parlament

Aprovada la compareixença dels expresidents González i Aznar

Esquerra Republicana va evitar aquest dilluns que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi de comparèixer en la comissió que investiga el frau fiscal, la corrupció política, així com els negocis de la família de Jordi Pujol. El portaveu republicà, Oriol Amorós, va argumentar la seva oposició “pel que representa la figura del president”, i va reclamar que Mas acudeixi a la comissió d’afers institucionals per explicar la seva política en aquestes matèries. Només CiU es va sumar a la idea de salvar el president de la compareixença, però n’hi va haver prou per l'aritmètica parlamentària.

La comissió va començar la seva feina amb la compareixença de Miguel Ángel Mayo, coordinador a Catalunya del Sindicat de Tècnics d’Hisenda, que va assegurar que el frau fiscal representa un 24,6% del seu PIB, és a dir, entre 16.000 i 18.000 milions d'euros anuals. “Un de cada quatre euros s’escapa del control fiscal”, va insistir Mayo, per qui la corrupció política té un cost negatiu en l'obtenció d'inversions per la “imatge exterior” que es projecta. “No tenim res que calgui amagar, però volem un país net i no de justiciers”, va explicar Meritxell Borràs, portaveu nacionalista, en una intervenció llegida en què va reclamar que la comissió no es converteixi en un circ mediàtic.

Després de la seva intervenció es va aprovar la compareixença de 43 persones més. Entre les quals, les dels expresidents del Govern espanyol Felipe González i José María Aznar. El president de la comissió, el diputat de la CUP David Fernàndez, va qualificar Aznar de “comissionista d’Abengoa” abans de votar, cosa que va provocar les crítiques del diputat del PSC Jordi Terrades, i de Sergio Santamaría, del PP. Els dos partits van votar en contra de citar els expresidents, però l'abstenció de CiU va ser decisiva perquè s'aprovés, i suposa un canvi de posicionament respecte a la setmana passada, en què els nacionalistes s’hi van oposar. L’Estatut estableix en el seu article 59 que les persones citades “han de comparèixer obligatòriament”. Ara se'ls comunicarà l'acord perquè designin la data en què puguin anar-hi.

A la llista de citats apareix també Joan Piqué Vidal, el que va ser advocat de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana, l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, i l'empresari Josep Maria Penin. En tots aquests casos, les compareixences havien estat sol·licitades per Esquerra, ICV, Ciutadans i la CUP. Entre les compareixences aprovades aquest dilluns s'inclou també la del conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, així com la de l'exconseller d’Economia de CiU Macià Alavedra, la de l'exsecretari general de la Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta i la dels saquejadors confessos del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull. També han estat cridats a declarar l'exjutge prevaricador Lluis Pasqual Estevill, el financer Javier de la Rosa i l’empresari condemnat Fidel Pallerols.

Igual que el PSC, que va anunciar fa dies que hi donaria suport, CiU va replicar ahir amb la petició de vuit compareixences més, entre les quals, la de l'exvicepresident de la Generalitat i exlíder d’Esquerra, Josep Lluís Carod-Rovira. Tant socialistes com nacionalistes van insistir que no hi havia cap “pacte de silenci” entre ells, després que la setmana passada es posessin d'acord per vetar els noms que finalment es van aprovar aquest dilluns.