Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Justícia: el tercer poder oblidat

És essencial que s'allunyin de la Justícia els avatars i interessos polítics i partidistes que no representen tota la societat

Avui, 1 de desembre, i amb motiu del Dia de la Justícia a Catalunya, vull fer un balanç de la situació en què es troba un dels pilars de la nostra societat: la Justícia. El tercer poder oblidat, perquè la defensa de drets i llibertats dels ciutadans és, ara com ara, de segona classe. No dóna rendibilitat.

Recordem a contracor que fa dos anys va entrar en vigor la llei de taxes judicials. Una de les normes més polèmiques impulsades per l'anterior ministre de Justícia, que evidenciava que l'Estat de dret al nostre país es troba immers en una crisi profunda. Aquesta llei, rebutjada per tots els sectors de l'advocacia i del dret, posa en qüestió l'accés a la Justícia per part de la ciutadania, de les persones més vulnerables però també de la classe mitjana, ja que s'ha vinculat la seva recaptació amb la justícia gratuïta.

Si a un ciutadà que vol defensar els seus drets davant un tribunal se li cobren en taxes judicials (que poden arribar de mitjana a 3.000 euros) més diners del que pretén recuperar en un litigi quin sentit té que recorri a la justícia? La Constitució estableix que estem en un estat social. L'interès màxim de l'Estat han de ser les persones i la seva dignitat. La justícia no pot ni ha d'estar al servei dels interessos especulatius despersonalitzats. Les persones són i han de ser el primer i el més essencial.

La llei de taxes judicials no era, ni és, l'única llei que amenaça l'Estat de dret. Sobre la taula hi ha encara els projectes de reforma de la llei d'assistència jurídica gratuïta, de reforma del poder judicial, de demarcació i planta judicial, de seguretat ciutadana, de reforma del Codi Penal...

No ens oposem a aquestes lleis perquè els canvis legislatius proposats afecten, en major o menor mesura, els advocats, sinó, sobretot, perquè perjudiquen la ciutadania, les persones més vulnerables.

El nucli central de la qüestió radica que aquestes lleis deixen sense valor un element tan central i decisiu com és el dret a la tutela judicial efectiva, és a dir, el dret a ser defensat, i això comporta que es tendeixi a configurar una justícia desigual que afavoreix aquell qui té més capacitat econòmica, aniquilant el concepte de "servei públic". Es pot dir d'una altra manera si es vol: la justícia deixa de ser un dret fonamental per convertir-se en una mercaderia. No em cansaré mai de repetir i d'escriure que els drets i llibertats dels ciutadans no poden estar subjectes a les lleis del mercat.

És la voluntat irrenunciable de servir a l'Estat de dret i d'impartir justícia que el Col·legi d'Advocats de Barcelona, el Consell de l'Advocacia Catalana i el Consell General de l'Advocacia Espanyola s'han oposat i s'oposen a aquestes reformes impulsades pel Govern central.

És ben cert que el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá, mostra un tarannà més obert i dialogant que el seu antecessor. De les seves compareixences davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats se'n podria desprendre que el ministre està disposat a reconsiderar alguns dels grans projectes que ha heretat.

Pel bé de la Justícia, esperem que es pugui passar d'un indubtable canvi d'estil a concretar mesures que permetin retirar o modificar substancialment algunes de les lleis pendents d'aprovació. Tindria sentit, per exemple, emprendre, d'una vegada per sempre, la revolució tecnològica que el nostre sistema judicial està esperant des de fa massa temps.

Els advocats barcelonins estem plenament compromesos amb la justícia gratuïta i amb el torn d'ofici, una funció que prestem tots els advocats encara que només l'exercim uns quants, perquè és un dels serveis essencials de l'Estat social: la defensa de la ciutadania, en totes les disciplines jurídiques. Treballem directament amb les seves preocupacions més íntimes, amb un material humà extremament sensible. Per això, reclamem un reconeixement just de la nostra tasca social. La transcendència de la feina que fem requereix una retribució digna dels professionals del torn d'ofici i no per castigar l'advocacia amb la Llei de Serveis i Col·legis Professionals.

Com a degà de l'I·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) continuaré batallant per defensar una societat més justa i respectuosa amb els drets individuals i col·lectius. Espero que el ministre tingui la sensibilitat de compartir la nostra preocupació per una justícia al servei de tots i d'actuar-hi en conseqüència. Encara som a temps de rectificar.

D'altra banda, si realment respectem l'Estat de dret, és necessari respectar les institucions, especialment, les que sostenen aquest Estat de dret. El seu descrèdit és el que està joc. És essencial que s'allunyin de l'administració de Justícia els avatars i interessos polítics i partidistes que no representen la globalitat de la societat, plural i transversal.

J. Oriol Rusca i Nadal és degà de l'I·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.